La conducta d’una persona, el conjunt dels seus actes, és producte d’una sèrie de processos nerviosos i psíquics molt complexos. Si aquests processos s’alteren es pot esdevenir que la persona afectada actuï d’una manera fora del que és considerat un comportament normal en una situació determinada, i que fins i tot pugui posar en perill la seva integritat física o la de les persones que té al seu voltant. Les possibles alteracions de la conducta són nombroses, però en l’àmbit dels primers auxilis interessen especialment les que es presenten de sobte, que poden ésser anomenades trastorns aguts del comportament.
Reaccions emocionals en situacions crítiques
En la pràctica dels primers auxilis és molt freqüent haver d’atendre persones que presenten alteracions emocionals, generalment lleus i transitòries. És normal que una persona afectada per un accident, o una urgència mèdica en general, presenti ansietat, ja que es troba en una situació que s’ha produït de manera imprevista i en desconeix les conseqüències. En aquesta situació, la persona afectada pot trobar-se nerviosa, irritable o angoixada, i pot sentir alguns trastorns físics, com ara palpitacions, sudoració, o opressió toràcica. Algunes persones, portades pel nerviosisme o per la por, poden actuar en aquestes circumstàncies d’una manera molt diferent de la seva conducta habitual. Així, algunes d’elles se senten preses d’un pànic desproporcionat a les circumstàncies, que les impossibilita d’efectuar cap acció. D’altres, poden mostrar-se anormalment irritables o susceptibles, fins al punt que si no se les tracta amb una cura extrema poden sentir-se agredides i arriben a atacar verbalment o físicament aquells que intenten ajudar-la. Generalment, aquestes persones, un cop ha estat solucionada l’emergència, se sorprenen de llur pròpia conducta.
Tipus i causes de trastorns del comportament
A part de les reaccions emocionals esmentades, es poden produir altres trastorns aguts més greus del comportament, que tenen causes diverses. El trastorn agut del comportament més evident és la crisi d’agitació psico-motriu, caracteritzada per una gran activitat física i psíquica sense justificació ni objectiu, que pot manifestar-se de maneres diverses, com és ara cridar sense sentit, fer moviments bruscs sense cap utilitat, destruir tots els objectes del voltant o agredir violentament sense motiu altres persones. En l’extrem oposat a aquest trastorn, es poden presentar diversos trastorns caracteritzats per una inhibició psico-motriu, és a dir, per una limitació anormal, i fins i tot una absència total, de les activitats psíquiques o motores. Un altre d’aquests trastorns és el deliri, que consisteix en una alteració de la percepció de la realitat, que pot manifestar-se de maneres diverses, com és ara veure objectes inexistents, sentir-se perseguit pels altres, experimentar sensacions irreals, o perdre la noció de la pròpia personalitat. El deliri pot acompanyar-se tant d’agitació psico-motriu com d’una conducta inhibida. Un altre trastorn del comportament, en què poden ésser especialment importants els primers auxilis, és la conducta suïcida, que pot manifestar-se de maneres diverses, com és ara amb idees depressives referides a la manca de ganes de viure, amenaça de llevar-se la vida, o un comportament que posi la vida en perill sense cap necessitat.
En alguns casos, les alteracions esmentades constitueixen una manifestació d’una malaltia neurològica o mental, com ara la depressió, l’esquizofrènia, la histèria, o la paranoia, les causes i d’altres circumstàncies de les quals són descrites en el capítol del sistema nerviós. Tanmateix, en l’assistència de primers auxilis s’ha de tenir sempre en compte la possibilitat que els trastorns del comportament siguin deguts a una alteració del funcionament cerebral, que pot ésser produïda per diverses causes. Així, poden causar aquestes alteracions diverses malalties del sistema nerviós, com ara tumors cerebrals o accidents vasculars, i els trastorns generals que afecten el cervell, com és ara la hipòxia produïda per una insuficiència respiratòria aguda o la hipoglucèmia causada per un tumor del pàncrees. En els accidents, cal tenir en compte que un trastorn del comportament pot ésser el primer símptoma d’un traumatisme crànio-encefàlic, i de vegades pot presentar-se algunes hores o dies després. Un trastorn del comportament també pot ésser causat per una intoxicació, que pot ésser deguda per exemple a una dosi excessiva de determinats medicaments, o a la ingestió de bolets tòxics. Aquests trastorns poden també ésser conseqüència del consum de drogues, tal com es detalla més endavant.
Tipus d’efectes de les drogues
Pels efectes que poden tenir sobre l’activitat psíquica i motora, poden diferenciar-se principalment 3 tipus de drogues: estimulants, depressores i al·lucinògenes.
Són considerades drogues estimulants aquelles que incrementen l’activitat del sistema nerviós, i produeixen efectes com ara augment de la receptivitat d’estímuls, pèrdua de la sensació de cansament, sensació d’eufòria i d’agilitat mental, i modificacions fisiològiques com ara augment de la pressió arterial, freqüència cardíaca i freqüència respiratòria. Les més potents d’aquest grup són les amfetamines i la cocaïna. També tenen efectes estimulants la cafeïna i substàncies semblants contingudes en el cafè, el te i les begudes refrescants de cola.
Són considerades drogues depressores les que redueixen l’activitat del sistema nerviós, i produeixen efectes com ara somnolència, disminució de la receptivitat d’estímuls i de l’agilitat mental, pèrdua de les sensacions doloroses i disminució de la força muscular, i també modificacions fisiològiques com és ara reducció de la pressió arterial i de la freqüència del pols. Les drogues més característiques d’aquest grup són l’opi i el seus derivats, com ara la morfina i l’heroïna, i els medicaments tranquil·litzants i hipnòtics, com és ara els barbitúrics. També s’inclouen en aquest grup l’alcohol i la marihuana i els seus derivats, com ara l’haixix, que tenen a més altres efectes.
Són considerades drogues al·lucinògenes les que provoquen alteracions del pensament i de la percepció de l’entorn, que poden causar al·lucinacions, sensacions visuals o auditives irreals, distorsió de la percepció del propi cos i alteracions afectives diverses. La més comuna d’aquestes drogues és la dietilamida de l’àcid lisèrgic (LSD). La inhalació de productes volàtils, com és ara determinades coles o vernissos, pot tenir efectes semblants.
Urgències mèdiques relacionades amb el consum de droques
El consum de drogues és causa de dos tipus d’urgències mèdiques: la sobredosi i la síndrome d’abstinència. És anomenada sobredosi l’administració d’una quantitat de droga superior a la que l’usuari està habituat, que li causa efectes que no ha desitjat i que li pot produir alteracions greus. És anomenat síndrome d’abstinència el conjunt d’alteracions psíquiques i físiques que sofreix una persona addicta a una determinada droga quan deixa de consumir-la.
Els efectes de la sobredosi consisteixen principalment en una exageració dels efectes de la droga administrada. La síndrome d’abstinència, en canvi, sol produir trastorns contraris als efectes de la droga. En general, els efectes d’una sobredosi solen ésser molt més greus, ja que poden alterar directament funcions vitals. La síndrome d’abstinència no ocasiona trastorns orgànics greus, tot i que provoca alteracions del comportament, que en alguns casos poden ésser perilloses per al propi drogaaddicte o per a altres persones.
La sobredosi per drogues estimulants pot causar deliri, agitació psico-motriu, convulsions, i rarament, en els casos més greus, insuficiència respiratòria, coma i aturada càrdio-respiratòria. La síndrome d’abstinència d’aquestes drogues és principalment d’origen psíquic, i produeix símptomes com ara apatia, irritabilitat, insomni, ansietat, palpitacions, i de vegades depressió i conducta suïcida.
En el cas de les drogues depressores, la sobredosi pot ésser molt greu, ja que pot ocasionar una depressió de les funcions vitals, i produir pèrdua de consciència, alentiment de la respiració, i en darrer terme aturada respiratòria. La síndrome d’abstinència ocasiona ansietat, irritabilitat, tremolors, sudoració, llagrimeig, secreció nasal, dolor abdominal i altres trastorns. De vegades, el drogaaddicte en aquesta situació pot tenir un comportament agressiu o suïcida. Els alcohòlics en grau avançat poden presentar una síndrome característica, que és anomenada delirium tremens, caracteritzada per una gran confusió i desorientació, al·lucinacions, particularment visió d’animals petits, i gran agitació psico-motriu.
La sobredosi per drogues al·lucinògenes pot produir un sentiment de despersonalització o de pànic extrems, que poden posar al drogaaddicte en situacions de perill o bé induir-lo a agredir altres persones. Aquestes drogues no ocasionen síndrome d’abstinència, però les persones habituades a llur consum poden presentar inesperadament crisis en les quals experimenten les mateixes vivències produïdes per la droga.
Actuació general davant un trastorn del comportament
Quan hom atén una persona amb un trastorn agut del comportament és fonamental no deixar-se portar per les pròpies emocions. L’objectiu dels primers auxilis no és enfrontar-se a la persona alterada, ni convèncer-la que la seva conducta és inadequada, sinó ajudar-la per tal d’evitar que es faci mal a ella mateixa o a d’altres persones i que pugui rebre l’assistència mèdica que necessiti. S’ha de tenir en compte que el comportament de la persona alterada, que pot incloure expressions ofensives o actes agressius, no és producte de la seva voluntat sinó del trastorn que sofreix. Respondre a aquestes accions no faria sinó empitjorar la situació, per la qual cosa és molt més efectiu conservar la serenitat.
En els casos en què el trastorn del comportament es produeix com a reacció a una situació crítica, és important mostrar-se molt comprensiu amb la persona afectada. Generalment, acostuma a tranquil·litzar-se si se la informa adequadament de la situació i d’allò que hom està fent per tal d’ajudar-la.
En molts casos, en el moment de prestar els primers auxilis és difícil de saber quina és la causa del trastorn del comportament, i es poden cometre errors greus. Així, per exemple, és un error etiquetar la qüestió directament d’intoxicació alcohòlica, i no prestar-li l’assistència deguda, davant una persona que faci pudor d’alcohol i presenti trastorns com és ara dificultat per a mantenir-se dret, per a caminar, o per a articular les paraules, o un comportament desinhibit. És possible que aquests símptomes siguin deguts a una malaltia neurològica o mental, a una alteració metabòlica aguda o a un traumatisme crànio-encefàlic, a part que la persona afectada hagi pres alguna beguda alcohòlica. En qualsevol cas, l’actuació davant un trastorn del comportament ha d’ésser la mateixa, i s’ha de tenir en compte que, segons quina en sigui la causa, la persona afectada pot sofrir alteracions greus, fins i tot de les seves funcions vitals.
Davant qualsevol trastorn agut del comportament és molt important esbrinar si la persona afectada s’ha administrat fa poc, o consumeix habitualment, alguna mena de medicaments o de drogues. Tant si aquesta ha estat la causa principal del seu trastorn com si ho ha estat una altra, la informació serà important per a la diagnosi i el tractament en el centre sanitari corresponent. Per a això, s’ha de fer una inspecció de l’entorn, i recollir qualsevol resta d’envasos de medicaments, xeringues o materials emprats per al consum de drogues, i lliurar-los al centre sanitari on sigui traslladada la persona afectada.
Assistència d’una persona immòbil o que no respongui
En principi, per tal d’evitar cometre errors greus, s’ha de pensar que qualsevol persona que es troba immòbil o que no respon, està inconscient. Per això, en aquestes situacions cal seguir, si més no inicialment, el procediment de reanimació habitual d’una persona inconscient. Fonamentalment, cal comprovar abans que res si respira, ja que si no ho fa s’haurà de procedir a la reanimació càrdio-pulmonar.
Un cop comprovat que respira, si en examinar la persona atesa hom adverteix que fa alguna resistència voluntària, per exemple que tanca els ulls amb força o que impedeix que se li doblegui un braç, el més probable és que no es trobi realment inconscient, sinó que el seu estat sigui degut a un trastorn psíquic, sovint histèric. Si es tracta d’una persona que ja se sap que presenta aquest tipus de trastorns psíquics, per tal que cedeixi la crisi cal evitar que hi hagi massa gent al seu voltant i és preferible mostrar-se tranquil davant la situació. Si la crisi no cedeix, o si és la primera vegada que es presenta, convé que la persona afectada rebi assistència mèdica.
Si la persona atesa respon escassament o amb dificultat, s’ha de procurar mantenir el seu nivell de consciència tan actiu com sigui possible, ja que sempre és preferible que es mantingui conscient. Per a això, és convenient parlar-li, i fins i tot estimular-la físicament, mirant de no fer-li mal. Però, encara que sembli que la situació és deguda a un trastorn d’aquest tipus, hom ha d’actuar amb prudència, ja que en qualsevol moment la persona afectada podria reaccionar amb un accés de violència. En qualsevol cas, no se l’ha de deixar sola mentre no rebi assistència mèdica, ja que si el seu estat és degut a una intoxicació per drogues, en els minuts següents podria perdre la consciència i sofrir altres trastorns.
Si la persona atesa està inconscient, cal completar tot el procediment habitual en aquests casos. No se l’ha de deixar boca per amunt, ja que si el seu estat és degut a una intoxicació per alcohol o per drogues, és probable que presenti vòmits, que podrien provocar-li una obstrucció de la via aèria. Si respira, se l’ha de posar en posició lateral de seguretat, i romandre al seu costat fins que rebi assistència mèdica. Si no respira, s’ha de fer la respiració boca a boca, i si no té pols, el massatge cardíac extern.
Assistència d’una persona que delira o està agitada
Davant d’una persona que presenta un deliri o una agitació psico-motriu, s’ha de conservar una gran serenitat i actuar amb calma, sense pretendre solucionar la situació en pocs segons. Cal evitar actuar amb precipitació, i com sempre en qualsevol urgència mèdica, abans que res s’ha de fer una ràpida avaluació general de la situació. La persona alterada es troba, sovint, voltada per una gran quantitat de familiars i coneguts que intenten contenir-la amb crits o agafant-la, amb la qual cosa no aconsegueixen més que augmentar la seva excitació.
La primera cosa que cal fer és intentar imposar al seu voltant un ambient de serenitat. És convenient que una sola de les persones que estan presents assumeixi la direcció de l’assistència, i que les altres es mantinguin en silenci, ja que qualsevol comentari pot ésser mal interpretat per la persona alterada. Com menys gent hi hagi, amb més facilitat es tranquil·litzarà la persona alterada. Si té una conducta agressiva, s’han de quedar només les persones imprescindibles per a contenir-la, però de bon començament s’han de mantenir a una certa distància, i només actuar en cas necessari. S’ha d’evitar, sobretot, que estiguin presents les persones que sembli que més exciten la persona alterada, que de vegades poden ésser precisament els seus familiars.
És convenient que la persona que s’ha fet càrrec de la situació parli amb tranquil·litat a la persona alterada, i procuri inspirar-li confiança. Per a això, li ha de parlar serenament, mirant-la a la cara, amb honestedat, i sense mostrar por ni intranquil·litat. És important mantenir el control de les pròpies emocions i no enganyar la persona alterada, perquè els que es troben en aquesta situació solen descobrir fàcilment els canvis emocionals.
Sempre que sigui possible, s’ha de procurar convèncer la persona alterada que es deixi acompanyar a un centre sanitari. Per a això, no s’ha de posar en dubte la normalitat del seu comportament, ni se l’ha d’enganyar. És preferible dir-li simplement que és millor per a ella anar a un centre on podrà parlar amb especialistes per tal de decidir amb ells la manera de solucionar els seus problemes.
En els casos més extrems, la persona alterada no es tranquil·litza ni es deixa convèncer. En aquests casos, com a solució extrema cal recórrer a reduir-la per la força per a traslladar-la a un centre sanitari, ja que si es permet que una persona en aquesta situació actuï lliurement, podria acabar fent-se mal a ella mateixa o a altres persones. Si es pren aquesta determinació, no s’ha d’oblidar que es tracta d’una persona alterada, per la qual cosa cal evitar causar-li cap dany.
L’actuació per a immobilitzar-la ha d’ésser ràpida i eficaç, i per això no s’ha d’intentar mentre no hi hagi prou persones. Si s’intenta immobilitzar-la sense èxit, el següent intent serà més difícil. Un cop s’hagi efectuat una immobilització per la força, no s’ha de deixar anar la persona alterada fins que rebi assistència sanitària, encara que sembli que s’ha tranquil·litzat, perquè la crisi d’agitació pot repetir-se.
Conducta a seguir davant un intent de suïcidi
Si una persona intenta suïcidar-se, la conducta de les que van a ajudar-la pot evitar que l’intent es consumi, però si és inadequada també pot accelerar l’acte suïcida.
Sovint, la persona que intenta de suïcidar-se ho anuncia anteriorment. Aquells que rebin l’avís no l’han de menysprear, ja que sovint aquesta intenció és real. S’ha d’evitar deixar sola la persona que anuncia la intenció de suïcidar-se, i procurar que rebi un suport psíquic i emocional com més aviat millor. Per a això, convé guanyar-se la seva confiança i intentar fer-li veure algun motiu per a no llevar-se la vida. És important dirigir-se a ella amb el seu propi nom, per tal de destacar-li la importància de la seva identitat. Pot ésser eficaç recordar-li els seus familiars i amics més íntims, per tal de reforçar els seus vincles amb la vida. En qualsevol cas, no se l’ha de deixar sola fins que no rebi una assistència professional.
Quan s’assisteix a un intent de suïcidi en plena execució, cal actuar amb molt de compte, ja que és probable que la persona que es troba en aquest tràngol acabi de consumar l’acte si s’intenta aturar-la contra la seva voluntat. Tret d’això, la conducta que cal seguir és semblant a la que s’ha de seguir per tal d’assistir una persona agitada, però cal fer esment que en aquest cas la persona que intenta suïcidar-se pot ésser plenament conscient d’ella mateixa i del seu entorn. Es fonamental guanyar-se la seva confiança, parlant-li contínuament i escoltant-la amb atenció, sense criticar la seva actitud. Si s’aconsegueix evitar l’intent de suïcidi, s’ha de procurar que la persona afectada sigui atesa en un centre psiquiàtric.