Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
Borsa privada i banca de valors
Una especialització bancària L’Associació del Mercat Lliure de Valors de Barcelona, seu de la Borsa privada al carrer d’Avinyó de Barcelona Àlbum Artístich de La Renaixensa , 1889 Barcelona fou el mercat de capitals més important d’Espanya des del darrer terç del segle XIX fins al 1936 Aquesta importància es degué a l’existència d’una Borsa privada —no oficial— i a la creació d’una banca de valors, que s’especialitza en operacions sobre títols mobiliaris Gràcies a l’actuació d’aquesta banca, grans empreses catalanes i no catalanes aconseguiren finançar-se, ja que el…
Inversió en valors locals i creació d'uns fons propis (1875-1886)
Es creen uns fons propis Evolució de les principals partides del balanç en rals, 1857-1874 L’any 1874 serà el de la restauració borbònica i el retorn a la “normalitat” monàrquica El 1876 s’acabarà la tercera guerra Carlina El 1878 se signarà a Cuba la pau de Zanjón, que posa fi, provisionalment, a la sublevació cubana Són tres bones notícies per als amants de l’ordre i també un bon estímul per al moviment comercial i l’activitat econòmica El resultat serà la “febre d’or” del 1881 És el nom de la novella de Narcís Oller, en la qual descriu l’ambient de l’època Un any d’eufòria econòmica, que…
Soler i Torra Germans (1917-1957)
La societat regular collectiva 1917-1936 Anunci de la Soler i Torra Germans Societat d’Atracció de Forasters , Barcelona 1926-27, fundada el 1918 per Ignasi Soler i els germans Pere i Josep Torra Els germans Pere i Josep Torra i Closa començaren a treballar a 14 o 15 anys a la casa de banca Fills de F Mas Sardà, on aprengueren els fonaments de l’ofici Aviat, s’imposà per a ells l’especialització borsària Pere Torra es vinculà a l’Associació del Mercat Lliure de Valors, perquè el 1915 en fou un dels socis fundadors El 1917, els dos germans acordaren constituir una entitat…
Banc comercial de Tarragona SA (1920-1926)
Aquesta entitat fou creada a Tarragona al final del 1919 Els seus promotors foren els banquers reusencs Fàbregas i Recasens —que constituïren tot seguit el Banc de Catalunya—, conjuntament amb una sèrie de personalitats tarragonines No partiren de zero, sinó que compraren la sucursal del Banc de Valls a Tarragona per un milió de pessetes El banc responia a un neguit de l’estament comercial tarragoní, que constatava la presència del Banc de Tortosa a Tortosa, del Banc de Reus de Préstecs i Descomptes a Reus i del Banc de Valls a Valls, mentre que la capital de la província no disposava de banc…
Banc Urquijo Català (1919-1944)
Nota prèvia de l'autor El 1964, Banca Catalana publicà una Documentació Econòmica , amb un article de l’autor sobre els bancs catalans d’avantguerra En ell figurava el Banc Urquijo Català com un banc no català Fèlix Escalas, que havia estat el seu director general i conseller delegat, va dirigir una carta al Servei d’Estudis de Banca Catalana, força indignat per aquesta classificació, defensant la seva catalanitat En una carta a l’autor digué que “és dubtós que pugui haver-hi un altre banc que hagi fet tant en l’època de la seva actuació com el Banco Urquijo Catalán pels interessos econòmics…
SA Arnús-Garí (1910-1942)
Josep Garí i Cañas Josep Garí i Cañas nasqué a Mataró el 18 de març de 1854 El seu pare, Pere Garí i Puig, era un petit fabricant de gènere de punt, al qual no van anar gaire bé les coses A 15 anys, Josep Garí entrà de meritori a la casa d’Evarist Arnús, a Barcelona Allí es convertí en secretari de Miquel Mestre i Cabañes, que era l’apoderat del banquer i borsista, i, quan aquest es jubilà, esdevingué l’apoderat i home de confiança de Don Evaristo A partir d’aleshores visqué en un pis al passatge del Rellotge, núm 3, on hi havia les oficines del banc, conjuntament amb el seu pare i el seu…
Banca Arnús SA (1910-1947)
La creació El 1910 es dissolgué Manuel Arnús i Companyia, en marxar Manuel Arnús i Josep Garí Gonçal Arnús i Pallós, nascut el 31 de juliol de 1878, era fill d’Emili Arnús i d’Elisabet Pallós i Prats, i nét de Don Evaristo Tenia la propietat del passatge del Rellotge, un local d’importància quasi mítica per als barcelonins i un autèntic actiu econòmic, però cap experiència bancària Entrà aleshores en escena el seu advocat i amic Francesc Cambó, fundador de la Lliga Regionalista i polític en actiu És molt probable que fos Cambó qui donà la idea a Gonçal Arnús de crear un banc pel seu compte,…
Banca Marsans SA (1910-1942)
La creació Oficina principal de la Banca Marsans a la Rambla de Canaletes de Barcelona Anuari de Barcelona per a 1922-23 La Banca Marsans SA es constituí el 1919 El 1919, J Marsans Rof i Fills es convertí en anònima El canvi de naturalesa jurídica suposà l’entrada de capital nou i d’accionistes no relacionats amb la família Lluís Marsans i Peix presidí el Consell d’Administració, però hi trobem alguns importants personatges de la indústria i de la política catalanes Entre els accionistes hi havia un grup terrassenc i un grup barceloní En el primer grup podem destacar la presència de…
Del Crèdit i Foment al Crèdit i Inversions (1910-1982)
Crèdit i Foment d’Estalvis 1910-1949 Vestíbul del banc al passatge del Crèdit de Barcelona “Barcelona Artística e Industrial” 1915 Aquesta empresa, que es constituí el 7 de setembre de 1910, era un banc de negocis, segons el seu objectiu social Estava facultada per a comprar valors públics crear, prendre participacions o reorganitzar empreses comercials o industrials fer operacions de crèdit i de Borsa obrir comptes corrents, etc Com a banc de negocis de la primeria de segle, no devia considerar que s’hagués de presentar com a banc, cosa que explica el seu nom No tingué cap…
Banc del Foment de Barcelona (1881-1883)
La constitució Estatuts i Reglament del Banc del Foment de Barcelona, 1882 Es creà el 30 de novembre de 1881 L’objectiu social era, com sempre, amplíssim “ Realizar en España, Ultramar o el Extranjero toda clase de operaciones agrícolas, industriales, comerciales, hasta inmobiliarias, y toda empresa de obras públicas ” Els estatuts dediquen tretze apartats a concretar operacions, que van des de l’execució de les ordres de Borsa que els confiïn els clients, fins a la creació de tota classe d’empreses, passant pel descompte de lletres i de pagarés D’acord amb aquest objectiu, el capital és…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina