Resultats de la cerca

És anomenat part induït un procediment mèdic consistent a provocar artificialment l’inici del part amb l’administració de medicaments o l’aplicació de tècniques mecàniques, que s’efectua quan la prolongació de l’embaràs o el desencadenament espontani del part en un moment imprevist poden comportar un perill per a la mare o l’infant Indicacions L’objectiu del part induït és de reduir la probabilitat que la mare o el fetus pateixin trastorns greus a conseqüència de l’embaràs i el part La inducció del part s’efectua fonamentalment en dos tipus de circumstàncies quan la prolongació de la gestació…

Els aliments entren a l’intestí prim en forma de quim, és a dir, parcialment digerits i aglomerats en una massa gairebé líquida Tanmateix, però, la matèria que surt de l’intestí prim per entrar al gros, o matèria fecal , és una massa semilíquida, en bona mesura des-mineralitzada, i que conté bàsicament aigua, restes cellulars, bacteris morts, aliments no digeribles com la cellulosa i petites proporcions d’hidrats de carboni, lípids i proteïnes Aquesta modificació substancial del quim en matèria fecal és deguda bàsicament a dues circumstàncies D’una banda, al fet que l’intestí prim rebi les…

El part constitueix un procés fisiològic molt actiu que ocasiona modificacions importants en l’organisme de la dona gestant, i requereix un esforç físic considerable Per aquesta raó, es considera molt útil que la dona estigui ben preparada físicament Diversos estudis han pogut demostrar que les dones amb un bon estat físic tenen menys molèsties durant l’embaràs i el part, i fins i tot que els seus parts tenen una durada més curta Perquè la gestant tingui una preparació física adequada per al part els cursos d’educació maternal solen incloure una sèrie de classes en què es practiquen exercicis…

A l’intestí gros cada dia arriben aproximadament 500 ml d’una matèria fecal parcialment deshidratada i desmineralitzada, i d’una consistència semilíquida Al contrari, d’aquest òrgan s’evacuen cada dia entre 50 i 225 g d’unes matèries fecals en bona mesura deshidratades i sòlides, per bé que la composició que presenten és similar a la matèria fecal evacuada per l’intestí prim, ja que contenen, bàsicament, bacteris morts, restes cellulars, cellulosa i petites quantitats de proteïnes, grasses i hidrats de carboni Motilitat de l’intestí gros Durant els moments de dejuni el còlon es troba sotmès a…

Els hidrats de carboni consten d’una o més subunitats fonamentals, anomenades sacàrids , que són molècules que es caracteritzen perquè no poden ésser fraccionades pels ferments digestius Segons el nombre de sacàrids de què disposin, els hidrats de carboni es classifiquen bàsicament en monosacàrids, disacàrids i polisacàrids Els monosacàrids , que són els hidrats de carboni més senzills pel que fa a llur estructura, consten d’una sola molècula de sacàrid i, per tant, no són fraccionats pels ferments digestius Els monosacàrids poden disposar de 3 o més àtoms de carboni Tanmateix, els únics que…

Els cereals són les llavors o grans madurs i secs de les gramínies, una família de plantes que es caracteritza per créixer en forma d’espigues Des d’un punt de vista nutritiu, l’aspecte més important dels cereals i llurs derivats és que són molt rics en midó i, per tant, una font molt important —en realitat, la més important— de nutrients energètics Els cereals més utilitzats com a aliment en el nostre medi són el blat i l’arròs En altres zones geogràfiques també s’utilitzen molt el blat de moro, l’ordi, el sègol i la civada El gra de cereal consta, de fora cap a dins, de dues parts molt…

Definició La denominació paràlisis perifèriques inclou una sèrie de trastorns caracteritzats per una pèrdua de la capacitat d’efectuar uns determinats moviments voluntaris del tronc o de les extremitats per una alteració aïllada d’un nervi perifèric o més d’un Aquesta definició no inclou les afeccions que es presenten de manera difusa a tots els nervis perifèrics, com és ara el cas de les polineuritis i la síndrome de Guillain-Barré, en què la pèrdua de força muscular és simètrica i es pot estendre a tot el cos Causes Les paràlisis perifèriques es produeixen quan hi ha alguna alteració en un…

Definició És anomenada úlcera pèptica una lesió circumscrita de tipus erosiu que es produeix a la paret interna de l’estómac o de la primera porció de l’intestí prim, el duodè, per l’acció corrosiva del suc gàstric que fisio-lògicament és destinat a la degradació dels aliments, però que, per diverses raons, en aquest cas penetra un determinat sector de la mucosa gàstrica o duodenal L’úlcera péptica, que es manifesta amb dolor i cremor a la part superior de l’abdomen, sol cicatritzar al cap d’uns quants dies o poques setmanes d’haver-se presentat Tanmateix, però, en una bona part dels casos…

Definició És anomenat hemorroides un trastorn molt freqüent que es caracteritza per la dilatació de les venes hemorroïdals, és a dir, les venes que se situen per sota de la superfície interna del conducte anal, i que es manifesta amb l’aparició d’uns nòduls o bonys al voltant de l’esfínter anal, que corresponen a les venes dilatades Aquest trastorn sol ésser asimptomàtic, per bé que sovint ocasiona pèrdues de sang, en general de caràcter lleu, com també la sensació de coïssor o dolor en la zona Igualment, en alguns casos les hemorroides es compliquen i originen la formació d’un trombe o…

La conducta d’una persona, el conjunt dels seus actes, és producte d’una sèrie de processos nerviosos i psíquics molt complexos Si aquests processos s’alteren es pot esdevenir que la persona afectada actuï d’una manera fora del que és considerat un comportament normal en una situació determinada, i que fins i tot pugui posar en perill la seva integritat física o la de les persones que té al seu voltant Les possibles alteracions de la conducta són nombroses, però en l’àmbit dels primers auxilis interessen especialment les que es presenten de sobte, que poden ésser anomenades trastorns aguts…