És freqüent que el cap i la cara del nadó presentin alguna deformitat, ja que en la majoria dels casos es tracta de les parts del cos que s’han obert pas pel canal del part.
D’una banda, els ossos del crani poden arribar a desplaçar-se i cavalcar els uns sobre els altres, la qual cosa dóna peu a diverses deformitats, que normalment es van corregint durant els primers dies de vida.
D’altra banda, molts nadons presenten l’anomenat caput succedaneum, un bombament en la zona del crani que es trobava en posició més baixa durant el part, que es correspon amb una tumefacció o hemorràgia de les parts toves produïda per la pressió exercida pel cap sobre el coll uterí durant el procés de dilatació, i l’extensió de la qual pot abastar més d’un os del crani. Normalment desapareix durant els primers dies sense que hi calgui tractament.
En la mateixa localització, alguns infants poden presentar fins i tot un cefalohematoma, una prominència corresponent a una hemorràgia que afecta el periosti, la capa externa de l’os, i que només comprèn un os cranial, que alhora el delimita. Aquesta tumoració pot persistir-hi setmanes, o mesos, però no causa cap complicació i acaba desapareixent sense necessitat de tractament.
La cara del nadó pot estar tumefacta i sovint és asimètrica, a causa de les diverses compressions que pot haver sofert, segons la posició del fetus en el part. Les tumefaccions solen ésser lleus, per bé que en alguns casos poden arribar a dificultar l’obertura dels ulls durant els primers dies, però sense més transcendència. Altrament, de vegades el part pot produir petites hemorràgies oculars, que desapareixen abans de les dues setmanes. El color de l’iris dels ulls sovint és gris blavós, i pot trigar uns quants mesos a assolir el color definitiu.
La boca del nadó està preparada per a l’alletament. Els llavis són gruixuts i les genives fortes. De vegades, a les genives hi ha uns petits quists que poden semblar dents, però que desapareixen al cap de pocs dies. La membrana que uneix la llengua amb la base de la boca, o tel de la llengua, sovint sembla curta, i per aquesta raó antigament es tallava a molts nens; actualment aquesta pràctica ja no es fa, perquè s’ha comprovat que, amb temps, en gairebé tots els casos es normalitza.