Resultats de la cerca

La indumentària que va des de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888 fins cap al 1814-15, és a dir la corresponent al període modernista a Catalunya, és deutora de la francesa pel que fa a la femenina i de l’anglesa pel que fa a la masculina París, amb l’arribada de la Revolució Industrial, es va confirmar com el centre de la moda, que ja ho havia estat des la fi del segle XVII Però al segle XIX no ho fou de la moda cortesana, sinó de la moda seguida per l’alta burgesia, imitada per la petita burgesia i la menestralia L’alta costura parisenca marcava la pauta que seguia la moda…

Raimon Casellas, en una estatueta per Josep Reynés detall Sitges Garraf, Cau Ferrat RM Tendim a simplificar les coses, i quan parlem del Modernisme se’ns fa evident una època, per a uns més llarga i per a d’altres més curta —des dels anys vuitanta del segle XIX fins a les acaballes del primer decenni del xx—, quan en realitat hauríem de pensar no en tota una època sinó estrictament en una actitud cultural existent en ella Dic això perquè és freqüent que, per simplificar, la gent s’imagini el Modernisme com una etapa de la història de la cultura catalana, durant la qual canvien…

No és fàcil d’emmarcar amb precisió l’obra arquitectònica d’un personatge com Josep Puig i Cadafalch 1869-1956 que es presta a tants punts de vista, que es mou cap a tants objectius simultanis i que al llarg de la vida ha hagut d’afrontar tantes circumstàncies contradictòries o, almenys, plurivalents Aquesta complexitat és, en bona part, conseqüència de l’acumulació de moltes activitats diverses en un alt grau de dedicació i de representació Al costat de la seva professió d’arquitecte, Puig fou un polític molt important en el desenvolupament del catalanisme polític i la seva…

Una figura prou significativa de l’etapa que ens ocupa és la del pintor i empresari Lluís Graner i Arrufí Nascut a Barcelona l’any 1863, va destacar notablement en la seva faceta de pintor Però, més enllà del vessant plàstic, cal considerar la seva aportació al món de la creació artística des d’una perspectiva molt més àmplia i descobrir una personalitat que, per la seva singularitat, es manifestà absolutament moderna L’espectacle pictòric La vocació artística de Lluís Graner fou una mica tardana Després d’una estada per terres americanes, retornà a Barcelona als vint anys i inicià la seva…

Santiago Rusiñol 1861-1931 Fragment de Novella romàntica 1902 Oli Barcelona, Museu d’art Modern-MNAC MNAC El Modernisme artístic pròpiament no cristallitzà fins als anys noranta, però l’afany d’innovació que li dóna cos no va aparèixer de sobte sinó que en el món artístic català ja començaven a haver-hi símptomes de trencament amb els estils convencionals des de començament dels anys vuitanta i fins i tot abans En el camp de la pintura aquest apunt de renovació vingué de la mà dels pintors luministes que, arrelats en la tradició recent del millor Fortuny, introduïen un element essencial en…

D’ençà que Santiago Rusiñol i Ramon Casas –i Miquel Utrillo, i Sebastià Junyent, i Andreu Solà i Vidal, i Laureà Barrau, i Manuel Feliu de Lemus, i Joan Sala, i Jaume Vilallonga, i el mateix Meifrèn– passaren per París en l’època fundacional del Modernisme, aquella capal esdevingué la meca de l’art modern català, i ben aviat una nova onada d’artistes joves hi anà, i molts d’ells s’hi establiren fins a integrar-se amb més o menys intensitat en la vida artística de la capal de França El paradigma del pintor català modernista de París és Hermen Anglada-Camarasa Bé que nascut a Barcelona, l’any…

Portada de Le Programme des modernistes replique a l’encyclique de Pie X «Pascendi domini gregis» , Libr Critique Émile Nourry París, 1908 Barcelona, Arxiu Maragall-Biblioteca de Catalunya BC Modernisme religiós expressió que designa –en l’Església catòlica i en el pas del segle XIX al xx– un moviment que desitja la reforma de l’Església i de la seva doctrina amb ganes d’adaptar-les a les exigències modernes El mot fou emprat pels defensors de l’ortodòxia per estigma titzar els excessos de la modernitat reprès per l’encíclica Pascendi 1907, designà el conjunt d’errors doctrinals descoberts…

Joan Llimona 1860-1926 Fragment de la cúpula del cambril de l’església del monestir de Montserrat 1896-98 FF En el context del Modernisme català, el Cercle Artístic de Sant Lluc representa una opció fortament caracteritzada per la seva ideologia d’inspiració catòlica i catalanista La seva incidència en la modernització de l’art religiós és molt considerable També cal remarcar la incidència que tingué en el desenvolupament de tendències idealistes o simbolistes sota la influència dels conceptes estètics que Josep Torras i Bages va transmetre als artistes de Sant Lluc Joan Llimona fou el…

S’equivocarà qui es cregui que el Modernisme català va ser un art sedentari Com ja s’ha vist en algun altre lloc d’aquesta collecció sobre el Modernisme, sovint des de Catalunya aquest estil es va escampar arreu Per tancar precisament l’obra, en aquest volum en què s’ha parlat dels estils parallels al Modernisme però no pròpiament d’ell, hem volgut retornar al tema protagonista de tot el conjunt i no deixar de tenir-lo present ni que fos en les últimes pàgines del volum final S’ha pensat per a això oferir uns itineraris que illustrin millor el caràcter mòbil del Modernisme i alhora que…

Pau Gargallo 1881-1934 Autoretrat abans del 1907 Localització desconeguda Reproduït al catàleg de la Exposición de Auto-retratos de Artistas Españoles, del Círculo Artístico de Barcelona FF El pas entre una tipologia escultòrica dominant a Catalunya entre la fi del segle XIX i l’inici del XX que coneixem com a modernista, ben definida en paraules d’Eugeni d’Ors com a més pròxima a l’anècdota que a la categoria i mes aparent que essencial, cap a una nova formulació, és un moment únic, intens i precís, de dubtes però de circumstància vàlida i necessària, clarament intermediari i relacional amb…