Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
El creixement urbà a les Illes
Carrer de l’estirp hebraica, Palma de Mallorca, 1788 AGS / AC Les tres illes majors de les Balears experimentaren un creixement urbà d’importància i característiques diverses al llarg del set-cents Per a Palma de Mallorca hom calcula un augment d’uns 5 000 habitants, passant dels 28 882 registrats l’any 1715 als 34 073 del 1787 Un curs irregular, amb les màximes taxes a la primera meitat del segle, una predominança del creixement rural per damunt de l’urbà, i una important densitat d’aquest, amb 134 habitants per km 2 , constitueixen alguns dels trets significatius a Mallorca D’altra banda,…
La Universitat Autònoma de Barcelona
Inauguració del curs acadèmic 1931-32, JDomínguez, Barcelona, 1-10-1931 ANC-Fons Macià Amb l’adveniment de la República es va poder realitzar una de les màximes aspiracions del catalanisme que la Universitat de Barcelona estigués vinculada a la realitat del país, tal com ho havien reclamat el Primer i el Segon Congrés Universitari Català, celebrats els anys 1903 i 1918, respectivament Ja el mateix 14 d’abril de 1931, la Generalitat nomenà un Comissariat, integrat per prestigiosos professors Eduard Fontserè, August Pi i Sunyer, Jaume Serra i Húnter, Enric Soler i Batlle i Josep Xirau, amb la…
La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Calligrama de l’Acadèmia dels Desconfiats dedicat a Carles II, Barcelona, 1701 RABLB / GS Al llarg del segle XVIII, van aparèixer a Barcelona tres associacions literàries amb el nom d’Acadèmia L’autodenominada dels Desconfiats, activa entre el 1700 i el 1703, va cantar en clau barroca les excellències del difunt Carles II Els seus membres s’inclinaren pel partit austríac durant la guerra de Successió, i potser per això la corporació va desaparèixer arran del triomf borbònic Una segona Acadèmia, sense nom especial, va començar a reunir-se el 1729 El 1752 aquest grup aconseguí la…
Les festes de Sant Joan a Ciutadella
Vista de Ciutadella, taula de Santa Rosalia , segle XVII MDC / FT A Menorca, les obreries rurals, com d’altres institucions de l’Europa medieval i moderna, van ritualitzar i festejar el seu protagonisme social a través del cavall A Ciutadella es crearen jocs cavallerescos en els quals la preeminència de l’estament nobiliari va esdevenir central i que, com a Oristany, a l’illa de Sardenya, i a Sinj, a Croàcia, s’han mantingut fins als nostres dies Malgrat els fonaments medievals de les institucions i els valors que les originaren, els elements principals d’aquestes festes, tal com es coneixen…
Mobilitzacions al port de Barcelona
Al port de Barcelona, durant la Segona República, les relacions de treball foren substancialment conflictives Això no obstant, la tipologia d’aquesta conflictivitat fou canviant, i es modelava no tan sols d’acord amb l’actitud dels diferents collectius obrers presents, sinó també amb l’acció dels qui els contractaven i de l’administració pública L’any 1931, la conflictivitat laboral generà una activitat vaguística excepcional, amb més del 70% de jornades no treballades per vaga Tot i les tensions, el conflicte es va mantenir inicialment dins d’allò que els contendents consideraven uns límits…
Propaganda franquista en català
Full de propaganda falangista en català, 1939 Coll R Surroca / GS Els serveis de propaganda franquista havien desplegat, al gener del 1939, una campanya destinada a guanyar-se la confiança de la població catalana en el moment d’ocupar la plaça més important, la ciutat de Barcelona Coneixien la gran activitat que, de manera tan eficaç, havia portat a terme, durant els anys de la guerra, el servei corresponent de la Generalitat, el Comissariat de Propaganda, i així va creure oportú d’entrar a la capital de Catalunya amb un missatge tranquillitzador Segons Dionisio Ridruejo —aleshores cap del…
El llibre de text. Els manuals escolars
Al final del segle XIX els reformadors començaren a qüestionar l’escola tradicional, entre altres coses, la problemàtica plantejada pel programa i l’examen, i també pel llibre de text és possible que la reforma de l’ensenyament que s’estava discutint al Parlament espanyol, i que va quedar en lletra morta, tingués quelcom a veure amb aquest interès Quant al programa, totalment inadmissible en l’ensenyament primari, les seves crítiques anaven principalment encaminades a la concepció generalitzada de dirigir l’educació a l’alumne mitjà, un tipus que, al seu entendre, no existia en el món real…
Què és l’atur? Com es mesura?
Manifestació contra l’atur, sd FCG-AHCONC La teoria econòmica considera que hi ha un mercat de treball on es troben l’oferta i la demanda L’oferta és formada pel conjunt de persones que ofereixen els seus serveis laborals —la seva capacitat per fer coses— en canvi d’una remuneració, i la demanda de treball és el volum de treball efectivament contractat per part de les empreses i utilitzat en els processos productius L’atur es defineix com la diferència entre oferta i demanda en el mercat de treball i, per tant, és la diferència entre les persones que s’ofereixen per a treballar població…
La literatura anticarlina
Portadella del llibre de V Ayguals d’Izco María, la hija de un jornalero , 1849 BC Josep Pin i Soler, a la seva novella La família dels Garrigas , atribuïa l’ensorrada dels protagonistes a la influència de les lectures insanes, mal païdes per l’hereu, el qual del passat immediat només “en sabia quatre fets mal explicats per Wenceslaus curts de gambals”, que havien guiat la configuració del seu món mental Pin feia referència amb aquestes paraules al fort impacte popular de l’obra del valencià Venceslau Ayguals d’Izco Vinaròs, 1801- Madrid, 1873, novellista de fulletó, dramaturg, director de…
Els fòrums
La vida pública d'una ciutat romana es concentrava al voltant d'una plaça central, el fòrum Aquest era, per excellència, el lloc de reunió de la població, a la vegada que feia la funció de mercat i seu de les assemblees, arxiu i tribunal de justícia de la comunitat, marc de les festes religioses i també dels certàmens i espectacles que les acompanyaven Cada any hi tenia lloc una votació democràtica per tal d'elegir els magistrats urbans duumvirs i edils, alternada cada cinc anys amb la solemne cerimònia del census el registre oficial de tota la població juntament amb la seva declaració de…