Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
La Nova Cançó
Els components d’Els Setze Jutges, O Maspons, 1964 AOM Ens calen cançons d’ara és el títol del text que es reconeix com a primera expressió pública del futur moviment Aparegué el 1959 a “Germinabit”, predecessora de “Serra d’Or”, i el signava Lluís Serrahima, un dels futurs membres d’Els Setze Jutges El moment coincidia amb la gestació dels primers conjunts espanyols mimètics del pop anglosaxó, que començarien aviat a sonar a les emissores de ràdio i a les primeries de la televisió A l’origen d’aquest vast fenomen sociomusical hi ha diverses iniciatives disperses i un sentit pragmàtic que les…
La publicitat, expressió de la cultura de masses
Cartell publicitari de Polil , sd Coll part / RM Els primers passos de l’activitat publicitaria a Catalunya es remunten als anys vint, i es poden personalitzar en la pràctica escolar i professional d’un dels primers publicitaris catalans Pere Prat i Gaballí En un dels seus primers textos, La publicidad científica 1917, ja s’hi troben sintetitzades les principals característiques i funcions d’aquella “nova activitat comercial” Prat i Gaballí va ser un dels primers a Catalunya a definir la publicitat com un intermediari entre la producció i el consum, com una força nivelladora entre l’oferta i…
La primera agricultura: models explicatius
Restes de lleguminoses més antigues dels PPCC, cova de les Cendres, Teulada, ~5600 aC GS Avui és un fet àmpliament admès que les plantes i els animals domèstics que dominaren l'agricultura prehistòrica en les distintes regions europees eren originàries del sud-oest asiàtic Açò, que mai no ha estat seriosament posat en dubte, cal deixar-ho d'antuvi ben explícit a l'hora d'encarar el problema de l'aparició de l'agricultura —o més exactament del sorgiment de l'estadi sòcio-econòmic i cultural del Neolític— als ambients nord-occidentals de la conca mediterrània En efecte, la distribució…
Feudalisme i identitat
El context S’ha de dir, doncs, que Catalunya i, per extensió, els Països Catalans és filla d’aquest feudalisme Cal respondre afirmativament No és que als segles XI i XII es formés un caràcter català, en el sentit de propi d’aquest collectiu un caràcter que hauria restat immutable i identificable al llarg dels segles fins avui La qüestió no es pot plantejar en aquests termes, perquè segurament mai no hi ha hagut un caràcter català, sòlid i permanent Cada generació ha dipositat experiències pròpies en el sobre collectiu, de manera que la personalitat de la gent d’aquesta terra mai no ha deixat…
Musulmans i cristians
“El comte de Barcelona és avui Ramon, fill de Berenguer, fill de Borrell L’any 446 de l’Hègira 1054-55 deixà el seu país per anar a Terra Santa En passar per Narbona, va visitar un dels grans personatges de la ciutat Durant l’estada a la seva casa, el comte i la dona del seu amfitrió s’enamoraren Ramon continuà el viatge i arribà a Jerusalem De tornada, passà novament per Narbona El comte visità novament l’antic amfitrió perquè desitjava retrobar-se amb la dona El comte i la muller es confessaren recíprocament el seu amor i prepararen un pla perquè ella pogués fugir i retrobar-lo Quan aquest…
El passat hispanovisigòtic
Moneda bizantina de l’emperador Honori, segles IV-V MMAE / GC Si en la ficció històrica hom se situa a la Catalunya carolíngia segles IX-X i mira enrere, el primer que veurà serà el passat hispanovisigòtic, un període d’uns dos-cents o dos-cents cinquanta anys durant els quals una part o la totalitat de la Península Ibèrica, més algunes terres ultrapirinenques bàsicament la Septimània, van ser governades per monarques gots Cronologia política Les restes del passat visigòtic Els gots eren un poble germànic procedent de l’est d’Europa que van envair, successivament, l’imperi Romà d’Orient i el…
La irrupció dels joves: la generació del 68
Primer festival de L’Escala en Hi-fi celebrat a la Fuliola, 1968 AHCT-coll R Carrera La dècada dels anys seixanta fou, sens dubte, una etapa de gran confiança en el futur, malgrat les dificultats —que semblaven superables— Aquesta actitud fou especialment visible entre un sector social que adquirí un relleu particular, els joves del món desenvolupat, membres d’una societat immersa en un espectacular creixement econòmic Aquest món occidental, però, vivia en democràcia i, per tant, l’eclosió de grups que qüestionaven la pròpia societat —incloent-hi les formes polítiques de la democràcia formal…
La persistència de l’associacionisme
Les dictadures toleren amb dificultat l’organització dels ciutadans Cridades a ser règims polítics que es basen en un intens control social, reserven un paper essencial —al marge o confós amb les institucions— al partit únic En conseqüència, en règims inspirats en les doctrines feixistes, el paper del món associatiu modern és força reduït Durant el franquisme, als Països Catalans calia afegir a aquesta qüestió prèvia el fet que els referents cultural-nacionals autòctons s’havien sustentat gairebé sempre en estructures associatives independents i en bona part alternatives a l’estructura de l’…
Treballar, obeir i callar
Per a la majoria dels catalans, valencians i illencs, els records dels anys quaranta podrien sintetitzar-se amb el títol d’aquest capítol, perquè, efectivament, van ser anys de treball dur i difícil, anys d’obediència als “superiors” polítics i socials, anys de silenci obligat davant una repressió política i social d’una magnitud extraordinària i no comparable a cap altra situació de la història contemporània espanyola Treballar, obeir i callar eren les úniques alternatives per a la majoria de la població, en un context de penúria després d’una guerra civil que havia provocat importants…
Renaixement de la cultura escrita i la creació artística
A l’entorn de l’any mil, Catalunya conegué una remarcable expansió cultural i artística Els monestirs pirinencs esdevingueren llocs destacats d’Occident en la recerca intellectual Contenien preciosos manuscrits i dispensaven una ensenyança apreciada pertot arreu Foren nombrosos els clergues de tot Europa que hi anaren amb afany d’aprendre Arquitectes arribats de Llombardia obriren els primers tallers de l’art romànic Tant nobles com pagesos i ciutadans subvencionaven la construcció de llocs de culte que acollien una població cada cop més nombrosa Les manifestacions eclesiàstiques de la vida…