Resultats de la cerca

La guerra al voltant de Lugansk i Donetsk es va mantenir durant tot el 2017 a un ritme pausat encara que constant, amb petits enfrontaments que van provocar un degoteig de morts, a la vegada que les condicions de vida de la població local van continuar empitjorant Malgrat això, no hi va haver moviments al front, ni tampoc es va avançar en les converses entre el Govern ucraïnès i els rebels, ni amb les potències exteriors involucrades en el conflicte Sembla un conflicte de baixa intensitat però de llarga durada com els que Rússia ha fomentat en altres regions, especialment al Caucas A Crimea…

Un cop més, l’actualitat a Ucraïna va girar al voltant del seu enfrontament amb Rússia, considerat l’enemic principal de Kíev després de l’annexió, el 2014, de la península de Crimea i de la ingerència del Kremlin en el conflicte del Donbass, el mateix any En aquesta regió oriental, els combats va disminuir notablement, però es va mantenir la situació d’emergència humanitària i no es preveu una solució del conflicte a curt termini El 25 de novembre, forces russes van retenir tres vaixells de la marina ucraïnesa al seu pas per l’estret de Kertx i van detenir 24 mariners amb aquest gest, que…

El president bielorús Lukaixenko, al càrrec des del 1994, s’ha distingit tradicionalment per la seva proximitat al Kremlin i per limitar la reivindicació nacionalista del seu país Tanmateix, en els darrers anys, especialment des de l’annexió russa de Crimea, això sembla que ha canviat força, i durant l’any 2018 es van succeir les declaracions presidencials que marcaven distàncies amb Rússia i elogiaven el paper dels EUA al món i, fins i tot, manifestaven proximitat amb el Govern prooccidental ucraïnès Una de les principals conseqüències d’aquesta nova tendència va ser el rebuig de Minsk a…

La guerra al Donbass es va mantenir activa amb un sagnant degoteig de militars morts en els dos bàndols, però amb l’alto el foc que va entrar en vigor l’1 de setembre va semblar que minvaven tant els combats com les víctimes Tanmateix, al mes d’octubre va morir en un atemptat a Donetsk el comandant rebel i ciutadà rus Arseni Pàvlov Les informacions no van aclarir si havia estat víctima dels militars o milicians ucraïnesos o bé si havia estat objecte de les rivalitats en el seu bàndol, però en qualsevol cas la seva mort va suposar la pèrdua d’un dels principals "herois" del bàndol prorús…

L’arribada a la presidència ucraïnesa del prorús Víktor Ianukóvitx, el 2010, va obrir una fase d’estabilitat per al país dins unes premisses de cooperació estreta amb Moscou, que van portar a signar diversos acords entre els dos països eslaus, amb la voluntat de llimar les tensions d’altres temps Tanmateix, el 2011 va portar a un cert desencís en aquest apropament que en principi havia d’afavorir tota la regió caucàsica D’una banda, Ucraïna va participar en la construcció de la unió duanera que, segons molts analistes, reconstruirà un espai de cooperació a l’antiga URSS De l’altra, van…

El 8 de juliol, Raimonds Vējonis, del Partit Verd, va ser designat president de Letònia pel Parlament en substitució d'Andris Bērziņš, que havia acomplert el seu mandat de quatre anys Letònia ha continuat manifestant la seva vocació europeista i atlantista, com també la seva forta sensibilitat envers qualsevol potencial amenaça a càrrec de Rússia Per això, el país va participar activament en activitats de l'OTAN i va organitzar la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea el primer semestre del 2015, amb un èxit reconegut Letònia també va manifestar de manera recurrent el seu…

El primer ministre ucraïnès, M Azarov, i la representant d’Afers Estrangers europea, C Ashton, durant la reunió bilateral UE-Ucraïna al juny del 2010 © The Council of the European Union La revolució taronja, que des del 2004 havia acostat Ucraïna a una esperança nacionalista i europeista, sembla haver mort, o si més no està passant pels seus moments més baixos A les eleccions presidencials del 17 de gener de 2010, el president, Víktor Iúixtxenko, va obtenir únicament el 5,5% dels vots, quedant en cinquè lloc entre els candidats A la segona ronda, el 7 de febrer, es van enfrontar els dos…

El nou president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, durant la seva investidura a la Rada © The Presidential Office of Ukraine Sens dubte, el fet més rellevant de l’espai exsoviètic durant el 2019 van ser les eleccions presidencials a Ucraïna, entre el 31 de març i el 21 d’abril El mediàtic Volodímir Zelenski, estrella de televisió que l’any anterior havia registrat un partit polític amb el mateix nom que el seu programa  Sluha Narodu ‘Servidor del Poble’, va guanyar els comicis contra el president en exercici, Petró Poroixenko, per un 73% dels vots a la segona volta El president electe va voler…

Geòrgia va mantenir com a prioritat de la seva política exterior la seva vocació europeista i atlantista Al mes d'agost es va anunciar l'obertura d'un centre d'entrenament de l'OTAN al país caucàsic, i la mort d'un soldat georgià a l'Afganistan va posar de manifest la collaboració de Tbilissi amb l'Aliança Atlàntica en aquell conflicte Quant a la implicació de Geòrgia en la crisi ucraïnesa, el Govern de Tbilissi va reaccionar amb sorpresa en veure com l'expresident georgià Mikhaïl Saakaix-vili, acusat de diversos casos de corrupció al seu país, va ser nomenat pel Govern ucraïnès governador de…

El país va encarar amb un cert malabarisme diplomàtic els esdeveniments convulsos entre els seus països veïns, Rússia i Ucraïna És cert que l’aliança amb Moscou es va mantenir sòlida, com ho demostra el fet que Minsk va reconèixer la validesa del referèndum a Crimea i que va votar en contra de la resolució condemnatòria a Rússia a les Nacions Unides Però el president Aleksandr Lukaixenko va manifestar dubtes sobre la legitimitat del modus operandi rus, va qualificar l’annexió de Crimea d’un “mal precedent” i es va abstenir d’emetre una opinió sobre els pretesos drets de Rússia sobre territori…