Resultats de la cerca

Tan bon punt el gra de pollen arriba a l’estigma o bé al primordi seminal, en les gimnospermes s’inicia un seguit d’esdeveniments que, centrats en el gineceu, comporten una reproducció sexual i culminen en la transformació dels primordis seminals en llavors Comentarem d’ací endavant les successives etapes d’aquest procés, sens dubte la conquesta evolutiva més notable dels espermatòfits Abans, però, ens caldrà explicar el seu cicle biològic, ara que ja coneixem els trets principals de l’estructura floral L’alternança de generacions en els espermatòfits Els espermatòfits tenen un cicle biològic…

Hom considera igualment que l’aparell genital femení és constituït per dos grups d’òrgans els òrgans genitals interns , formats pel conjunt d’estructures en què es produeixen les cèllules sexuals reproductores i en què, si es presenta l’eventualitat, es realitza la fecundació i el desenvolupament embrionari, i els òrgans genitals externs , constituïts per les estructures que intervenen directament en l’acte de copulació a través del qual són traspassades a l’organisme femení les cèllules reproductores masculines Els òrgans genitals interns femenins són els ovaris, les trompes de…

Des que es produeix la implantació de la cèllula ou, o zigot, en l’úter, cosa que s’esdevé uns set dies després de la fecundació, comença a produir-se una sèrie de canvis en l’organisme de la dona gestant i, com a conseqüència, determinades parts del cos i algunes de les funcions es modifiquen Les transformacions que es produeixen donen lloc a diferents símptomes, que són percebuts per la mateixa dona, i a diversos signes, que el metge també pot observar Els primers símptomes i signes indiquen la probabilitat que una dona estigui embarassada, per bé que per a confirmar…

Molts aspectes del ginkgo Ginkgo biloba ens permeten considerar com eren els primers espermatòfits Alguns caràcters són ben arcaics la nervació dicotòmica de les fulles, que recorda la d’algunes falgueres les flors femenines disposades a l’extrem d’un eix a la part superior de les branques i la necessitat d’un medi aquós per a la fecundació A la fotografia s’aprecien molt bé els branquillons de creixement limitat braquiblasts portadors de les fulles Jaume Buesal Les gimnospermes són plantes llenyoses, de fulles habitualment persistents i reduïdes, que creixen, sobretot, a les regions…

Les hormones secretades cíclicament pels ovaris influeixen també sobre l’activitat dels teixits que constitueixen les mames Per aquesta raó, durant tota l’etapa d’activitat reproductora, l’estructura de les mames canvia també cíclicament de manera parallela al cicle ovàric En cada cicle, les mames es modifiquen i adopten les característiques adequades per a la lactància que comportaria una eventual gestació Si no es produeix una fecundació, les transformacions reverteixen i es perden aquestes característiques fins que s’arriba al cicle següent Durant la primera part del cicle,…

El procés de formació i de maduració de les cèllules germinals femenines, o ovogènesi, s’inicia en l’etapa de desenvolupament embrionari i es va completant durant la vida adulta a partir de la pubertat Aquest procés s’inicia als ovaris cap a la fi del tercer mes de gestació, a través de la transformació de les cèllules germinals femenines més primitives, les ovogònies , en cèllules més voluminoses anomenades ovòcits primaris Durant el desenvolupament fetal, els ovòcits primaris inicien el procés de divisió per meiosi característic de la formació de gàmetes, per bé que no el completen Per…

Una vegada que ha estat confirmat l’embaràs ja es pot calcular el temps que es porta de gestació i en conseqüència, la data en què probablement s’esdevindrà el part La determinació del temps de gestació és important, perquè permet de controlar si el desenvolupament del fetus es produeix amb normalitat segons la seva edat en cada moment A més, si es coneix el temps de gestació, pot determinar-se el moment en què el fetus es troba ja prou madur per a néixer El temps mitjà necessari perquè el fetus es desenvolupi adequadament, des de la fecundació fins al part, és de 266 dies Aquest…

S’anomena esterilitat un trastorn de la reproducció que consisteix en la incapacitat d’una persona o, millor encara, d’una parella, de concebre fills amb la pràctica de relacions sexuals normals Es considera que una parella és estèril quan no ha aconseguit un embaràs després de mantenir relacions sexuals regulars durant un cert període de temps, que habitualment s’estableix en dos anys L’esterilitat es diferencia d’un trastorn diferent que de vegades s’empra com a sinònim, la infertilitat , tal com estrictament s’anomena un trastorn consistent en un impediment perquè la dona pugui tenir fills…

Ens hem referit sovint, en les pàgines precedents, a les gimnospermes i a les angiospermes, els dos grups que clàssicament hom distingeix dins les plantes superiors Les diferències entre les unes i les altres són molt nombroses i transcendentals, de manera que la separació és prou justificada Recordem, entre les característiques de les angiospermes, els primordis seminals tancats dins d’un recipient, el pistil, format per les fulles carpellars l’ovari, de vegades acompanyat d’altres parts de la flor, que es converteix després de la fecundació en un fruit que guarda les llavors la…

Hom considerà que una parella és estèril quan després de dos anys de mantenir relacions sexuals regulars sense emprar cap mètode anticonceptiu no s’ha aconseguit cap embaràs En més d’una tercera part dels casos, l’esterilitat és deguda principalment a algun trastorn de l’home, que consisteix sovint en una deficiència en la formació d’espermatozoides causada per un trastorn dels testicles Les causes més freqüents d’esterilitat femenina són els trastorns de les trompes uterines, de causa congènita o causats per infeccions genitals, i les alteracions de l’ovulació Es pot millorar la fertilitat…