Resultats de la cerca

És anomenat hepatomegàlia un signe caracteritzat per un augment de volum del fetge Les causes més freqüents d’hepatomegàlia són hepatitis, cirrosi en les primeres fases de desenvolupament, insuficiència cardíaca dreta, pericarditis constrictiva i tumors del fetge L’hepatomegàlia se sol advertir a través de la palpació de la vora inferior del fetge, que en condicions normals sobrepassa fins a uns 2 cm la darrera costella anterior dreta, mentre que quan es troba engrossit es pot estendre uns quants centímetres més Igualment, en nombrosos casos d’hepatomegàlia es produeix hepatàlgia o dolor d’…

Les parets de les venes són molt més dilatables que les de les artèries Així, doncs, les venes poden mantenir-se dilatades i acollir a l’interior una gran quantitat de sang De fet, tant el sistema venós pulmonar com el sistèmic constitueixen la reserva de sang més important de l’organisme En casos de necessitat, com per exemple quan es presenta una hemorràgia intensa, la sang continguda en aquesta reserva s’incorpora a la circulació sanguínia i contribueix a la normalització del volum de sang que corre per les artèries per tal de garantir que una quantitat suficient de sang oxigenada arribi a…

Definició Les afeccions de la vàlvula tricúspide o valvulopaties tricúspides són trastorns caracteritzats per una alteració de la funció de la vàlvula que comunica l’aurícula dreta amb el ventricle dret Aquesta alteració pot consistir en una insuficiència tricúspide , en què una part de la sang reflueix anormalment des del ventricle cap a l’aurícula dreta o bé en una estretor o estenosi tricúspide , en què es dificulta el pas adequat de la sang des de l’aurícula dreta fins al ventricle del mateix cantó Anatomia i fisiologia La vàlvula tricúspide es compon de tres valves implantades en l’…

El cor és un òrgan buit, de parets musculars gruixudes, que es troba a l’interior de la cavitat toràcica Se situa a la part mitjana, inferior i anterior del mediastí , l’espai comprès entre ambdós pulmons Per la forma externa, el cor sembla una piràmide de tres cares, amb un vèrtex i una base El vèrtex, de forma arrodonida, mira cap avall, cap a l’esquerra i una mica cap endavant la base, de forma irregularment plana, s’orienta cap amunt, cap a la dreta i una mica cap enrere El volum i el pes del cor són variables en cada persona i es relacionen amb diverses característiques de l’individu…

Definició S’anomenen cardiopaties congènites un grup de trastorns que es caracteritzen per l’existència de malformacions en les estructures anatòmiques que formen el cor i els grans vasos, presents ja des del naixement Hom considera que la majoria d’aquests trastorns són provocats per la interacció de múltiples factors ambientals i genètics, molts dels quals no es coneixen amb precisió actualment Quan les lesions són greus, com s’esdevé en aproximadament la meitat dels casos, en general es produeix la mort durant els primers anys de vida En la resta dels casos, en canvi, el pronòstic és…

És anomenada paracentesi l’aspiració del líquid que es troba en la cavitat peritoneal, és a dir, l’espai format entre les dues capes de teixit conjuntiu que componen el peritoneu el peritoneu visceral, que cobreix la superfície externa de la majoria de les vísceres abdominals, i el peritoneu parietal, que cobreix la superfície interna de les parets anterior i laterals de l’abdomen aquest líquid és anomenat líquid peritoneal La paracentesi és indicada, ja sigui amb finalitats diagnostiques o terapèutiques, en el cas d’ascites o acumulació de líquid en l’espai peritoneal, com s’esdevé en molts…

Si bé totes les fibres que formen el miocardi tenen una estructura semblant, com ja s’ha descrit, en realitat hi ha diferències entre algunes d’elles que els confereixen una funcionalitat diferent Així, es considera que unes són fibres musculars ordinàries , ja que formen la gran majoria de les fibres auriculars i ventriculars, contenen una alta proporció de miofibrilles i són capaces de contreure’s amb molta intensitat Unes altres fibres, no tan abundoses, són les anomenades fibres musculars especialitzades , de característiques especials, pel que fa a les oscillacions que el seu potencial…

Els vasos sanguinis són conductes tubulars, d’un diàmetre variable que oscilla entre algunes millèsimes de millímetre i alguns centímetres, la funció dels quals és transportar i distribuir la sang des del cor cap als teixits i viceversa Segons la funció i les característiques morfològiques, hom diferencia tres menes de vasos sanguinis les artèries, els capillars i les venes Les artèries s’encarreguen de dur la sang des del cor fins als teixits de tot l’organisme El diàmetre de la llum de les artèries oscilla d’1 mm a 3 cm Les parets arterials són formades per tres capes de teixits la més…

L’ arteritis de la temporal , o arteritis de cèllules gegants , és una inflamació crònica que afecta les artèries de gran diàmetre que emergeixen de l’aorta i irriguen els braços i el cap, molt especialment les artèries temporals, que se situen en les parts laterals esquerra i dreta del crani, immediatament per sota de la pell, i que irriguen el cuir cabellut i els teixits subcutanis del cap Aquest trastorn és d’origen desconegut, bé que actualment hom considera probable que sigui de tipus autoimmune, és a dir, que es presenti a conseqüència d’una resposta anormal per part de les cèllules del…

Es denomina dislèxia un trastorn consistent en una notable dificultat per a aprendre de llegir i escriure correctament, a una edat suficient per a accedir en aquestes tècniques, i sense qui hagi cap alteració orgànica —defecte visual o auditiu—, ni cap dèficit intellectual que ho justifiqui Es calcula que entre un 5 i un 10% dels escolars tenen dificultats per a aprendre de llegir i escriure, tot i que en una bona part hi ha problemes visuals o auditius, que poden corregir-se amb l’ús d’ulleres o d’audífons El llenguatge escrit és molt complex, ja que s’expressa per mitjà de signes gràfics…