Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI)
Historiografia catalana
Entitat cultural creada a Igualada l’any 1947 per un grup d’acció cultural anomenat ANABIS, que tingué una vida efímera per donar pas al CECI.
El seu objectiu ha estat fomentar i divulgar la investigació científica, cultural i artística de l’Anoia amb projecció sobre tot Catalunya Els socis s’agrupen en les diverses seccions d’estudi arqueologia, història, filologia, art, etc La direcció i l’administració del Centre es fa sota la supervisió d’una assemblea general i d’una junta directiva, escollida cada tres anys Organitza conferències, recitals, exposicions, excavacions i ha publicat una cinquantena de llibres i fascicles d’autors com Josep Iglésies, Antoni Carner, Josep Fontana i Miquel Térmens També ha curat la protecció i la…
Alteració de l’olfacte
Patologia humana
Les alteracions de l’olfacte , és a dir, les alteracions de la capacitat de percebre o interpretar les olors poden representar un símptoma de malaltia de les vies respiratòries superiors, per bé que igualment poden ésser degudes a malalties que afecten específicament les estructures nervioses responsables d’aquest sentit Les malalties respiratòries que poden causar alteracions de l’olfacte són les que afecten la part superior de les fosses nasals, on es localitza la membrana olfactòria Aquesta estructura ocupa una petita zona de la mucosa nasal en què hi ha intercalades nombroses cèllules…
Estructura i inserció de les dents. Les genives
Anatomia humana
Les dents es componen fonamentalment de tres teixits que, de l’exterior a l’interior, inclouen l’esmalt dentari, la dentina i la polpa dentària L’ esmalt dentari , que cobreix la corona dentària, és el teixit més dur de l’organisme Es compon de sals de calci que s’agrupen en microcristalls i que formen un entramat molt compacte La dentina , el teixit més voluminós de la dent, es disposa al llarg de la dent, des de la corona, per sota de l’esmalt dentari, fins a l’arrel dentària també es compon de microcristalls de sals de calci, per bé que aquests formen un entramat menys…
Els vasos sanguinis pulmonars
Anatomia humana
Als pulmons hi ha dos sistemes d’irrigació sanguínia el sistema bronquial i el sistema pulmonar, destinats, respectivament, al nodriment dels teixits bronco-pulmonars i a l’intercanvi de gasos entre la sang i l’aire El sistema bronquial depèn de les artèries bronquials, que emergeixen directament de l’artèria aorta Aquestes artèries penetren els pulmons i s’hi subdivideixen d’acord amb la disposició de l’arbre bronquial Aquest sistema arterial irriga els teixits bronco-pulmonars fins al nivell del lòbul primari i també la pleura La sang queda recollida per les venes, que hi conflueixen…
Ceratinització
Fisiologia humana
La ceratinització és el procés de transformació que experimenten les cèllules de l’epidermis en el recorregut que fan des de la capa basal fins a la superfície En aquest procés les estructures cellulars esdevenen ceratina, una massa de material resistent, constituïda fonamentalment per proteïnes fibroses, restes de membranes cellulars i d’altres substàncies La ceratina es caracteritza perquè és molt resistent a les transformacions químiques, és impermeable a l’aigua i suporta l’acció de substàncies àcides i alcalines sense que la destrueixin La formació de ceratina s’inicia en la capa basal…
Receptors nerviosos i vies sensitives
Fisiologia humana
Per tal de poder regular les funcions de l’organisme, el sistema nerviós ha d’enregistrar tota mena d’estímuls, tant interns com externs Aquests estímuls són enregistrats per receptors nerviosos , unes estructures especialitzades a transformar una energia determinada en un impuls nerviós transmissible D’altra banda, les vies sensitives constitueixen les estructures nervioses que recullen i transmeten els impulsos nerviosos procedents dels receptors fins que originen una sensació conscient En l’organisme hi ha molts tipus de receptors nerviosos, sensibles a estímuls diferents En la pell es…
Nutrició i metabolisme dels bacteris
Patologia humana
Per a sobreviure i desenvolupar-se, els bacteris necessiten absorbir del medi extern diversos elements que, una vegada incorporats, poden convertir-se en elements constitutius del bacteri i passar a formar part de les seves estructures, o poden entrar en combustió, la qual cosa proporciona al bacteri una energia indispensable perquè efectuï el seu metabolisme Entre aquests elements necessaris s’inclouen els inorgànics, com l’aigua, els minerals, o el diòxid de carboni, continguts en la matèria inorgànica i els orgànics, com ara proteïnes, hidrats de carboni, àcids nucleics o lípids, que es…
Liber dotationum antiquarum
Historiografia catalana
Cartulari antic de l’Arxiu Capitular de Vic que recull els privilegis, testaments, donacions i altres actes de lliurament de béns a l’església de Vic.
És un volum en pergamí i cobertes de pell de 152 fulls 38 × 29 cm, amb foliació antiga en xifres romanes i foliat darrerament a llapis amb xifres aràbigues L’enquadernació no és original en fer-la es tallaren els fulls escapçant-ne la foliació d’alguns, i s’hi afegiren dues guardes de pergamí i un plec de tres folis de paper a-c on hi ha un índex Tal com consta en el vers del foli I, el feu compilar Gilabert de Mont-ral, canonge oblat de la catedral de Vic 1202, ardiaca de la Seu d’Urgell 1220, ardiaca de Vic 1240 i mort el 1248, qui en sufragà les despeses amb la voluntat de recollir-hi els…
Glàndula suprarenal
Anatomia humana
Les glàndules suprarenals o adrenals són dues glàndules, de forma piramidal o triangular, situades a manera de caputxó sobre el pol superior de cada un dels dos ronyons Així, doncs, es troben situades en l’espai retroperitoneal, és a dir, per darrere del peritoneu, la membrana que cobreix els òrgans abdominals, a prop de la columna vertebral, aproximadament a l’altura de la primera vèrtebra lumbar, encara que la dreta té una situació una mica més elevada i lateral que l’esquerra Cada glàndula suprarenal fa entre 2 i 3 cm d’amplada, de 4 a 6 cm de llargada i de 3 a 6 mm de gruix el seu pes…
Francesc Xavier Llampilles
Cristianisme
Historiografia
Literatura
Assagista i historiador de la cultura.
Vida i obra Nom amb què és conegut Francesc Xavier de Cerdà i de Cerdà Fill de Josep de Cerdà i Güell i d’Antònia de Cerdà i Llampilles, de qui prengué el cognom, fou professor d’humanitats, retòrica i filosofia al collegi de Betlem de Barcelona Entrà a la Companyia de Jesús el 1748 s’hagué d’exiliar conjuntament amb els seus companys de religió La seva obra principal són els sis volums vindicatius publicats a Gènova del Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola contro le pregiudicate opinioni di alcuni moderni scrittori italiani Dissertazioni del signor abate D Saverio Lampillas…
, ,