Resultats de la cerca

Definició És anomenada tumor benigne d’estómac i tumor benigne de duodè la proliferació anormal d’un grup de cèllules que pertanyen a aquestes estructures respectivament i que tendeixen a reproduir-se més ràpidament del que és habitual formant una massa o tumor Aquests tumors benignes es caracteritzen pel fet que, a diferència dels malignes, no envaeixen els teixits sans més propers ni originen metàstasis o disseminacions en altres òrgans Els tumors benignes d’estómac i duodè solen ésser asimptomàtics i, per tant, en general, passen desapercebuts Tanmateix, però, de vegades són advertits…

Definició És anomenada allèrgia una reacció anòmala del sistema immunitari que en resposta al contacte amb uns antígens determinats, innocus per a la major part de la població, origina una intensa resposta inflamatòria aguda Les manifestacions de l’allèrgia són molt variades i depenen dels teixits o òrgans on es desenvolupa la resposta immunitària anòmala, de manera que es considera que aquest mecanisme patològic és responsable de trastorns com ara dermatitis atòpica, urticària i angiedema, rinitis allèrgica, febre del fenc, asma bronquial i xoc anafilàctic Cal destacar que en l’actualitat…

Definició És anomenat càncer d’esòfag el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules originàries d’aquesta estructura, que formen una massa de teixit o tumor que es compon de cèllules atípiques capaces de reproduir-se molt activament Si no rep un tractament adequat el tumor creix de manera accelerada i desordenada, i envaeix i comprimeix els teixits i les estructures anatòmiques properes Igualment, les cèllules canceroses tendeixen a desprendre’s de la massa primitiva i a introduir-se en els vasos limfàtics o els sanguinis, cosa que origina el desenvolupament de tumors secundaris o…

Els viatges, la festa desplaçada Actualment, es podria dir que el viatge constitueix una festa desplaçada Aquí no es tractarà del viatge entès com a iniciació, o com a pelegrinatge, ja que aquestes modalitats constitueixen un parallel amb l’itinerari espiritual que fa la persona per a trobar la saviesa Es fa referència, més aviat, al viatge com una sortida proposada per la societat de consum per tal d’omplir el buit que constitueix el lleure, en aquest cas el període de vacances La societat de consum ha de buscar constantment nous mercats per a prosperar, i s’escampa per tots els racons del…

El mèrit personal versus la sort de l’atzar Parlar del desafiament en el joc vol dir fer referència ‘al que hi ha en joc’, a allò que els protagonistes s’hi juguen, i al tipus de repte que qualsevol aventura lúdica presenta Les possibilitats que el jugador té d’incidir en el resultat del joc i la manera en què hi intervé permeten deduir que els jocs activen diferents tipus de relacions i maneres d’arribar a assolir el triomf Hi ha jocs en què és l’atzar i no l’habilitat del jugador el que determina l’èxit en el resultat En el joc de la imatge, un ocellet és l’encarregat d’escollir la papereta…

El músic ha estat un personatge singular de la comunitat, clarament separat dels “no músics” A l’inici del volum s’aclaria que sonar un instrument era una feina reservada a unes persones molt determinades de la comunitat, només homes fins fa ben pocs anys, i molt sovint d’un entorn familiar o social molt concret Si cantar o fer sonar objectes com panderos, simbombes o castanyetes, ho podia fer tothom, tocar un instrument es reservava al músic , i era aquest concepte o categoria de músic el que governava tota la construcció musical de la festa institucionalitzada i dels rituals anuals de la…

Què és la Bíblia El poble jueu i la religió que professa té com a fonament la Bíblia, el llibre sagrat per excellència, com també l’hi té el cristianisme, que va afegir al llibre o llibres sagrats del poble d’Israel un altre conjunt d’escrits que exposen la vida i la doctrina de Jesús de Natzaret i els seus deixebles Aquest llibre o conjunt de narracions històriques, profètiques, poètiques, doctrinals i normatives va rebre de molt antic el nom de Bíblia, nom derivat del plural grec biblion , ‘posar lletres gregues’, que equival a “conjunt de fulls escrits” Aquest nom es va començar a emprar…

L’atmosfera, el nostre medi Un dia qualsevol de primavera, per exemple, el 13 de maig de 2007, la informació meteorològica de la televisió pública catalana mostrava un mapa sinòptic del temps amb una depressió al sud de les illes Britàniques Un front fred escombrava lentament la península Ibèrica A causa d’aquesta situació, a l’est de la península el vent era de component sud A la imatge del Meteosat, el presentador assenyalava com els vents del sud, carregats d’humitat, topaven amb les grans serralades del sistema Ibèric i els Pirineus, i condensaven formant núvols La informació i les…

L'estudi de la llengua Totes les llengües del món, les han fetes les persones que les han parlades al llarg del temps Els doctes –escriptors i estudiosos– han recollit els testimonis de la llengua que les dones, els homes i els infants han parlat, els han presentat a través d’un embolcall literari –poesies i narracions de tota mena– i els han codificat i estudiat amb metodologia científica Pel que fa a la llengua catalana es troben múltiples testimonis d’aquesta manera de procedir El narrador del conte “Vetlles d’estiu”, que forma part de la primera edició de Marines i boscatges 1903, de…

Una llengua romànica i dues realitats sociolingüístiques El català, com totes les llengües romàniques, va néixer a conseqüència de l’evolució del llatí vulgar local Pot ser considerat, per tant, una llengua popular, que amb el temps esdevindrà la llengua d’un poble, de la nació catalana Efectivament, segons Joan Anton Rabella, en el període comprès entre la segona meitat del segle XIII i la primera meitat del segle XV –en alguns aspectes s’allarga durant tota aquesta centúria–, el català aconsegueix establir un model de llenguatge escrit que progressivament va ocupant, a més de l’àmbit…