Resultats de la cerca

La mola hidatídica és un trastorn de l’embaràs que es caracteritza per la formació d’una placenta anòmala, constituïda per nombroses vesícules plenes de líquid, que impedeix el desenvolupament de l’embrió Si una dona embarassada presenta hemorràgies vaginals, encara que siguin poc abundants, convé que es consulti el ginecòleg perquè podrien ésser degudes a una mola hidatídica, sobretot si, a més, els símptomes característics de la primera etapa de l’embaràs —mareigs i vòmits per exemple—, enlloc de millorar empitjoren cada vegada més, la dona se sent malament i perd pes Sense un tractament…

És anomenada hiperèmesi gravídica una complicació de l’embaràs caracteritzada per la sensació de nàusees i vòmits tan intensos que afecten l’estat general de la gestant, de vegades posant en perill la continuació de l’embaràs i la salut de la dona Si bé és normal que la gestant pateixi nàusees i vòmits, especialment durant els tres primers mesos, cal consultar el metge si els vòmits dificulten l’alimentació i no hi ha increment de pes, ja que aquest és el principal signe d’aparició de la hiperèmesi Els vòmits se solen reduir repartint l’alimentació en àpats freqüents de poca quantitat,…

Qualsevol traumatisme produït per un impacte directe sobre l’organisme, afecta en primer lloc la seva capa més externa, que en la major part del cos és constituïda per la pell, i en determinades localitzacions per les mucoses Segons les característiques de l’objecte que fa collisió contra el cos, la força de l’impacte i la seva trajectòria, es poden produir diferents tipus de lesions traumàtiques És anomenada contusió la lesió traumàtica que no altera la integritat de la superfície cutània Quan el traumatisme arriba a trencar la superfície de la pell, la lesió s’anomena ferida Generalment, l…

La composició de la sang no experimenta de manera natural modificacions evidents en la vellesa És cert que el teixit hematopoètic o formador de sang, situat en la medulla òssia, és substituït progressivament per teixit gras així, mentre que fins als 2 o 3 anys de vida el teixit hematopoètic ocupa totes les cavitats òssies, en la persona d’edat només en queda el 30% de l’original Tanmateix, però, la medulla òssia solament disminueix les funcions que li corresponen de manera relativa, no perquè es torni insuficient per a mantenir uns paràmetres normals sinó perquè perd part del seu…

La reducció en els nivells d’hormones femenines també exerceix una certa influència sobre les característiques de la pell És freqüent que després de la menopausa la pell es faci menys gruixuda, més eixuta i menys elàstica La causa d’això, com s’ha pogut comprovar, és que després de la menopausa les cèllules cutànies es reprodueixen més lentament a més, com que es redueix la irrigació sanguínia cutània, es perd una proporció important de l’aigua que normalment s’hi reté En conseqüència, doncs, la pell pot aprimar-se i en certs sectors apareixen arrugues De tota manera, però, hi ha una gran…

És anomenada ptosi la caiguda de la parpella superior de manera que és impossible d’alçar-la i restablir la fenedura palpebral L’origen d’aquest trastorn és una alteració motora que impedeix la contracció del múscul elevador de la parpella Hi ha diversos tipus de ptosi segons l’origen que presenta La ptosi congènita és una afecció generalment hereditària deguda a una alteració nerviosa del nucli d’origen del nervi motor ocular comú Pot ésser unilateral o bilateral En aquest cas, es perd la funció del múscul elevador de la parpella, mentre que es manté la del múscul…

La menopausa correspon a la desaparició de les menstruacions o, més estrictament, a la darrera regla que presenta la dona, per bé que usualment amb aquest terme es designa tot el període que envolta aquest esdeveniment De fet, aquest període crític de la vida s’anomena climateri , època en què acaba l’etapa reproductora que s’havia iniciat en la pubertat i que finalitza amb la interrupció permanent del ritme menstrual, mantingut durant anys En aquesta època de la vida es produeixen canvis molt diversos en el funcionament orgànic de la dona, causats per una progressiva inactivació espontània…

El millor indicador per a saber si l’alletament és eficaç i l’infant rep la quantitat d’aliment que necessita és el nen mateix Si l’infant es mostra tranquil i content i no reclama l’aliment fins al cap de tres o quatre hores, probablement està satisfet amb la llet que rep Per a comprovar de manera objectiva si l’infant està essent ben alimentat convé de pesar-lo regularment Així, cal utilitzar una bàscula especial, preferentment sempre la mateixa No és recomanable de pesar-lo en bàscules diferents perquè hi pot haver petites diferències d’ajustament que es podrien interpretar com a…

La darrera fase del part és la de deslliurament , que és com s’anomena el període que inclou des de la sortida del fetus fins que la placenta i les membranes que l’acompanyen són expulsades del tot Durant aquesta fase continuen les contraccions uterines, que solen ésser més intenses que en el període anterior Tanmateix, però, no solen ésser doloroses perquè l’úter ja es troba gairebé buit, i a més la dona se sent molt més relaxada Quan comença aquesta fase, la placenta encara es troba adherida a l’úter, però les successives contraccions en van provocant el despreniment Aquest procés pot ésser…

El despreniment de retina és una separació entre les dues unitats funcionals de la retina, la retina sensorial i la neural, que normalment es troben adossades Quan s’esdevé el despreniment de retina, es presenta sobtadament una pèrdua de visió, que en un principi pot afectar només una part del camp visual, però que en evolucionar ocasiona una ceguesa completa Abans que es produeixi un despreniment, hi solen haver símptomes visuals, com la visió de punts negres en el camp visual i fotòpsies, és a dir, reflexos lluminosos que semblen espurnes En el moment en què s’esdevé el despreniment, sembla…