Una vegada que ha estat confirmat l’embaràs ja es pot calcular el temps que es porta de gestació i; en conseqüència, la data en què probablement s’esdevindrà el part. La determinació del temps de gestació és important, perquè permet de controlar si el desenvolupament del fetus es produeix amb normalitat segons la seva edat en cada moment. A més, si es coneix el temps de gestació, pot determinar-se el moment en què el fetus es troba ja prou madur per a néixer.
El temps mitjà necessari perquè el fetus es desenvolupi adequadament, des de la fecundació fins al part, és de 266 dies. Aquest període correspon a la mitjana matemàtica de tots els naixements, però són ben pocs els infants que neixen just en complir-se la data. En el desenvolupament de l’embaràs, com ocorre en tota funció orgànica, es produeix una gran variabilitat d’una persona a una altra. El nen pot néixer amb un desenvolupament completament normal, ni escàs ni excessiu, d’ençà unes quatre setmanes abans de la data prevista i fins a dues setmanes després. A més, el càlcul exacte de la data és difícil, perquè sovint no és possible saber el dia exacte en què es va produir la fecundació. Només es pot calcular aproximadament, ja que l’ovulació no té lloc sempre exactament el dia catorzè del cicle, i la fecundació pot ésser causada també pels coits efectuats uns quatre o cinc dies a l’entorn d’aquest.
En definitiva, com que sol ésser difícil de conèixer el dia en què s’inicià exactament la gestació i, a més, la seva durada és variable, es recorre al mètode de càlcul aproximat de la data probable del part, o DPP. Per facilitar-ne el càlcul, es compta a partir de la data en què es va iniciar l’última menstruació —la data de l’última regla o DUR—, que habitualment té lloc unes dues setmanes abans de l’ovulació. Així, es compta com si l’embaràs fos de 280 dies, o el que és igual: 40 setmanes, 10 mesos lunars, o bé 9 mesos del calendari més 10 dies.
Per a calcular la DPP a partir de la DUR, hom pot utilitzar diverses fórmules, com ara la regla de Nägele, que consisteix a sumar set dies a la DUR, restar-li tres mesos i sumar-li un any. Per tant, si la DUR fou l’11 de juny (mes 6) de 1991, el dia previst serà 11 + 7 = 18, el mes serà 6 - 3 = 3, i l’any 1991 + 1 = 1992; en definitiva, la DPP serà el 18 de març de 1992. Una altra fórmula és sumar deu dies a la DUR i avançar nou mesos del calendari, amb la qual cosa, si partim de la mateixa data, el dia previst serà 11 + 10 = 21, i el mes seria juny del 1991 + 9 mesos= març del 1992; és a dir, el 21 de març de 1992. En realitat, la diferent durada dels mesos de l’any pot provocar un petit error de càlcul amb aquestes fórmules, per la qual cosa s’hi solen emprar unes taules prèviament calculades en què aquestes diferències ja han estat corregides; d’altra banda, una diferència de pocs dies en el càlcul no té absolutament cap rellevància.
El càlcul de la DPP a partir de la DUR és molt imprecís en les dones amb regles irregulars i en les que prenien anticonceptius, ja que és difícil de saber la data d’ovulació. Per a establir-hi la DPP amb més precisió, independentment de la DUR, es pot recórrer a l’ecografia. Mitjançant l’ecografia poden mesurar-se diverses estructures, les dimensions de les quals varien segons el temps de gestació transcorregut. Les dades més orientatives durant les primeres setmanes d’embaràs són les dimensions de l’úter, les del sac que conté l’embrió, les de l’embrió mateix, i la detecció de l’activitat cardíaca. Més endavant s’hi determina el diàmetre del crani i de l’abdomen. Aquest mètode és molt precís, i permet de preveure la DPP amb una gran exactitud, dintre els marges de normalitat esmentats.