Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
El modernisme i el llibre infantil
Billy Guillem Perés 1893-1968 Illustració a La Rondalla del Dijous , editada per L’Avenç 1908-09 BC El Modernisme fou un fenomen que omplí tota una època de la cultura catalana en totes les seves manifestacions, per això no és rar que també arribés la seva influència en un camp tan «senzill» com el de les publicacions per a infants Tanmateix el Modernisme va ser, almenys al començament, un fenomen culte, amb la qual cosa només una part de la producció per a infants –part important en qualitat però no tant en quantitat–- pot qualificar-se de modernista, ja que la majoria de les publicacions…
El gravat i l'ex-libris
El gravat noble durant el Modernisme Des de la invenció de la impremta fins a començament del segle XIX, les úniques tècniques de reproducció gràfica van ser la xilografia i la calcografia Per aconseguir estampes amb aquestes tècniques és imprescindible la figura d’un gravador que treballi la superfície del bloc de fusta ζύλον, en el cas de la xilografia, o de la planxa de coure χαλκός, en el de la calcografia En tots dos casos, el resultat és l’obtenció de matrius «gravades» de manera manual Per bé que la major part dels gravadors del segles XV al XIX van ser d’ofici, dedicats a reproduir…
Jeroni F. Granell i Manresa, de l'arquitectura al vitrall
L’arquitectura modernista està definida pels estils personals com els d’Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner o Josep Puig i Cadafalch, els quals marquen un dels períodes més brillants de l’art català Però parallelament a aquests arquitectes tan reconeguts, van treballar molts altres artistes, que amb les seves obres van collaborar a l’expansió i la consolidació del moviment modernista a Catalunya Aquests és el cas de l’arquitecte Jeroni F Granell i Manresa, un artista d’un estil molt personal i amb una extensa obra El podem considerar un dels arquitectes més originals dins el Modernisme…
L'urbanisme modernista
L’urbanisme dels anys del Modernisme no va tenir, per definició, el caràcter teòric i global de l’urbanisme racionalista d’Ildefons Cerdà i els «homes del 1855», definits per Salvador Sanpere i Miquel No hi hagué una «Teoria general de la urbanització» com la publicada el 1867 per Cerdà, ni un «Pla d’Eixample» de Barcelona com el que fou aprovat el 1859 Però l’urbanisme del Modernisme fóra impensable sense el projecte de construir una «Barcelona moderna», o una «Nova Barcelona», dels revolucionaris del 1855 Tampoc no s’entendria l’urbanisme del Modernisme si aquest projecte de la generació…
Hi ha una museografia modernista?
A començament de la dècada dels anys vuitanta del segle XIX Catalunya va viure un moment de fort impuls tant pel que fa al colleccionisme d’art com a l’activitat pròpiament museística Es van construir tres grans edificis de caràcter públic i privat, obra dels arquitectes Antoni Rovira i Trias, Josep Vilaseca i Jeroni Granell i Mundet, destinats a conservar importants colleccions d’art i d’història natural A Barcelona, al Parc de la Ciutadella l’Ajuntament de la ciutat va encarregar a Antoni Rovira i Trias la construcció d’un museu de nova planta amb la finalitat de conservar i exposar la…
La diàspora del modernisme català
Arran de la mostra El modernismo en España , que la Dirección General de Bellas Artes va organitzar al Casón del Buen Retiro de Madrid, a la tardor del 1969, José Camón Aznar es preguntava si la definició estètica del Modernisme es concretava en la forma o en la cronologia És indubtable, afirmava el polifacètic historiador, que es tracta d’una coherència formal La pregunta es formulava com a conseqüència de la metodologia emprada en la història, de l’art en tant considerem que tot allò que es realitza en l’àmbit artístic al segle XV pertany a l’estil renaixentista, la creativitat del segle…
Cloenda: dos itineraris modernistes

Mario Rotllant: Capitells de la Casa de Dámaso Gutiérrez (1913). L'Havana.
Montserrat Villaverde
S’equivocarà qui es cregui que el Modernisme català va ser un art sedentari Com ja s’ha vist en algun altre lloc d’aquesta collecció sobre el Modernisme, sovint des de Catalunya aquest estil es va escampar arreu Per tancar precisament l’obra, en aquest volum en què s’ha parlat dels estils parallels al Modernisme però no pròpiament d’ell, hem volgut retornar al tema protagonista de tot el conjunt i no deixar de tenir-lo present ni que fos en les últimes pàgines del volum final S’ha pensat per a això oferir uns itineraris que illustrin millor el caràcter mòbil del Modernisme i alhora que…
La crítica d'art contemporània
Tot moviment artístic necessita, per difondre’s massivament, un altaveu que faci arribar les seves realitzacions al públic que informi sobre elles, que les comenti i que les valori Aquest paper, en l’art de l’edat contemporània, el fa la crítica, i molt especialment la crítica que es manifesta des de la tribuna de la premsa, perquè és la que es canalitza a través d’uns mitjans de lectura habitual per part del ciutadà «Quants artistes d’aquest temps –deia Charles Baudelaire ja el 1846– deuen només a ella a la crítica la seva pobra anomenada» A Catalunya hi havia una crítica d’art als diaris…
El vitrall modernista
No és pas desencertat considerar que en el Renaixement es produí la culminació de l’art del vitrall i que al mateix temps s’inicià la seva lenta decadència la culminació perquè en el Renaixement els mestres vitrallers fruïen de la plenitud i perfecció que el vitrall gòtic havia assolit i la decadència perquè la perfecció formal de les arts plàstiques renaixentistes havia admirat i enlluernat tots els mestres vitrallers menant-los cap a un erroni mimetisme de la pintura mural o de la pintura sobre tela Aquesta imitació els féu abandonar el procediment i l’estètica propis del vitrall Altres…
El modernisme arquitectònic a les illes Balears
Coincidint amb el canvi de segle, inicien la seva activitat professional un reduït grup de joves arquitectes mallorquins, acabats de titular, constituït per Gaspar Bennazar Moner, Jaume Alenyar Ginard, Josep Alomar Bosch, Francesc Roca Simó i Guillem Reynés Font A excepció de Reynés, format a Barcelona, tots ells havien cursat els estudis a l’Escola d’Arquitectura de Madrid, i en les seves primeres realitzacions es posà de manifest l’influx madrileny Van adoptar majoritàriament el Modernisme en algun moment de la seva trajectòria professional només Josep Alomar sembla que s’apartà de la…