Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
Autogovern i reptes de la fi de segle. 1980-1997
Cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona 25 de juliol de 1992 | Comitè Olímpic Internacional
Disset anys de política internacional catalana
Catàleg de l’exposició presentada per la Generalitat de Catalunya a Atlanta del juny del 1996 al gener del 1997 GC La recuperació de les institucions d’autogovern a Catalunya ha coincidit amb l’aparició —al costat dels estats— de nous actors en el terreny de la política i de les relacions exteriors, entre els quals hi ha les regions Des de Catalunya aquest procés s’ha viscut amb una especial intensitat D’una banda, l’Estat espanyol s’ha obert al món, a Europa, sobretot des de l’adhesió a les Comunitats Europees l’any 1986 D’altra banda, la mateixa història, vocació i personalitat catalanes…
El comerç internacional
Comerç internacional de mercaderies l’any 2006 Els canvis radicals que han experimentat les economies modernes a causa del procés d’obertura a la competència exterior i de liberalització han convertit la dimensió internacional en una qüestió crucial per al desenvolupament econòmic i el benestar a mitjà i llarg termini Les pautes del consum de les famílies han estat absolutament impregnades de la internacionalització, no tan sols pel que fa als productes manufacturats més sofisticats o als béns d’equipament més complexos, sinó també als aliments més senzills que es consumeixen a…
El creixement urbà a les Illes
Carrer de l’estirp hebraica, Palma de Mallorca, 1788 AGS / AC Les tres illes majors de les Balears experimentaren un creixement urbà d’importància i característiques diverses al llarg del set-cents Per a Palma de Mallorca hom calcula un augment d’uns 5 000 habitants, passant dels 28 882 registrats l’any 1715 als 34 073 del 1787 Un curs irregular, amb les màximes taxes a la primera meitat del segle, una predominança del creixement rural per damunt de l’urbà, i una important densitat d’aquest, amb 134 habitants per km 2 , constitueixen alguns dels trets significatius a Mallorca D’altra banda,…
El darwinisme als Països Catalans
Al Principat, des dels inicis del liberalisme, encara que en cercles minoritaris, aparegueren sectors o individus vinculats als nous corrents en diferents camps del saber, sense que l’oposició dels sectors conservadors encapçalats per l’Església fos gaire virulenta, confrontació que va prendre un altre caire a l’hora de la propagació del darwinisme La diferència s’observà ja des d’un bon començament Contràriament al que solia passar, les primeres notícies que es tenen sobre el darwinisme provenen dels sectors antievolucionistes, concretament del doctor Josep de Letamendi i de Manjarrés, que…
El liberalisme organitzador
L’ascens i la consolidació de les forces del capitalisme empenyeren cap a una transformació parallela de la política i de la cultura, dins de la societat civil un concepte no pas per casualitat encunyat en la primera meitat del segle XIX i també dins de la política com a activitat pública Aquesta transformació, però, estigué condicionada per la història política del període, per l’aparença de congelament del canvi històric imposat per l’onada reaccionària del 1815 El fet pot induir a molts malentesos, com ja s’ha vist, si l’única cosa que es valora és la repercussió d’aquells canvis en l’alta…
Terra Mítica
Terra Mítica, el parc temàtic de Benidorm, ha estat una muntanya russa d’emocions, despropòsits i somnis de grandesa des de la seva engegada El complex d’oci promogut per Eduardo Zaplana Hernández-Soro en la seva etapa de president de la Generalitat Valenciana s’ha vist embolicat en enormes polèmiques referides a la seva gestió, una profunda crisi econòmica i un cas judicial vinculat a un presumpte frau a la Hisenda Pública que ha esquitxat contractistes i directius propers al Partit Popular Cal remuntar-se a l’any 1992 per entendre la gènesi del projecte, quan un incendi intencionat va…
L’Olimpíada Popular, una il·lusió frustrada
Oficina d’acreditacions de l’Olimpíada Popular, Barcelona, juliol del 1936 AF/AHC L’Olimpíada Popular de Barcelona fou la proposta més important, encara que finalment no realitzada, del Comitè Català pro-Esport Popular CCEP, que va situar-se al bell mig del debat internacional sobre el paper de l’esport en la complexa situació del 1936 El CCEP va entrar en contacte al principi del 1936 amb les iniciatives internacionals que propugnaven el boicot als Jocs Olímpics de Berlín Aquest boicot internacional es nodria de tres corrents principals En primer lloc, l’esport nordamericà, i el mateix…
La desarticulació dels gremis
La desarticulació del gremialisme tradicional al segle XIX fou un fenomen complex que cal abordar en les seves diferents facetes La rotunditat de les afirmacions legals que establiren l’abolició del sistema gremial, cal completar-la amb la permanència d’organitzacions d’oficis que, reacomodant-se al nou marc legal, s’han d’entendre com a estratègies específiques dels petits productors per a la defensa dels seus interessos sectorials Per a la comprensió adequada d’aquest moviment, cal destacar el fet de l’important retard en la promulgació d’una llei general d’associacions a Espanya Aquest…
Els banquers Descaus i Olivella
Llibre major del banc de P Descaus i A Olivella, 1381 ACA / RM Molt probablement, la banca barcelonina va néixer, com d’altres banques mediterrànies, de la prolongació de les activitats dels primitius canvistes de moneda, els quals, de lliurar-se al canvi manual, passaren a acceptar i administrar dipòsits i a crear crèdit amb capital propi i capital dipositat El procés es completà en la darreria del segle XIII, quan aparegué una tipologia d’operacions, un sistema comptable i una terminologia precisa La reglamentació bàsica de les taules de canvi, nom que mantingueren al llarg de segles i que…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina