Resultats de la cerca

Camins ramaders al País Valencià al segle XVII La transhumància fou una activitat important als Països Catalans durant tota l’edat moderna, però no se’n coneix bé l’evolució Tanmateix tot fa pensar que fou més gran el seu protagonisme en els temps medievals que no pas en els moderns Malgrat això, el nombre d’animals que es movien anualment entre les pastures estiuenques de muntanya i les hivernals del pla i de la costa continuà sent alt fins al segle XIX Els avenços de l’agricultura varen fer recular aquests moviments i, especialment al Principat, al final del vuit-cents, molts camins…

Reproducció idealitzada d’un ingeni sucrer El conreu de la canyamel, importada a la Mediterrània des de l’Índia cap al segle VII, havia assolit una certa importància a les illes de la Mediterrània oriental, com Xipre, però el domini otomà entrebancava el comerç occidental i, des del segle XIV, varen aparèixer plantacions de canya de sucre a les vores occidentals d’aquesta mar, sobretot a Sicília i al País Valencià Malgrat que es tenen notícies del conreu de la canyamel i de l’elaboració de sucre a diverses comarques valencianes, com la Plana Castelló o el Baix Segura Oriola, allà on va…

El qanāt d’Aubenya, Algaida 1 Mantell freàtic 2 Pou mare 3 Pou d’aireig per a l’accés i neteja del canal d’aigua 4 Canal d’aigua 5 Safareig 6 Sortida d’aigua cap als camps 7 Terrasses de conreu irrigades Una de les característiques dels paisatges mediterranis de l’àrea musulmana europea és evidentment la presència important de les hortes irrigades Les més conegudes són la “Conca d’or” de Palerm i l’horta de València A continuació s’analitzen els aspectes principals d’aquesta irrigació de tradició musulmana els sistemes de canals d’irrigació, els més desenvolupats dels quals foren els de…

Restes del Castell Formós o de Balaguer, Balaguer, segles IX-XI RM El districte de Lleida ocupa un lloc destacat entre els de la Marca Superior de l’Àndalus, ja que el nombre de les fortificacions conegudes d’època omeia s’hi mostra extremadament elevat A mitjan segle X, Aḥmad al-Rāzī ja en mencionava una quinzena, entre les quals hi havia Mequinensa, Corbins, Balaguer, Fraga, Alcolea de Cinca, Montsó, Tamarit, Albelda, Àger i Estopanyà Evocant alguns d’aquests llocs, Ibn Ḥayyān assenyalava que l’any 896 Llop ibn Muḥammad havia fortificat la fortalesa de Montsó, i l’any següent la de Balaguer…

El mestre racional i els seus subalterns, Lleis Palatines , 1337 BRAI L’expansió territorial de l’oligarquia urbana barcelonina es pot començar a datar amb precisió des del segle XII Aquesta expansió es va anar accentuant, progressivament, a les centúries posteriors La majoria dels ciutadans que aconseguien d’adquirir els castells i les fortaleses de les proximitats de la ciutat eren membres del funcionariat més alt alguns d’ells, sobretot al segle XIV, eren elements actius en la política exterior del regne i d’altres, especialment al segle XV, foren destacats militars a les ordres del rei,…

Al port de Barcelona, durant la Segona República, les relacions de treball foren substancialment conflictives Això no obstant, la tipologia d’aquesta conflictivitat fou canviant, i es modelava no tan sols d’acord amb l’actitud dels diferents collectius obrers presents, sinó també amb l’acció dels qui els contractaven i de l’administració pública L’any 1931, la conflictivitat laboral generà una activitat vaguística excepcional, amb més del 70% de jornades no treballades per vaga Tot i les tensions, el conflicte es va mantenir inicialment dins d’allò que els contendents consideraven uns límits…

La Llei d’associacions del 1887 va permetre la legalització i la constitució de moltes societats agrícoles Les de més força i empenta social van ser les primeres a fer-ho La segona disposició legal que ajudà la ratificació estatutària de societats i de sindicats agrícoles —segons tinguessin o no tinguessin uns pressupòsits socials avançats— va ser la Llei de sindicats del 1906 Societat de Treballadors Agrícoles de Barberà de la Conca, 1896-97 ECSA / GC-P La Societat Agrícola de Valls l’Alt Camp, hereva i continuadora de la Societat de Treballadors del Camp 1888, va ser la primera cooperativa…

Arbre genealògic dels marquesos d’Almodóvar, sd ADV / MG AI començament del segle XIX, el patrimoni de la duquessa d’Almodóvar al País Valencià era format per diversos títols nobiliaris, privilegis i rendes Na Josepa Dominga Català de Valeriola i Lujan, anomenada també na Gilaberta Carròs de Centelles, era la darrera descendent d’un vell llinatge feudal que provenia de la família dels Català, senyors de la vila de Cervera Els Català havien acompanyat el rei Jaume I en la conquesta de València i des d’aleshores sempre tingueren legítims successors a les diferents baronies que posseïen al nou…

Poc després de l’any mil, l’antiga frontera que separava l’home lliure de l’esclau, pròpia dels temps antics i de l’alta edat mitjana, donà pas a una nova divisió social que enfrontava senyors i camperols, les dues noves classes socials característiques de la societat feudal El canvi social trobà ben aviat expressió i legitimació ideològica en la teoria dels tres ordres, una divisió tripartida i trifuncional de la societat elaborada pels intellectuals i teòrics del nou sistema, per als quals la gran majoria de la població es confonia en l’ordre obscur i a penes diferenciat dels laboratores…

El daltabaix provocat per la Revolució de Setembre del 1868, la Gloriosa, va obrir les portes a l’eclosió d’un nou ambient collectiu L’elevat nivell de politització i un entusiasme social que s’alimentava de la sensació de provisionalitat van fer sortir a la llum tota mena de propostes de recomposició dels mecanismes d’articulació política, dels sistemes de representació i d’organització de l’Estat Fou en aquest context que, el 18 de maig de 1869, es va fer públic l’anomenat Pacte federal de Tortosa Caricatura de Pi i Margall, “La Flaca”, Barcelona, 9-7-1873 BC Inspirat per Valentí Almirall,…