Alimentació macrobiòtica

La macrobiòtica és un sistema d’alimentació inventat, o si més no difós, pel japonès Ohsawa, basada en una interpretació dels preceptes del budisme Zen. La macrobiòtica, terme que significa etimològicament "l’art de viure una llarga vida", postula bàsicament una sèrie de normatives dietètiques que tenen en compte no ja els components nutritius dels aliments segons interpreta la nostra alimentació tradicional, sinó altres qüestions d’índole filosòfica. Així, segons aquesta doctrina, la salut és el resultat d’un equilibri entre els principis Yin i Yang, presents tant en l’organisme humà com en tota la natura.

Ohsawa, segons la seva particular interpretació, va atribuir als diferents aliments la prevalença d’un dels dos principis: el Yin, o principi suau, alcalí i femení, i el Yang, o principi resistent, àcid i masculí. Aquesta classificació es porta a terme segons diversos aspectes dels aliments, com ara el contingut d’aigua, la proporció de minerals i fins i tot llur color, forma o sabor. Segons la proposta macrobiòtica, la proporció idònia entre aquests dos principis per tal de portar a terme una alimentació adient és de 5 a 1 a favor dels aliments Yang. En aquest sentit, la macrobiòtica considera que els cereals integrals són els aliments que més s’apropen a l’equilibri ideal, per la qual cosa caldria que hom tendís a llur únic consum. Tanmateix, la proporció ideal de Yin i de Yang no s’ha d’assolir de manera brusca sinó progressiva i en concret superant 10 fases o plans dietètics, en què progressivament hom va abandonant els dolços, els aliments d’origen animal, les sopes, les fruites i les verdures, mentre que, per contra, hom va incrementant les quantitats de cereals integrals i derivats fins que aquests cobreixin entre un 70 i un 90% del total d’aliments ingerits. El percentatge restant s’ha de cobrir fonamentalment a base de certs tipus de llegums, verdures, hortalisses i fruites seques grasses. Un cop aconseguit aquest equilibri, són admeses petites quantitats de formatge i de carn, per bé que no diàriament. Altres aspectes importants de la dieta macrobiòtica són la limitació de la ingestió d’aigua, així com mastegar a poc a poc i adequadament.

Les repercussions en l’estat nutritiu quan se segueix una pauta dietètica macrobiòtica poden ésser molt variables. Durant les primeres fases d’aquests règims alimentaris, quan es permet la ingestió d’una certa varietat d’aliments d’origen animal i vegetal, la cobertura dels requeriments nutritius sol estar garantida. Tanmateix, en fases ulteriors, precisament quan des d’un punt de vista macrobiòtic hom afirma que s’ha assolit l’equilibri alimentari, és a dir, quan més d’un 70% dels aliments que són ingerits són cereals integrals o derivats, poden produir-se dèficits en l’aportació proteica, vitamínica i de minerals que només poden prevenir-se garantint una ingestió diària i en quantitats suficients de llegums combinats entre ells, d’una gran varietat de fruites, verdures i hortalisses i també de suplements de vitamina B12. D’altra banda, és molt important de prendre precaucions quan es redueix la ingesta d’aigua, ja que en cas contrari, sobretot en èpoques estiuenques, pot produir-se una deshidratació important i perillosa.

Els fonaments de l’alimentació macrobiòtica són de caràcter filosòfic i, per tant, no és el propòsit d’aquest apartat de discutir-los. Tanmateix, sí resulta extremament important tenir en compte que, segons els conceptes científics imperants en el nostre medi, hom considera que l’equilibri i la consecució d’un estat nutritiu òptim de l’organisme no depèn, en absolut, dels principis que Ohsawa atribuí a cada un dels aliments, sinó de les característiques i propietats nutritives que els són inherents. Per això, com a recomanació global, és convenient que les persones que segueixen una dieta macrobiòtica coneguin, amb força aproximació, quins són els requeriments nutritius de l’organisme i quines són les propietats nutritives de cada un dels aliments que consumeixen, ja que, en cas contrari, és possible que pateixin diversos tipus de trastorns orgànics. Certament, cal que aquesta recomanació sigui especialment tinguda en compte en les dones embarassades, en les que alleten llurs fills, en els nens petits en general i en els vells, en els quals els dèficits nutritius es produeixen amb particular rapidesa i gravetat.