Resultats de la cerca

Les eleccions presidencials celebrades el mes d’abril van centrar bona part de l’atenció mediàtica i política al país El guanyador va ser Milo Djukanović, líder del Partit Democràtic dels Socialistes, amb un 54% dels vots obtinguts en la primera volta Djukanović, considerat el pare de la independència de Montenegro, ja havia estat president del país el 1998 i sis vegades primer ministre El procés d’adhesió de Montenegro a la Unió Europea, iniciat el 2008, va seguir el seu curs de negociacions El procés de reforma de l’Administració pública va continuar, especialment en la…

Les eleccions legislatives del mes de març van donar la victòria a la Coalició per un Montenegro Europeu Liderada pel primer ministre Milo Đukanović, del Partit Democràtic dels Socialistes DPS, la coalició també va reunir el Partit Socialdemòcrata SDP, la Unió Democràtica dels Albanesos DUA, el Partit Bosnià de Montenegro BS i la Iniciativa Cívica Croata HGI Đukanović va avançar així divuit mesos les eleccions, afirmant que buscava un nou mandat per implementar diverses reformes que facilitessin el camí de Montenegro cap a la integració a la UE i l'OTAN Montenegro havia presentat…

Al mes d'octubre, el país va celebrar unes noves eleccions legislatives que van portar al poder l'exprimer ministre i expresident Milo Djukanović, líder del Partit Democràtic Socialista DPS, que va obtenir 39 dels 81 escons del Parlament montenegrí El principal partit de l'oposició, el Front Democràtic DF, va obtenir 20 escons, mentre que altres formacions polítiques que defensen les minories croates o albaneses al país també van aconseguir representació parlamentària La figura de Djukanović genera molts recels tant dins com fora de Montenegro, i ha estat investigat diverses…

El país va començar l’any amb nou primer ministre, Igor Lukšić, que va substituir en el càrrec Milo Djukanović, que havia dimitit sobtadament al final del 2010 La seva designació, però, no va condicionar la línia política del Govern de caràcter proeuropeista L’informe anual de la Comissió Europea sobre els processos d’incorporació d’altres països de l’Europa oriental va suposar un fort reconeixement a les aspiracions de Montenegro de formar part de la UE Es va reconèixer que Montenegro havia fet grans esforços per complir els criteris polítics, econòmics i socials exigits per la…

Al final d'any, el Govern de Montenegro va ser finalment convidat formalment a entrar a l'OTAN El seu procés d'integració durarà prop de dos anys, temps en el qual s'haurà de negociar el protocol d'adhesió a l'Aliança Atlàntica, que, a més, haurà de ser ratificat per tots els parlaments dels 28 països membres de l'OTAN Aquesta invitació va ser àmpliament criticada pel Govern rus, que va anunciar una revisió de les relacions amb el Govern montenegrí En l'àmbit intern, va destacar la confrontació política entre el Govern del primer ministre, Milo Djukanović, i els grups d'oposició…

Al novembre, Duško Marković va ser nomenat nou primer ministre de Montenegro després de guanyar les eleccions del dia 28 © Govern de Montenegro / B Ćupić La política montenegrina va estar marcada per la celebració d’eleccions legislatives al mes d’octubre, que van suposar la victòria del Partit dels Demòcrates Socialistes DPS, del primer ministre, Milo Djukanović, amb més del 40% dels vots i 36 escons dels 81 del Parlament La sorpresa la va donar després Djukanović en anunciar la seva retirada com a candidat per a assumir el Govern del país, i la proposta de Duško Marković, excap…

El 5 de juny Montenegro es va convertir en el membre número 20 de l’OTAN, la primera ampliació d’aquest organisme des del 2009 Aquest va ser un pas important per a la consolidació del país en l’escenari internacional, especialment en la comunitat europea A més, també va esdevenir un canvi històric, pel fet que era la primera vegada que un país tradicionalment dins l’òrbita russa entrava a l’Aliança Atlàntica L’ingrés de Montenegro a l’OTAN, però, va enterbolir les seves relacions diplomàtiques i comercials amb Rússia, un dels seus principals aliats internacionals i soci comercial Les…

Introducció El 2019 va ser un any d’una certa continuïtat en els espais més representatius de l’escena catalana El projecte de Juan Carlos Martel Bayod al Teatre Lliure va arrancar amb la seva primera temporada completa, després de la polèmica dimissió de Lluís Pasqual l’any anterior La proposta trencadora de Martel havia generat moltes expectatives, ja que proposava una modernització del funcionament i la programació del Teatre Lliure La majoria de teatres van seguir amb les seves propostes artístiques, moltes de les quals es van consolidar En són exemples la Sala Beckett, que va consolidar…

Teatre En l’àmbit de les arts escèniques, el 2013 va ser un any marcat per un descens important d’espectadors, el 21%, durant els tres primers trimestres de l’any unes 564079 butaques menys, i una recaptació bruta un 25% més baixa uns 17 milions d’euros durant el mateix període Aquesta davallada important, conseqüència segons els professionals de la pujada de l’IVA que havia tingut lloc al setembre de l’any anterior, va afectar principalment els teatres amb una capacitat més gran Les sales alternatives i de petit format no van patir aquest descens, i, de fet, l’assistència va créixer a totes…

Introducció L’Ajuntament de Barcelona va adquirir, per 1,3 milions d’euros, l’edifici del Teatre Tantarantana per incorporar-lo a la xarxa de fàbriques de creació © Ajuntament de Barcelona / Anna Brega En l’àmbit de les arts escèniques, l’any 2017 va estar marcat per la reducció de l’IVA aplicable als espectacles culturals en viu del 21% al 10% a partir del mes de juny Aquesta davallada després de cinc anys, i un augment del 5,28% en els espectadors de pagament i del 6,90% en la recaptació dels teatres de Barcelona, va generar que l’exercici 2016-17 es tanqués amb un moderat optimisme Així,…