Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Introducció a la industrialització i modernització a la Catalunya del segle XIX
Medalla de l’Exposició general catalana, 1871 L’economia catalana es transforma, des de la fi del segle XVIII a l’inici del XX, d’una economia agrària en una economia plenament industrial És cert que a la segona meitat del set-cents ja presentava signes evidents d’haver-se convertit en una economia de mercat No ho és menys que havia desenvolupat una xarxa molt complexa per a la distribució dels seus productes a l’exterior —sobretot a la resta d’Espanya i a les colònies americanes— i que generava un corrent potent d’exportacions cap a la resta del món —especialment cap a Holanda i cap a la…
Les condicions econòmiques i tècniques de l'agricultura del segle XIX
Abans d’examinar els principals conreus, caldria precisar les grans línies de l’evolució de l’agricultura i assenyalar els factors que en causaren l’estancament En l’aspecte agrícola, com en tants d’altres, el segle XIX fou una llarga etapa de transició Persistien encara pràctiques rutinàries però aparegueren innovacions que encara van tardar decennis a generalitzar-se i a donar resultats d’abast general Anunci d'una empresa de de màquines agrícoles i vinícoles publicat a la “Gaceta Agrícola del Ministerio de Fomento”, 1 de gener de 1890, Madrid Anunci d'una empresa constructora de màquines…
Les bases del somni de la Catalunya ideal
Allegoria de la República ECSA El pare de Lluís Companys, Josep Companys i Granyó, era un important propietari agrícola de la comarca de l’Urgell que posseïa moltes terres de conreu El patrimoni de la família era molt extens, doncs, i els fills van rebre en herència diverses finques el més gran, de nom Josep, va heretar la casa pairal i les finques adjacents, i Lluís va rebre una propietat situada al municipi de Vilagrassa Josep Companys i Granyó simpatitzava amb els corrents ideològics liberals i republicans i va saber transmetre aquestes idees als seus fills, alguns dels quals, en fer-se…
El cotó, el rei del tèxtil
Alimentar i cobrir el cos són les dues primeres necessitats de l’home Les feines que s’hi remeten han tingut sempre un pes determinant dins l’activitat humana Des del Neolític fins a la Societat de Consum, la mòlta dels grans i el tissatge de les fibres s’han situat regularment en el centre mateix de les preocupacions socials Històricament, el moliner i el teixidor han estat l’expressió més pregona de l’Homo Faber Un home tip ha de parar de menjar Una persona ben vestida pot omplir els armaris de roba sobrera Mentre l’elasticitat-renda dels aliments és sempre baixa, l’elasticitat-renda del…
La propietat rústica i l'accés a l'explotació de la terra al segle XIX
Làmina extreta de la Historia General de la Agricultura, de L Fignier, J Seix Editor, Barcelona, 1890 aprox A la primeria del segle XIX una part important del sòl de Catalunya era en poder de “mans mortes” —la noblesa, l’Església, els municipis i les comunitats rurals— i constituïa una propietat inalienable Existia també una propietat —alodial o bé sotmesa a certs gravàmens dominicals— que pertanyia a la pagesia i a la burgesia i menestralia urbanes Sobre la propietat de “mans mortes” van incidir durant el segle XIX les lleis desvinculadores i desamortizadores que van disposar la lliure…
Un període d’incerteses personals i polítques (1923-1931)
Acabada el 1918 la Gran Guerra, de la qual Espanya, i molt especialment Catalunya, es va beneficiar en fornir de productes una Europa que matava i moria a les trinxeres de Flandes, va començar un període de crisi per al nostre país, incapaç d’adaptar-se a la pau, durant la qual el Vell Continent va recuperar, i modernitzar, la indústria civil després de quatre anys d’esforç bèllic Els beneficis obtinguts en aquests anys de conflicte no van ser reinvertits, de manera que el món laboral no notà la bonança econòmica i començà a patir la crisi, reflectida en una creixent tensió social entre la…
Entre la revolució i la guerra (1936-1939)
Per a Lluís Companys, la revolta militar del mes de juliol del 1936 no fou cap sorpresa Tenia notícies, a partir d’informadors de la policia, que la guarnició de Barcelona, d’acord amb tota una xarxa de conspiradors que tenia ramificacions per tot Espanya i el protectorat marroquí, preparava un cop d’estat contra la República Aquesta trama militar estava en contacte amb civils tant del partit tradicionalista com dels grupúsculs de l’extrema dreta espanyolista que hi havia a Catalunya De llocs i contactes diferents s’havia obtingut dades prou sòlides per a informar el Govern de la República…
La població (1911-1985): immigració i explosió demogràfica
Immigració i explosió demogràfica Un segle de grans transformacions demogràfiques Al llarg dels vuitanta-cinc anys que ja compta el segle XX, la població catalana ha conegut unes grans transformacions, tant en el volum i en les característiques dels seus habitants com en els elements de la seva dinàmica En iniciar-se el segle, el nombre d’habitants de Catalunya se situava a la ratlla dels dos milions 1966382 habitants en el cens del 1900 Avui dia, la xifra en voreja els sis milions per tant, en vuitanta anys s’ha produït una triplicació dels efectius, la qual cosa fa del Principat un dels…