Resultats de la cerca

La publicació dels treballs de la Comissió de la Veritat i la Reconciliació CVR, al juliol, va comprometre la credibilitat de la presidenta, Ellen Johnson-Sirleaf, ja que recomanava la seva inhabilitació pública durant trenta anys per haver donat suport a un dels dirigents guerrillers, Charles Taylor En la seva compareixença davant la Comissió, Johnson-Sirleaf havia admès que havia recaptat diners per a Taylor el 1989, quan es disposava a llançar una ofensiva per enderrocar el règim de Samuel Doe En el document, fruit de tres anys de treball, també es va demanar que es jutgessin vuit…

L’Índia va seguir consolidant la seva presència internacional Al gener, el país va rebre la visita oficial de la presidenta de Bangladesh, Khaleda Zia, en el transcurs de la qual es van signar importants acords de coqaboració, i del secretari de Defensa dels EUA, Robert Gates, evidenciant l’apropament entre els dos països A l’abril, el primer ministre de l’Índia, Manmohan Singh, i el seu homòleg del Pakistan, Yuzuf Rafa Gillani, es van reunir a la cimera de la SAARC, i al juliol, el general Than Shwe, cap visible de la junta militar de Myanmar, es va entrevistar amb Manmohan Singh per signar…

Alguns centenars de guerrillers tuaregs de l'Aliança Democràtica pel Canvi ADC van deixar les armes en una cerimònia celebrada a Kidal, al febrer Afeblida per una ofensiva militar, que la va fer recular, l'organització tuareg es va desmobilitzar i va acceptar l'acord de pau, signat a Alger el 2006 Un dissident de l'ACD, Ibrahim Ag Bahanga, va continuar els combats uns quants mesos fins que, assetjat per l'exèrcit, va haver d'acceptar la seva rendició, a Líbia La resolució de la qüestió tuareg va ser un èxit del president Amadou Toumani Touré, reelegit el 2007 En l'aplicació del…

El president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, visita la localitat de Manizales, afectada per una esllavissada de terres © SIG, Sistema Informativo del Gobierno / César Carrión Després que el Congrés i el Senat ratifiquessin els acords de pau entre el Govern i les FARC, es va encetar la implementació dels compromisos adquirits, que es va perllongar durant tot l’any Entre aquests compromisos destacava l’entrega de les armes, que es va efectuar després d’un llarg procés culminat, oficialment, en l’acte celebrat a l’agost amb el president Santos i el delegat de la missió de les Nacions Unides,…

El 15 de desembre de 2013 hi va haver, per primer cop a la història del país, eleccions multipartidistes al Parlament Tanmateix, tots els partits havien jurat prèviament fidelitat al president, i el guanyador va ser el governamental Partit Democràtic, amb 47 escons sobre 125, seguit de la Unió de Sindicats, amb 33 escons Al gener va ser reelegida presidenta del Parlament A Nurberdyeva, en el càrrec des del 2007 L’aparició d’un nou grup d’oposició, Hereket ‘el Moviment’, dirigit pel dissident A Baykhanov, pot ser la mostra que en l’hermètic sistema polític turcman hi pot haver una lleugera…

Al mes de novembre del 2015, KP Prasad va ser nomenat primer ministre, el primer elegit amb la nova constitució del país vigent, en la qual, a hores d’ara, molts collectius encara no s’hi senten representats, com alguns de feministes, els hinduistes o les minories ètniques Fruit, però, de les protestes i els enfrontaments amb què va acabar l’any 2015, el Govern va admetre, al febrer, una primera esmena al text constitucional Al juliol, arran d’una crisi de la coalició de govern del primer ministre del partit comunista-marxista i els maoistes, Prasad va dimitir, i va ser nomenat en el càrrec…

L'any 2012 el país va fer passos importants per a la finalització definitiva del conflicte, amb la desmobilització, al mes de febrer, de 20000 guerrillers maoistes que vivien sota tutela de les Nacions Unides, dels quals la meitat es van unir a l'exèrcit La resta es va integrar en un programa d'ajudes per a la reinserció en la vida civil Tanmateix, al mes de juny una facció dels maoistes, liderada pel vicepresident Mohan Baidya, es va escindir de la resta del Partit Comunista-Maoista Unificat del Nepal UCPN i se'n va endur 43 dels 148 membres del comitè central Malgrat tot, el…

L’any va continuar marcat pels equilibris de mantenir un govern prou plural i que no descarrili l’encara feble procés de transició política i de pacificació del país Al mes de gener, va expirar el mandat de la Missió de les Nacions Unides al Nepal UNMIN Després de 17 votacions infructuoses, al febrer, el Parlament va nomenar finalment un nou primer ministre, Jhala Nath Khanal, del Partit Comunista Unificat del Nepal Marxista-Leninista UML, successor de Madhav Kumar Nepal, dimitit al juny del 2010 El nucli dur del nou govern de coalició el van formar UML i el Partit Comunista Maoista Unificat…

El país va viure tot l’any en una situació inestable i crítica, derivada de la crisi constitucional del 2017 El 20 de maig, es van celebrar eleccions presidencials, que van ser boicotejades per la principal força de l’oposició, la Mesa de la Unidad Democrática MUD El guanyador va ser Nicolás Maduro amb el 67,84% dels vots La resta de candidats van ser Henri Falcón 20,93%, Javier Bertucci 10,82% i Reinaldo Quijada 0,39% La participació va ser del 46,07%, la més baixa des del 1958 L’oposició, fins i tot, va abaixar-la a entre el 17 i el 25% Aquests resultats van ser immediatament rebutjats i no…

La corrupció va seguir sent el problema central del país El cas més greu sota instrucció va ser el de la mala praxis en el sector de la telefonia, que va costar a les finances índies deixar d'ingressar 40000 milions de dòlars Així, al febrer, el Tribunal Suprem va ordenar la rescissió de 122 llicències d'explotació a operadors que donaven cobertura a 69 milions de subscriptors Un altre escàndol, el de la privatització del sector miner, amenaçava d'esquitxar el primer ministre, Manmohan Singh, que malgrat la seva fama d'home íntegre, no va semblar perseguir amb prou duresa els corruptes Al…