Resultats de la cerca

Gairebé tot el globus ocular es localitza a l’interior de la cavitat orbitària, envoltat de teixit gras que li proporciona protecció i esmorteïment La part anterior de l’ull sobresurt de l’òrbita, bé que no es troba permanentment en contacte directe amb l’exterior per la protecció dels anomenats annexos del globus ocular les parpelles, la conjuntiva i l’aparell lacrimal Les parpelles La superfície de l’ull exposada a l’exterior, la còrnia i una part de l’escleròtica són protegides per una mena de vels, la parpella inferior i la parpella supe rior Quan les parpelles estan closes cobreixen…

La funció primordial de les hematies és el transport d’oxigen O 2 des dels pulmons fins a tots els teixits de l’organisme D’altra banda, també duen diòxid de carboni CO 2 , un gas que es produeix en l’organisme com a resultat de diversos processos metabòlics i d’acumulació tòxica, cap als pulmons per tal que sigui eliminat La funció de les hematies s’efectua gràcies al contingut que tenen d’hemoglobina, una substància capaç d’unir-se i transportar oxigen i gas carbònic L’ hemoglobina és una substància complexa, formada per dos tipus de substàncies l’una corresponent a una porfirina,…

Els epidídims són un parell d’estructures de forma allargada, cada una de les quals se situa sobre la part posterior i la superior de cada testicle Cada epidídim es compon d’un sistema de conductes, als quals desemboquen els conductes eferents testiculars, que continua per un altre òrgan tubular, el conducte deferent En l’epidídim es diferencien tres porcions La part superior, anomenada cap , se situa per sobre del pol superior del testicle, al qual es troba adherit íntimament és la part més gruixuda i es compon d’una sèrie de conductes que són continuació dels conductes eferents del testicle…

El sistema nerviós central és protegit i aïllat per unes capes de teixit no nerviós, anomenades meninges, entre les quals passa un fluid que esmorteeix els moviments sobtats del cos, anomenat líquid cèfalo-raquidi A l’interior mateix de l’encèfal hi ha unes cavitats on s’elabora la major part d’aquest líquid i que n’estan plenes, anomenades ventricles Les meninges es componen de tres capes diferents que són anomenades, de dins a fora, piamàter, aracnoide i duramàter La piamàter és una membrana fina íntimament adherida a tota la superfície del sistema nerviós central, que penetra en totes les…

Desenvolupament enciclopèdic Aquest darrer nom fou potser suggerit pel de la basílica de Santa Maria de Blaquernes de Constantinoble És una novella enciclopèdica, de tall realista , per oposició a les creacions de la narrativa artúrica i sentimental, que parteix d’ Art Abreujada de trobar veritat , i exposa un pla de reforma del món El llibre, escrit a Montpeller el 1283, primer mostra l’ideal de vida familiar en la dels pares de Blanquerna, Evast i Aloma La donzella Natana, destinada a esdevenir la seva muller, es fa monja quan Blanquerna decideix de seguir la vida contemplativa El llibre…

Pertany a la tradició d’arrel romàntica de personatges, com Quasimodo o Frankenstein, arrelats en la lletjor i la deformació física S’hi afegeix també el component simbòlic propi de la novella modernista De gran complexitat, atès el seu simbolisme, representa el marginat social a través d’una actitud sotmesa al determinisme i està mancat d’una psicologia individual Per bé que estàtica, la seva personalitat, que no pot evolucionar per les limitacions que el marquen, es va conformant al llarg de la novella a través de la contraposició a tot allò que l’envolta Se’l presenta des d’una òptica…

Llicenciat en filosofia i lletres, es dedicà professionalment a l’ensenyament i prengué part molt activa en la represa cultural durant el franquisme a Vic, sobretot en el teatre autor d’una nodrida obra dramàtica, en part estrenada però encara inèdita, entre altres fou membre de la companyia La Gàbia 1963-69 Posteriorment fou fundador 1975, director fins el 1990 i professor de dicció 1991-2005 del Centre Dramàtic d’Osona, adscrit a l’Institut del Teatre, i fou també regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vic 1979-83 Principal impulsor 1977 i director de la revista de poesia  Reduccions  fins…

Llicenciat en dret 1917 i en filosofia i lletres 1921 cursà estudis de filologia romànica a Montpeller i a Zuric Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans 1958 i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1962 El seu interès per la història de la literatura i per la historiografia es feu palès ja de ben jove, amb l’article “Índex de noms propis de la Crònica d’en Muntaner”, aparegut als Estudis Universitaris Catalans 1914 Incorporat a l’Oficina de Toponímia i Onomàstica de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, exposà la seva tasca en una  Memòria  dirigida al president de…

És freqüent que el cap i la cara del nadó presentin alguna deformitat, ja que en la majoria dels casos es tracta de les parts del cos que s’han obert pas pel canal del part D’una banda, els ossos del crani poden arribar a desplaçar-se i cavalcar els uns sobre els altres, la qual cosa dóna peu a diverses deformitats, que normalment es van corregint durant els primers dies de vida D’altra banda, molts nadons presenten l’anomenat caput succedaneum , un bombament en la zona del crani que es trobava en posició més baixa durant el part, que es correspon amb una tumefacció o hemorràgia de les parts…

L’ hipoderma , anomenat també teixit cellular subcutani o subcutis , és la capa més profunda de la pell, la qual uneix als teixits subjacents Aquesta unió és laxa i permet el lliscament de la pell sobre els òrgans que recobreix L’hipoderma no es diferencia clarament del derma, i la transició és gairebé imperceptible, continuada amb feixos de fibres collàgenes i fibres elàstiques El gruix de l’hipoderma varia molt d’una persona a una altra i també depèn de les diverses zones del cos Hom considera que no n’hi ha en algunes àrees de pell, com ara les parpelles, l’escrot i el prepuci…