Resultats de la cerca
Es mostren 223 resultats
Un cas controvertit: la cova fosca
Entorn de la Cova Fosca, Ares del Maestrat, ~7500-3700 aC CO La Cova Fosca es troba al terme municipal d'Ares del Maestrat, a la muntanyosa comarca de l'Alt Maestrat, no gaire lluny dels importants conjunts d'art rupestre de l'estil anomenat llevantí coneguts pel nom del Cingle de la Gasulla Alt Maestrat i la cova Remigia Gasulla d'Ares, Alt Maestrat, i moll a prop dels abrics pintats del Racó Molero L'emplaçament de la cavitat, en una cinglera a més de 900 m d'altitud, domina les grans barrancades dels voltants La vegetació encara avui és força rica, formada per bosc residual d'alzines,…
Vandellòs i la reflexió demogràfica
Treballant la xarxa, J Salvany, 1916 BC Els importants canvis en la localització de la població catalana que ocorregueren en aquest període, la urbanització mitjançant la concentració de la població en unes poques ciutats i el despoblament intens del món rural, juntament amb la immigració provinent de fora dels Països Catalans, foren motiu d’atenció des de diversos camps literari, periodístic, polític, entre d’altres, i assenyalen l’inici d’un pensament demogràfic català La baixa natalitat i l’alta immigració, d’origen no català a partir del 1920, esperonaren la reflexió sobre la població…
1932 i 1979: comparació de dos estatuts
Portada del projecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya, 1979 Coll part / GS La qüestió de si l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 representava o no un avenç respecte al del 1932 fou objecte de polèmica abans i després de la seva adopció De fet, la comparació en alguns casos era explícita, i es posava l’accent en el fet que certes matèries eren regulades de manera diversa a com ho havien estat en l’etapa republicana No és fàcil, realment, comparar tots dos estatuts En primer lloc, el marc constitucional de l’un i de l’altre són diferents mentre que l’autonomia fou una excepció durant…
De la Universitat de Cervera a la de Barcelona
Algun dia caldrà fer una història social de la universitat catalana, en el seu pas de Cervera a Barcelona, que tingui en compte les necessitats de les classes dirigents que se servien d’ella Cal pensar que molts intellectuals catalans protagonistes de les grans transformacions liberals del segle XIX havien estat alumnes de Cervera, des d’un seguit de bisbes del regnat d’Isabel II a militars, polítics, juristes, professors universitaris i escriptors Se sap que la vella reivindicació d’una universitat per a Barcelona era ensems una necessitat social i una operació de prestigi Hom ha dit que els…
Els patrons i el sindicalisme oficial
Lliurament de credencials a la primera “Junta de Jurados”, Barcelona, 1944 ANC-Fons “Solidaridad Nacional” / GS L’Organización Sindical Española OSE de la FET y de las JONS, dirigida per una Delegación Nacional integrada orgànicament en la secretaria general del partit únic, va organitzar-se a partir d’una doble estructura En primer lloc, la territorial, amb les delegacions provincials, comarcals i locals de la Central Nacional Sindicalista CNS com a peça bàsica, rígidament controlades per la denominada “línea de mando” , formada per militants falangistes, i que tenia entre les seves…
La divisió territorial de Catalunya: les vegueries
Les vegueries i sotsvegueries de Catalunya el 1301 La vegueria era la demarcació on el veguer exercia la plena representació jurisdiccional del senyor de l’indret Era present al segle XII en àmbits comtals i vescomtals, a manera de districte que permetia superar delimitacions més reduïdes i adaptar la representació sobre regions reals Aquestes regions eren perfilades d’acord amb les característiques naturals, jurisdiccionals i d’unitat socioeconòmica, a partir d’un nucli rector Al segle XIII, la monarquia va assumir progressivament aquest model de demarcació, tot reflectint una divisió en…
La normalització lingüística i l’Institut d’Estudis Catalans
Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1911 Coll part / RB Un dels processos que acompanyà indefectiblement la centralització del poder en els estats moderns de l’Europa occidental va ser la voluntat de fixar els idiomes oficials Un exemple d’això és el que proporcionaren Richelieu i el gramàtic Claude de Vaugelas a la França de la primera meitat del segle XVII A la primeria, aquests processos només van afectar petites minories La seva generalització i extensió social va ser lenta i, en molts llocs, encara era un problema candent en ple segle XIX En tots els casos es va consolidar enmig de…
El nacionalisme polític a les Balears
El nacionalisme balear, unit per formar la coalició Unitat per les Illes, Palma, gener del 2008 EFE-M Díez A l’hora d’analitzar l’evolució històrica del nacionalisme polític a les Balears entre el 1995 i el 2007, cal tenir en compte l’existència d’un sistema de partits diferenciat a cadascuna de les illes de l’arxipèlag Malgrat els diversos intents duts a terme, en la pràctica no hi ha, a hores d’ara, cap força política nacionalista amb una estructura interinsular prou consolidada Per aquest motiu, cal analitzar d’una manera separada la situació a Mallorca, a Menorca i a les Pitiüses A…
La formació ocupacional
Curs ocupacional organitzat per l’ajuntament de Cornellà, sd PRECSA Al llindar del segle XXI hi ha dos elements que han suposat canvis substancials en la naturalesa de la transició dels joves a la vida activa l’esclat del capitalisme informacional i la precarietat del mercat de treball L’expressió “capitalisme informacional” identifica la nova formació social del capitalisme avançat a partir d’un salt qualitatiu en el desenvolupament de les forces productives dintre del nou paradigma tecnològic de la informació, la microelectrònica i la biogenètica i la globalització de l’economia mundial La…
Intel·lectuals castellans davant l’autonomia de Catalunya
M de Unamuno a Salamanca, J Aguiar García, 1935 MCU / Oronoz Des de molt aviat la Segona República va ser qualificada com la dels intellectuals, en sentit admiratiu o pejoratiu segons d’on provingués l’expressió I és veritat que l’intellectual va tenir un fort protagonisme polític, com es pot constatar repassant la llista de noms que va des de la presidència del Govern fins als integrants de les Corts Constituents El fenomen, però, no era nou, perquè durant la Dictadura de Primo de Rivera ja havien ocupat un espai preeminent la novetat era que ara ocupaven llocs de poder, mentre que abans la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina