Resultats de la cerca

Les eleccions legislatives del mes de març van donar la victòria a la Coalició per un Montenegro Europeu Liderada pel primer ministre Milo Đukanović, del Partit Democràtic dels Socialistes DPS, la coalició també va reunir el Partit Socialdemòcrata SDP, la Unió Democràtica dels Albanesos DUA, el Partit Bosnià de Montenegro BS i la Iniciativa Cívica Croata HGI Đukanović va avançar així divuit mesos les eleccions, afirmant que buscava un nou mandat per implementar diverses reformes que facilitessin el camí de Montenegro cap a la integració a la UE i l'OTAN Montenegro havia presentat…

Donald Tusk va anunciar un fort pla d’austeritat per a Polònia, seguint els consells de les institucions europees © Unió Europea Les ferides produïdes per l’accident aeri de l’abril del 2010, on van morir 96 persones entre les quals hi havia el president Lech Kaczyński i altres alts càrrecs de l’Estat, encara van restar obertes Les investigacions dutes a terme per un comitè polonès d’investigació van concloure, en un informe presentat al juliol, que Rússia va ser un dels responsables indirectes de l’accident D’una banda, es va acusar la tripulació de l’avió d’importants mancances tècniques…

Al mes d’abril, l’Estat polonès va viure una de les sacsejades més importants de la seva història, arran de l’accident aeri que va patir l’avió presidencial en què viatjava el president Lech Kaczyñski Noranta-sis persones, entre les quals es trobava el mateix president, l’expresident de Polònia Ryszard Kaczorowski, a més del governador del Banc Central polonès, el cap de l’estat major de la Defensa, el viceministre d’Afers Estrangers, diputats, entre d’altres persones civils i militars, van morir en estavellar-se l’avió a la ciutat russa de Smolensk, quan es dirigien a participar en la…

Al mes de gener, el malestar social arran de l’impacte de les polítiques d’austeritat encetades pel Govern de Janša el 2012 i les sospites de corrupció que afectaven el primer ministre van provocar una profunda crisi institucional La dimissió de membres del Govern i la presentació d’una moció de censura al Parlament, al mes de febrer, van provocar la formació d’un nou Govern liderat per Alenka Bratušek, del partit Eslovènia Positiva, que es va convertir en la primera dona a assumir aquest càrrec El nou Govern va rebre el suport del partit socialdemòcrata, del centrista Llista Cívica…

La vida política argentina es va veure trasbalsada per la mort sobtada de l’expresident Néstor Kirchner, espòs de l’actual presidenta del país © Presidencia de la Nación Argentina La millora en el sector exterior i la política econòmica expansiva van afavorir la recuperació econòmica del país, i les previsions de creixement del PIB es van acostar al 7%, una xifra considerable si es compara amb la dels dos anys anteriors També es va produir una millora en la recaptació fiscal, que va contribuir a equilibrar el dèficit públic, però encara van perdurar els problemes amb el deute extern, malgrat…

El país va celebrar eleccions legislatives el 4 de març, que van suposar un fort capgirament en la dinàmica política interna i que també van tenir un important impacte exterior, principalment a la Unió Europea Els resultats van estar molt condicionats per la nova llei electoral, de caràcter proporcional, que va dificultar molt la formació d’un govern amb una majoria sòlida per a governar La candidatura més votada va ser la coalició de centredreta formada per cinc partits nacionals i deu de regionals Els nacionals eren la Lliga Nord, Força Itàlia, Germans d’Itàlia, Nosaltres amb Itàlia i Unió…

Cristina Fernández va assumir a l’octubre el seu segon mandat com a presidenta de l’Argentina © Presidencia de la Nación Argentina Les eleccions generals van ocupar gran part de l’agenda política de l’any perquè, a banda del procés intern d’elecció dels candidats que fan els partits polítics, la legislació argentina obliga a fer unes primàries simultànies entre tots els candidats a ser president D’aquesta manera el procés electoral es va allargar des del començament d’any fins a les generals del 23 d’octubre, passant per les primàries del 14 d’agost En aquest context, la presidenta, Cristina…

L’any 2010 va ser un període de final de legislatures, amb poques novetats polítiques i legislatives pel que fa a la lingüística El canvi més important en la legislació de primer nivell en política lingüística va ocórrer a la Franja Es va estrenar la Llei de llengües, que recentment havien sancionat les Corts d’Aragó L’aprovació d’aquesta llei s’havia endarrerit més de tretze anys des que la reforma de l’Estatut del 1996 n’exigia la redacció El Partit Aragonès PAR, soci regio-nalista del Govern, va concentrar tot l’argumentari anticatalanista, que va convertir aquesta llei en la primera que…

L’agenda política de l’any va estar determinada per les eleccions legislatives de l’octubre, en les quals es va renovar la meitat de la Cambra de Diputats i un terç del Senat A més, com que, des del 2009, uns quants mesos abans de la contesa s’han de fer unes eleccions primàries simultànies en el si de totes les forces polítiques per a determinar els candidats, el procés electoral es va allargar pràcticament tot l’any També van ser unes eleccions molt competides, tant a l’interior dels partits entre els diferents aspirants a candidats, com després, en la pugna entre aquests a l’hora d’…

El president rus, Vladímir Putin al centre, en una reunió amb el ministre d’Afers Estrangers, Serguei Lavrov esquerra, i dos directors dels serveis d’intelligència © Kremlin El 18 de setembre es van produir eleccions a la Duma ‘parlament’ russa Tot i que es va repetir l’esperada victòria del partit de Putin, Rússia Unida, hi va haver uns lleugers canvis pel que fa als comicis anteriors 2012 Així, Rússia Unida va obtenir el 54% dels vots, el 5% més que quatre anys enrere, i va passar a controlar 343 dels 450 escons, 105 més que abans El Partit Comunista de la Federació Russa, amb el 19,2% dels…