Les hormones secretades cíclicament pels ovaris influeixen també sobre l’activitat dels teixits que constitueixen les mames. Per aquesta raó, durant tota l’etapa d’activitat reproductora, l’estructura de les mames canvia també cíclicament de manera paral·lela al cicle ovàric. En cada cicle, les mames es modifiquen i adopten les característiques adequades per a la lactància que comportaria una eventual gestació. Si no es produeix una fecundació, les transformacions reverteixen i es perden aquestes característiques fins que s’arriba al cicle següent.
Durant la primera part del cicle, els estrògens secretats pels fol·licles ovàrics indueixen la proliferació de les cèl·lules dels conductes galactòfors. Per tant, a partir del vuitè dia del cicle, les mames comencen a engrossir-se lleugerament.
A partir del catorzè dia del cicle, la progesterona secretada aleshores pel cos luti indueix el desenvolupament dels àcins glandulars. A més, en aquesta segona fase del cicle, les hormones femenines ocasionen una retenció general d’aigua en l’organisme que també origina un augment de volum de les mames. En definitiva, cap al final del cicle menstrual les mames presenten un engrossiment i un increment de la consistència. En general, el desenvolupament cíclic de les mames no és del tot homogeni, sinó que es desenvolupen més uns àcins i uns conductes determinats que uns altres. Per tant, en les fases de creixement mamari, les mames poden adquirir una consistència granulosa i fins i tot es poden percebre nòduls en palpar-les.
Si no hi ha fecundació, i per tant el cos luti s’atrofia, davallen bruscament els nivells d’hormones femenines. Així, alhora que es presenta la menstruació, l’activitat dels teixits mamaris es redueix i les mames perden volum i consistència. En el cicle ovàric següent, en tornar a iniciar-se les secrecions hormonals, es tornaran a presentar les modificacions descrites. Si en algun d’aquests cicles es produeix la fecundació, les hormones secretades durant l’embaràs ocasionaran el desenvolupament complet de la mama i la preparació per a la lactància.
De la mateixa manera que influeixen sobre les mames, les hormones secretades cíclicament pels ovaris tenen igualment una certa acció sobre altres teixits de l’organisme. Per aquesta raó, l’organisme de la dona presenta petites modificacions al llarg del cicle menstrual, la majoria de les quals solen passar desapercebudes. Aquestes modificacions solen ésser més evidents durant l’última part del cicle, els dies precedents a la menstruació, en què constitueixen en conjunt la síndrome pre-menstrual. El moment del cicle en què s’inicia la síndrome pre-menstrual és molt variable segons la persona, ja que, encara que el més habitual és que es manifesti durant la darrera setmana del cicle, hi ha dones que el presenten des de poc després de l’ovulació, al llarg de la segona part del cicle menstrual. La intensitat de les modificacions també varia àmpliament, i en alguns casos poden arribar a produir veritables molèsties que requereixen un tractament simptomàtic. En general es manifesta un increment de pes, degut fonamentalment a retenció de líquids, que es localitza sobretot a l’abdomen i les mames. En algunes dones, aquesta retenció de líquid ocasiona una sensació de congestió en aquestes zones del cos que pot arribar a ésser dolorosa. També es poden presentar trastorns d’una intensitat molt variable, com ara mal a l’esquena, mal de cap, alteracions digestives o trastorns del caràcter i l’humor. En general, totes aquestes modificacions i els trastorns, quan es presenten, arriben a la màxima intensitat entre les 24 hores i les 48 prèvies a l’inici de la menstruació, i desapareixen unes 24 o 48 hores després. No es coneix amb exactitud el mecanisme pel qual es produeixen aquestes modificacions, però és probable que siguin degudes bàsicament a la retenció de líquid causada per les hormones femenines.