Resultats de la cerca

Zona urbana destruïda pels combats entre les faccions enfrontades a Líbia © Hélène Caux / UNHCR Les dificultats per a formar i consolidar un govern d’unitat nacional que posés punt final al xoc de legitimitats entre els governs de Trípoli i Tòbruk van marcar l’agenda política d’aquest país Al gener, Fàyiz Sarral –escollit per les Nacions Unides per a dirigir el consell presidencial que havia d’implementar els acords– va nomenar els 32 ministres que havien de compondre el Govern d’unitat nacional La proposta exigia que els dos parlaments referendessin el nou Govern,…

Les protestes contra el president, Faure Gnassingbé, van ser freqüents a partir del 19 d’agost, data de la primera manifestació, sense que al final d’any el Govern i l’oposició, encapçalada per Jean-Pierre Fabre, de l’Aliança Nacional pel Canvi ANC, haguessin avançat en les negociacions Els manifestants van demanar la dimissió de Gnassingbé, que va arribar a la presidència el 2005 després de la mort del seu pare, el general Gnassingbé Eyadéma, el qual es va mantenir 38 anys en el poder Preocupats per la inestabilitat del petit país, els presidents de Ghana, Nana Akufo-Addo, i de…

El 19 de gener, la jutgessa Paula Mae-Weekes va ser escollida nova presidenta del país Això no obstant, en no existir cap candidat rival, l’elecció es va fer sense votació popular Així, el primer ministre, Keith Christopher Rowley, del Moviment Nacional Popular, va consensuar amb la cap de l’oposició, Kamla Persad-Bissessar, del Congrés Nacional Unit UNC, el nom de la jutgessa, la qual va jurar el càrrec el 19 de març El 19 d’octubre, el país va patir unes importants inundacions i els transports van quedar collapsats Text  Josep Sort i Jané

El 13 de març es van celebrar eleccions legislatives, que va guanyar el primer ministre, Keith Mitchell, del Nou Partit Nacional, que va aconseguir tots els escons de la cambra 15 i el 58,91% dels vots El segon partit, el Congrés Nacional Democràtic, amb el 40,53% dels vots, no va aconseguir cap escó El 6 de novembre es va celebrar un referèndum constitucional per a aprovar si el Tribunal de Justícia del Carib esdevenia la darrera instància judicial, en detriment del Comitè Judicial del Consell Privat de Londres Els ciutadans van rebutjar-ho per un 55,20% de vots en…

La limitació dels drets civils i polítics al país va ser una constant al llarg de l’any Al gener, el diari Al-Was at , vinculat a l’oposició, va ser suspès durant tres dies per les autoritats sota l’acusació de publicar informacions considerades una amenaça per a la seguretat nacional El mateix mes, les autoritats van ordenar l’execució de tres activistes xiïtes acusats de matar tres policies en un atemptat el 2014 van ser les primeres execucions en els darrers sis anys Al març, l’Assemblea Nacional va aprovar una esmena constitucional per a permetre que els civils…

El president del país, Robert Mugabe, de 92 anys i en el poder des de la independència 1980, va tenir el suport del seu partit, la Unió Nacional Africana de Zimbàbue ZANU, per a presentar-se a la reelecció en les eleccions del 2018 Un suport que no van avalar els antics combatents, reunits en l’Associació de Zimbàbue de Veterans de la Guerra d’Alliberament Nacional ZNLWVA, que van publicar un comunicat en el qual advertien del perill de "les tendències dictatorials" i asseguraven que s’havien "pervertit els valors" de la lluita anticolonial La declaració va ser…

El setè pla nacional de desenvolupament socioeconòmic de Laos preveu importants millores en el sector agrari © Christophe Eyquem Després de la dimissió com a primer ministre de Bouasone Bouphavanh al final de desembre de l’any 2010, en part motivada per les diferències entre les faccions provietnamita i proxinesa del Partit Popular Revolucionari de Laos, l’any 2011 va començar amb el nomenament d’un nou cap de l’executiu, Thongsing Thammavong Anterior president de l’Assemblea Nacional i membre del politburó del mateix partit, Thongsing va ser escollit unànimement…

Les tensions entre el cap d’estat, Alassane Ouattara, i el president de l’Assemblea Nacional, Guillaume Soro, i les protestes dels militars i excombatents van marcar l’agenda política del país Soro, que no amaga les seves aspiracions de presentar-se a les presidencials del 2020, es va distanciar d’Ouattara, fins al punt d’absentar-se durant dos mesos de la Costa d’Ivori i no participar en el Congrés de l’Agrupació dels Republicans, el partit del president Les diferències van ser negades per tots dos, però diversos politòlegs ivorians van destacar la detenció del cap de protocol…

Al tercer intent, Nana Akufo-Addo, advocat i fill d’Edward Akufo-Addo –un dels sis grans polítics que van impulsar la independència de l’aleshores colònia britànica Costa d’Or i expresident del país 1970-72–, va aconseguir arribar a la presidència en vèncer en les eleccions celebrades al principi de desembre Akufo-Addo, candidat del Nou Partit Patriòtic NPP, va obtenir el 53% dels vots, mentre que John Dramani Mahama, del Congrés Nacional Democràtic NDC, que aspirava a la reelecció, el 44% En les legislatives, el Nou Partit Patriòtic també va superar el Congrés Nacional…

La transició política a Tunísia va haver de fer front a un alt grau de polarització de la societat, a un clima d’inseguretat, a l’escàs creixement econòmic i a les dificultats del Govern tripartit per a arribar a acords, fet que va retardar el procés constituent Malgrat els sobresalts i la lentitud, la transició va continuar endavant i es va evitar el seu descarrilament La tensió entre els islamistes i les forces seculars, sobretot, però no només pel paper de la religió en la societat, va ser un dels principals ingredients de la crisi política, però el que va acabar de tensar la corda van ser…