Resultats de la cerca

Les anomenades proves de coagulació es duen a terme per tal de valorar l’estat de l’hemostàsia, és a dir, el mecanisme que es desenvolupa per impedir l’hemorràgia deguda a un esquinçament d’un vas sanguini Hi ha proves molt variades que permeten de valorar l’estat del procés, per bé que habitualment se n’utilitzen només algunes, segons les necessitats de cada cas Els procediments que hom empra poden tenir com a objectiu d’estudiar el primer pas de l’hemostàsia, és a dir, l’hemostàsia primària, o bé avaluar-ne la segona fase, la coagulació Per tal d’estudiar els elements que actuen en l’ he…

Convencionalment, el període comprès entre els anys 1944 i 1963 s’ha anomenat de reconstrucció Es tracta de la reconstrucció en el sentit més ampli del terme, física i moral, material i intellectual, dels vençuts, si és que aquest terme pot acceptar-se encara, ja que una minoria influent de catalans havia ajudat a guanyar la guerra als rebels Reconstruir pobles arrasats i centres històrics malmesos, redibuixar, amplificant-lo, el mapa de les parròquies a les principals ciutats i recondicionar edificis d’equipaments imprescindibles per a la normalització de la vida, foren les primeres tasques…

L’ ull o globus ocular constitueix l’òrgan receptor del sistema visual Es tracta d’un òrgan doble i simètric, situat a la part anterior i superior del crani, un a cada meitat del rostre Així, hi ha un ull dret i un ull esquerre Els globus oculars es localitzen a l’interior d’unes cavitats simètriques situades a la part anterior del crani, les òrbites oculars L’ull té una forma esfèrica, bé que és una mica aplanat en sentit vertical En l’adult les mides aproximades són de 24,3 mm en sentit anteroposterior, 23,6 mm en sentit vertical i 24,3 mm en sentit transversal El pes és d’uns 7,5 g…

Cartell del I Salón de la Imagen , Barcelona, octubre del 1963 AF/AHC Durant el període 1960-80, el fenomen més característic de l’evolució de la comunicació social als Països Catalans va ser la progressiva reconstrucció d’uns sistemes i d’uns mitjans que la dictadura havia anorreat En vint anys, la cultura catalana va transitar des de les tímides mostres de resistència que, cap al 1960, pretenien mostrar la mera voluntat de supervivència, fins a la possibilitat, al final dels setanta, en plena transició democràtica, de disposar de mecanismes institucionals amb importants competències…

La societat catalana de les primeres dècades de segle es movia per interessos bàsics manutenció, treball, salut, fam cultural, educació, seguretat i defensa contra els infortunis i la malaltia, etc Els estrategues polítics ho tenien en compte, però, en general, la població no esperava que els polítics o els quadres sindicals els “traguessin les castanyes del foc” per millorar la duresa de les condicions de vida i treball Cartell del segon Congrés d’Ateneus i Societats de Cultura, Vilanova i la Geltrú, 1912 BC La facilitat i el profit amb què la població barcelonina —i catalana en general— s’…