Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Alimentacions no tradicionals o alternatives
Els hàbits alimentaris són unes de les expressions més característiques de la tradició i la cultura dels pobles Tanmateix, gràcies als avenços que s’han produït en els últims temps en les tècniques de producció agropecuària, en les indústries alimentàries i en els mitjans de comunicació, s’ha anat verificant, de manera parallela, una progressiva homogeneïtzació d’aquests hàbits en la majoria de les zones industrialitzades i desenvolupades del món En el nostre medi hom realitza majoritàriament un tipus d’alimentació característica derivada de costums antics i que, per tant, es pot catalogar…
Alimentació macrobiòtica
La macrobiòtica és un sistema d’alimentació inventat, o si més no difós, pel japonès Ohsawa, basada en una interpretació dels preceptes del budisme Zen La macrobiòtica, terme que significa etimològicament "l’art de viure una llarga vida", postula bàsicament una sèrie de normatives dietètiques que tenen en compte no ja els components nutritius dels aliments segons interpreta la nostra alimentació tradicional, sinó altres qüestions d’índole filosòfica Així, segons aquesta doctrina, la salut és el resultat d’un equilibri entre els principis Yin i Yang, presents tant en l’organisme…
El treball al país de les quatre revolucions
Catalunya era definida, fins els anys setanta del segle XX, com el resultat de la suma de la revolució comercial de l’edat mitjana i de la Revolució Industrial del segle XIX És a dir la suma de l’expansió per la Mediterrània iniciada per Jaume I i l’aplicació del vapor en la indústria, un procés simbolitzat per la fàbrica Bonaplata del carrer de Tallers de Barcelona Actualment, cal revisar el contingut d’aquestes dues mítiques revolucions històriques, i cal afegir-ne dues la revolució neolítica de la cuina, i la revolució democràtica iniciada el 1931 La revolució de la cuina L’economia d’una…
Una mitologia sense déus
Els processos de mitificació en l’actualitat Què significa el terme “mite” enmig del discurs escrit d’un crític musical que comenta el concert d’un grup o d’una figura –el mite X–, que ha convocat desenes de milers d’admiradors extasiats I l’adjectiu “mític” en boca del periodista esportiu que s’exalta mentre fa saber a tot el món que el mític X acaba d’entrar a la història perquè ha superat la mítica marca del mític Y Així mateix, cada vegada que es mor un “mite” cinematogràfic, els mitjans de comunicació editen reportatges especials o emeten programes destinats a parlar del “mite” que acaba…
Del joc a l’esport
Autòcton, popular o tradicional Si es té en compte que la realitat actual dels jocs conté l’herència rebuda del passat, i que, alhora, és el resultat de les transformacions que aquestes activitats han experimentat al llarg del temps, per a entendre les actuals formes que adopta la cultura lúdica caldrà partir de tres consideracions preliminars La primera és que des dels orígens de l’ésser humà, tota societat ha estat generadora de diferents maneres de divertir-se, és a dir, d’un repertori molt variat de situacions lúdiques La segona fa referència al fet que qualsevol joc acollit per un grup…
Debat sobre la cultura popular al segle XXI
Elements per a un debat sobre la cultura popular al segle XXI Jaume Mascaró i Pons En els àmbits acadèmics hi ha una notable coincidència, des de fa uns anys, a evitar la qüestió de les definicions, com en canvi era costum en els manuals tradicionals Fins i tot, molt sovint es prefereix començar per una declaració explícita sobre la inutilitat de definir un concepte o un terme que serveix per a designar un camp d’estudi o de coneixement El motiu d’aquest rebuig a la definició o, si més no, de les reticències a posar-la com a encapçalament d’un text, és la convicció que les definicions solien…