Resultats de la cerca

Líbia va seguir marcada per l’augment de la inseguretat i la corrupció i per la dificultat de posar en marxa noves institucions L’any 2013 es va caracteritzar per la creixent preocupació pel poder de les milícies i la porositat i l’escàs control de les fronteres L’any va començar amb un atemptat contra el president del Congrés Nacional Libi, Muhàmmad al-Magariaf, en un hotel a Sabha, del qual va sortir illès Tres dels seus guardaespatlles, però, van resultar ferits en l’atac, que es va produir quan una delegació parlamentària visitava la ciutat La Gran Bretanya, Alemanya i els Països Baixos…

El primer ministre, Najib Miqati, va dimitir a mitjan març per discrepàncies polítiques al si del seu Govern, en un context de tensions interconfessionals agreujades per la guerra civil a Síria El Govern, amb un primer ministre sunnita, que havia accedit al càrrec al juny del 2011, es va trobar en una situació de bloqueig polític per les demandes dels representants del moviment xiïta Hezbollà i dels cristians partidaris del general Michel Aoun sobre una reforma de la llei electoral i sobre les eleccions legislatives previstes per al juny del 2013 A l’abril, després de diverses negociacions,…

Un any més la situació de gran inseguretat i inestabilitat va marcar la situació sociopolítica a Líbia Després d'un any 2014 marcat pels enfrontaments entre les dues grans faccions en guerra pel control del poder legítim del país, les primeres setmanes de gener del 2015, l'ONU va aconseguir que les parts es comprometessin a signar un alto el foc Concretament, l'autodeclarat Congrés Nacional General i conegut com el Parlament de Trípoli, dominat pel grup Fajr Líbia, van declarar unilateralment un alto el foc que va ser replicat per un segon compromís homònim del govern de Tòbruk, reconegut…

La violència no va remetre l’any 2018 i es van produir episodis greus com l’atemptat contra una mesquita de Bengasi, el 23 de gener, que va provocar 35 morts, l’atac al desembre contra el Ministeri d’Afers Estrangers a Trípoli o els centenars de morts a causa dels enfrontaments entre diferents milícies, especialment a la capital i els seus voltants Un informe de les Nacions Unides, fet públic el 10 d’abril, també va denunciar casos de tortura sistemàtica i altres violacions dels drets humans i les pèssimes condicions del centres de detenció L’any 2018 van continuar els intents…

Zona urbana destruïda pels combats entre les faccions enfrontades a Líbia © Hélène Caux / UNHCR Les dificultats per a formar i consolidar un govern d’unitat nacional que posés punt final al xoc de legitimitats entre els governs de Trípoli i Tòbruk van marcar l’agenda política d’aquest país Al gener, Fàyiz Sarral –escollit per les Nacions Unides per a dirigir el consell presidencial que havia d’implementar els acords– va nomenar els 32 ministres que havien de compondre el Govern d’unitat nacional La proposta exigia que els dos parlaments referendessin el nou Govern, però, el 25 de…

El país va continuar el seu projecte de rehabilitació davant la comunitat internacional després de llargs anys d'aïllament, des que el 1988 va ser acusat d'estar darrere de l'atemptat de Lockerbie Parallelament, el règim va continuar mostrant la seva particular manera de conduir la política exterior Tanmateix, els interessos de tot tipus, que el món occidental, i molt especialment Europa, té en aquest país, com energia, immigració i lluita contra el terrorisme, donen al règim d'Al-Gaddafi un alt marge de maniobra Al principi d'any, la responsable de Relacions Exteriors de la Comissió Europea…

A Líbia va imperar el caos polític i la violència fins al punt que es va començar a parlar d’estat fallit i de guerra civil L’any 2014 es van succeir tres governs, unes eleccions legislatives i una coexistència de dues cambres legislatives i dos governs, que evidenciava un perillós xoc de legitimitats alimentat per la incapacitat de les institucions estatals per a exercir el control de la violència Durant l’any, aquesta situació va provocar centenars de morts i 300000 desplaçats El Congrés General Nacional, dominat majoritàriament pels islamistes, va destituir al març el primer ministre Alí…

A principi de setembre, els Estats Units van atribuir a aquest país l’autoria dels bombardejos contra rebels islamistes a prop de Trípoli, a Líbia, perpetrats a l’agost Els atacs s’haurien produït des de bases militars a Egipte A final de mes, avions dels Emirats també van participar, juntament amb saudites, en els atacs contra posicions de l’EI Estat Islàmic a Síria, part d’una operació militar liderada pels Estats Units i en què també van participar Qatar, Bahrain i Jordània Tot i que aquestes sentències no s’havien aplicat els darrers anys al país, al maig una dona indonèsia…

L’agenda política del país va seguir un any més marcada per la gran inestabilitat derivada de l’existència de faccions confrontades que controlen distintes parts del territori Després d’un primer intent, el 2 de maig, a Abú Dabí, als Emirats Àrabs Units, el 25 de juliol, Faiez Serraj –primer ministre del Govern de l’acord nacional reconegut per les Nacions Unides i gran part de la comunitat internacional– i Khalifa Haftar –el general que lidera el bàndol assentat a Trípoli i que en els primers mesos de l’any va consolidar posicions a Bengasi i al sud del país– van arribar a un…

L'11 de juliol es va reprendre a Beirut la conferència pel diàleg nacional entre totes les formacions polítiques libaneses Suspesa el 2010, la conferència va reunir els dirigents del bloc 8 de Març els partits xiïtes Amal i Hezbollà, que dominen el Govern, i els partidaris de l'exgeneral cristià Michel Aun i els del bloc d'oposició el Corrent del Futur, el Partit Socialista Progressista i les Forces Libaneses Saad al-Harirí, exprimer ministre i líder del Corrent del Futur, i Hassan Nasrallà, secretari general de Hezbollà, no hi van ser presents per raons de seguretat Els temes…