Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Les esglésies encastellades
“Juro, jo, Bernat Adalbert, fill que sóc de la dona Ermengarda, que d’aquesta hora endavant seré fidel a tu, Berenguer bisbe, que fores fill de la comtessa Elisabet, per recta fe, sense engany i sense frau i mal enginy i sense decepció, i que d’aquesta hora endavant t’ajudaré a tenir i a defensar i a guerrejar tot el teu honor que avui tens i que d’ara endavant adquiriràs amb l’ajut de Déu, contra tots els homes i dones que et voldran arrabassar o arrabassessin el teu honor o una part del teu honor A més jo, el susdit Bernat, juro a tu, el susdit bisbe Berenguer, que d’ara endavant no et…
La llengua catalana, del col·loquialisme a l’alta cultura
Acudit referent a l’ideal de l’ensenyament obligatori en català, Almanac de la Campana de Gràcia , Barcelona, JLPellicer, 1900 BC Als anys seixanta del segle XIX l’actitud oficial cap a la llengua catalana no havia variat respecte de la que havia manifestat i demostrat la monarquia borbònica des que s’instaurà en el poder a Espanya Continuava l’intent liberal, iniciat a les Corts de Cadis i sotraguejat pels avatars polítics, de construcció d’un estat unificat i centralista que preveia com a única llengua l’espanyola En aquest sentit s’han d’interpretar les disposicions legals que la imposaven…
La castellanització de la moneda
En iniciar-se l’edat moderna el sistema monetari català entrà en un ràpid procés de castellanització que afectà sobretot les monedes d’or i argent Aquest fenomen no és pas visible si s’estudien només les monedes emeses a l’època sinó que es fa evident amb l’anàlisi del circulant monetari Per a entendre quina fou la causa d’aquesta transformació es fa del tot imprescindible traçar breument abans els antecedents que expliquen la situació de la moneda a Catalunya en començar aquest procés Llibre de la seca de Mallorca, Palma de Mallorca, 1650, BC El sistema monetari català s’anà forjant al…
La indústria nova
El cotó, “un nou invent que no es coneixia en aquest regne” Aquesta frase de la Junta de Comerç de Barcelona resumeix perfectament l’opinió que, a mitjan segle XVIII, tenien els contemporanis del que era la manufactura cotonera Es tractava d’una indústria nova, però no tant pel tipus de fibra que treballava —la fabricació de teixits de cotó blauets i barrejats amb lli fustanys tenia una llarga tradició a Catalunya— com per la manera d’organitzar la producció que havia adoptat i pel gènere final que elaborava, la indiana Sorgida a Barcelona al final dels anys trenta del segle XVIII, es…
L’estabilització del sistema liberal
Retrat de RM Narváez, primer duc de València, VLópez, 1849 MSPV / GC Els anys posteriors a les grans commocions revolucionàries dels anys trenta, després de la caiguda d’Espartero l’any 1843, van obrir una llarga etapa de predomini del liberalisme moderat en la direcció de l’Estat espanyol El període comprès entre la definitiva presa del poder pels moderats el 1844 i el Bienni Progressista dels anys 1854-56 és conegut com la Dècada Moderada Aquesta etapa va estar dominada, políticament, per la figura del general Narváez, el representant més qualificat de la tendència hegemònica dins del…
Un món canviant a l’ombra dels imperis europeus
El context europeu Pocs períodes de la història europea han viscut transformacions tan substancials com les que experimentà el segle XVIII, autèntic preludi del que ha estat, en essència, la societat contemporània I aquesta afirmació és vàlida des de qualsevol dels àmbits que conformen la totalitat de les societats des dels estrictament materials fins als “espirituals”, passant pels tecnològics, els polítics i els socials Escena de caça, sd MMVR / RM Efectivament, el 1789 Europa havia començat a fer passos decisius cap a la modernitat i estava a punt de deixar enrere la carcassa de l’antic…
A l’esquerra del sistema: demòcrates i republicans
El context Portada de l’“Almanaque democrático para 1864”, Barcelona, 1863 Els orígens de la tradició democràtica en els territoris que s’engloben sota el nom de Països Catalans són, a hores d’ara, poc clars Tot i la importància que s’atribueix als ideals republicans en la caracterització dels conflictes polítics i els comportaments socials, allò que es coneix del procés que duu de la conspiració del mallorquí Joan Picornell, al Madrid del 1795, a l’eclosió del federalisme, en els anys del Sexenni Democràtic 1868-74, encara resta condicionat pels buits, pels episodis que romanen en la foscor…
Davallada i transformació de les indústries tradicionals
Les realitats industrials anteriors a la industrialització no solament eren molt heterogènies en organització, productes i mercats, sinó també molt desiguals pel que fa a la capacitat de transformar-se La imprecisió del terme “tradicional” és, doncs, proporcional a l’extensió i complexitat de la situació que es vol analitzar Aquesta organització productiva no formava realitats estàtiques En una visió de llarga durada es poden constatar canvis substancials de localització i d’organització que tenen a veure amb el desenvolupament agrícola, amb les transformacions comercials o amb les…
Una cultura interferida per la política
La literatura catalana encetava, el 1939, un procés en el qual no solament quedava desarticulada la seva xarxa de difusió pels canals habituals, sinó que fins i tot tingué gravíssimes dificultats per a moure’s entre els més restringits Les mesures franquistes obligaren tota la literatura catalana a passar a la clandestinitat més estricta La possibilitat d’acció pública dels escriptors que eren a l’interior havia quedat totalment eliminada per imposicions de tota mena, però sobretot per les lingüístiques La seva capacitat de reacció, de resposta, depenia de molts factors edat, trajectòria…
Consolidació i diferenciació de l’Església
Seguici d’eclesiàstics, biga de l’església de Sant Miquel de Cruïlles, segles XII-XIII MD’A / RM L’època que va del 1050 al 1200 va representar per a l’Església llatina un període de definició però també de transformació El papat formulava el seu primat enfront de l’Església grega, i reforçava la seva autoritat sobre el conjunt de la cristiandat llatina En el curs del seu enfrontament als sobirans laics d’Occident l’Església arribà a definir les seves pretensions i a afermar les seves estructures Pel que fa als religiosos regulars, van sorgir, després d’una fase de preponderància benedictina…