Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
El que cal saber de l’acalàsia
Patologia humana
L’acalàsia o cardiospasme és un trastorn de causa desconeguda que es caracteritza per la disminució dels moviments que condueixen el bol alimentari al llarg de l’esòfag i per la contracció de l’esfínter que obre el pas als aliments cap a l’estómac Per tal d’atenuar el símptoma principal la disfàgia o dificultat a deglutir el bol alimentari, hom aconsella de mastegar adequadament els aliments i empassar-se’ls acompanyats de petits glops d’aigua En alguns casos, igualment és útil de menjar dret i realitzar inspiracions forçades en empassar-se els aliments Per tal d’evitar que els…
Febre per mossegada de rata
Patologia humana
La febre per mossegada de rata és una malaltia infecciosa d’origen bacterià transmesa per les rates i que evoluciona de forma crònica, amb episodis periòdics de febre Els agents etiològics de la malaltia són el Streptobacillus moniliformis , que habita normalment a la mucosa oral de les rates, i el Spirillum minus , que causa una infecció ocular en aquests animals, en els quals es propaga a la cavitat oral pels conductes lacrimals i les vies nasals La malaltia és de distribució universal, si bé es presenta esporàdicament Els infants en són els més afectats Després de la mossegada, es genera…
El que cal saber de l’espatlla dolorosa
Patologia humana
La denominació espatlla dolorosa inclou una sèrie de trastorns que provoquen dolor i la limitació de l’amplitud de moviments de l’articulació escàpulo-femoral Els factors causals són molt variats, perquè pot ésser originada per qualsevol trastorn que afecti les estructures integrants de l’articulació Entre les causes possibles, destaquen les inflamacions dels tendons i les bosses seroses properes, els trencaments musculars o tendinosos i la retracció de la càpsula articular Els trastorns que generen l’espatlla dolorosa se solen presentar en persones que passen de cinquanta anys,…
La serra de les Salines
El barranc del Lagrimal conté una de les millors mostres de vegetació de la serra de les Salines A la imatge s’aprecien restes de carrascar amb arboç i alguns roures de fulla petita Quercus faginea Rafael Paulo La serra de les Salines 216, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra de les Salines és un important massís de l’Alt Vinalopó, que s’interna en la regió de Múrcia, i té el seu punt culminant en la Capilla del Fraile, a 1239 m Pertany a les unitats prebètiques i està format per calcàries, gresos i margues del Cretaci Els vessants de la cara sud-est són molt…
Les esparganiàcies
Esparganiàcies 1 Espargani Sparganium erectum a aspecte general amb les flors unisexuals reunides en inflorescències glomerulars compactes, les masculines a la part superior i les femenines, més grosses, a la inferior x 0,5 b inflorescència masculina Ix 3,3, b’ flor masculina amb quatre estams envoltats per unes esquames petites x6,6 c infrutescència x 1,1, c’ flor femenina envoltada per sis bràctees i amb la presència d’un estil simple i persistent que forma un bec prominent x4,4, c " el fruit és una drupa amb l’exocarp sec i esponjós x 4,4 Eugeni Sierra Els esparganis són plantes d’…
Les leocials i les pezizals
Les leocials L’ordre de les leocials o helocials conté pocs representants liquenificats, tots inclosos a la família de les beomicetàcies Baeomycetaceae En general, els ascocarps són apotecis estipitats o sèssils, amb ascs claviformes o cilíndrics, que s’obren per un porus apical i les paràfisis són veritables Són líquens que viuen principalment sobre sòl sovint sobre talussos i a vegades sobre pedra o fusta, sempre sobre substrats força àcids El tallus és granulós o esquamulós, poc diferenciat, amb algues clorococcals, i forma podecis no pigmentats, que poden ésser poc o molt llargs i…
Papamosques gris
El papamosques gris Muscicapa striata es deixa veure fàcilment a les bosquines i zones marginals dels boscos, parat en branquillons descoberts, amb una postura característica, que ens illustra l’exemplar de la fotografia El cap, proporcionalment gros, la positura, la llargada de la cua, la manera de moure-la, el vol ràpid i el bec l’identifiquen com a muscicàpid, mentre que el color gris del dors i el clar de baix li són caràcters distintius, així com un lleuger ratllat al pit, que no s’observa a la fotografia, al qual alludeix el seu nom llatí Ateny 14 cm Enric Bartra El papamosques gris…
Nocardiosi
Patologia humana
La nocardiosi és una malaltia infecciosa crònica d’origen bacterià que incideix, sobretot, en persones que es troben immunodeprimides o pateixen d’alguna altra malaltia greu Es manifesta per la formació d’abscessos, o cavitats anormals que s’omplen de pus als pulmons o en altres teixits Els agents etiològics de la nocardiosi són diverses espècies de bacteris del gènere Nocardia , que tenen per hàbitat natural el sòl, particularment on hi ha abundor de matèria orgànica en descomposició La infecció per aquests bacteris se sol produir per via respiratòria, en aspirar partícules contaminades en…
El que cal saber de la gastritis
Patologia humana
La gastritis és un trastorn caracteritzat per la inflamació aguda o crònica de la mucosa gàstrica, és a dir, la capa de teixit que cobreix la superfície interna de l’estómac Aquest trastorn, que de vegades és asimptomàtic, en molts casos es manifesta amb dolor abdominal, nàusees, vòmits i fins i tot hemorràgies gàstriques Una de les causes més freqüents de gastritis és la ingestió de diversos tipus de fàrmacs, com l’àcid acetilsalicílic o d’altres antiinflamatoris o analgèsics, que és dipositen sobre la mucosa gàstrica i originen petites erosions i úlceres Per tal d’evitar aquest efecte nociu…
Els ambients rics en líquens
Llevat dels deserts liquènics, provocats per la contaminació, o els veritables deserts càlids o freds on l’abrasió del vent carregat de partícules o l’efecte del glaç no els deixen créixer, els líquens són omnipresents en tota mena d’ambients Els líquens poden ésser un component molt important del paisatge on predominen les superfícies rocoses estatge alpí, muntanyes àrides, zones volcàniques, illes rocoses, o dels boscos humits però prou illuminats, i també del sòl, entre les mates disperses Al final de les consideracions generals sobre els líquens, hem parlat dels principals factors que en…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina