Resultats de la cerca

El sistema visual es compon d’una sèrie d’estructures que tenen una relació anatòmica i funcional complexa, però que en conjunt es comporten com una unitat Bàsicament, consta d’un òrgan receptor doble, l’ull o globus ocular, que rep les estimulacions lluminoses de l’exterior i les transforma en impulsos nerviosos una sèrie d’estructures nervioses que constitueixen la via òptica, com el nervi òptic, per on transcorren els estímuls nerviosos fins a atènyer la zona occipital de l’escorça cerebral, on s’elabora la imatge conscient i unes estructures annexes que intervenen en la…

L’ús d’exploracions amb raigs X és de molta utilitat en l’estudi de les alteracions càrdio-vasculars La realització d’estudis radiològics d’aquest òrgan és afavorida pel fet que els teixits cardíacs tenen una densitat superior a la dels teixits que els envolten, com ara els pulmons, i per tant deturen el pas dels raigs X que aquests darrers deixen passar Així, es diu que les imatges radiològiques del cor són més radioopaques i permeten de distingir aquest òrgan a l’interior de la cavitat toràcica Els estudis radiològics que més sovint es demanen pel que fa a les…

Són anomenats tumors pleurals els creixements anòmals de determinades cèllules a la pleura, originàries d’aquesta estructura o procedents de tumors malignes d’altres òrgans, que en llur desenvolupament formen una massa tumoral capaç de comprimir les estructures pulmonars properes i que sol originar una pleuritis amb formació d’un vessament pleural En la majoria dels casos, els tumors pleurals es componen de cèllules canceroses procedents d’un càncer originat en un altre òrgan, especialment al pulmó o la mama, de manera que solen correspondre a una complicació més o menys tardana…

L’ endoscòpia urinària constitueix un mètode d’exploració que consisteix en l’observació de l’interior de les vies urinàries amb un dispositiu constituït per un tub, anomenat endoscopi , que conté un sistema òptic i una font d’illuminació Un dels extrems de l’endoscopi s’introdueix per la uretra fins a l’òrgan que cal examinar i l’altre extrem va connectat a un sistema òptic amb el qual, des de l’exterior, l’operador pot observar l’interior de l’òrgan Aquest mètode permet l’observació directa de les lesions que hi podria haver i l’extracció de mostres de teixit per a…

La vagina és un òrgan únic situat a la part més baixa de la cavitat pèlvica, entre la bufeta urinària i el recte Es tracta d’un òrgan buit, apte per a la copulació, ja que té una forma de beina adequada per a la recepció del penis Té una longitud d’entre 8 cm i 12, i el diàmetre és molt variable, ja que les parets són molt elàstiques Manté una direcció obliqua de dalt a baix i d’enrere cap endavant A la part superior fa prominència el coll uterí —la porció anomenada musell de tenca— de manera que entre el sostre de la vagina i el coll es formen a la part anterior i la posterior uns plecs…

El cordó espermàtic és el conjunt de les diverses estructures que comuniquen el testicle i l’epidídim, situats a l’interior de l’escrot, amb la cavitat abdominal Així, es compon fonamentalment del conducte deferent, els vasos sanguinis i els limfàtics del testicle i els nervis d’aquest òrgan Totes aquestes estructures convergeixen a la part dorsal i superior del testicle, i es troben envoltades per les mateixes capes de teixit que el testicle Així, es constitueix una estructura cilíndrica i flexible que es pot palpar a l’arrel de l’escrot Aquesta estructura comuna s’introdueix al…

El sistema reproductor és constituït per diversos òrgans íntimament relacionats entre si —que, en conjunt, formen l’aparell genital, amb una estructura especialment desenvolupada per a l’activitat sexual i la consecució d’embarassos— i per la mama, òrgan del sexe femení que té com a funció principal possibilitar la lactància Com que les funcions reproductores corresponents a cada sexe són diferents, els òrgans genitals masculins i els femenins de les persones adultes són completament diferents Aquests òrgans constitueixen la diferència principal entre el cos de l’home i el de la…

Definició És anomenat tumor maligne de fetge , càncer primitiu de fetge o càncer hepàtic el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules dels teixits d’aquest òrgan que proliferen de manera accelerada i formen una massa tumoral Les cèllules d’aquesta massa tendeixen a infiltrar-se pel teixit sa, i també a introduir-se en la circulació limfàtica o sanguínia per tal d’atènyer d’altres òrgans i reproduir nous tumors secundaris Al fetge també es poden desenvolupar tumors secundaris o metàstasis , procedents de tumors malignes primitius d’altres òrgans, com ara el pulmó o la mama Al…

És anomenada tumor benigne de fetge la proliferació d’un grup de cèllules d’aquest òrgan que, per les característiques microscòpiques que presenten, són pràcticament normals però que per raons desconegudes tendeixen a reproduir-se acceleradament i originen la formació d’una massa anormal o tumor La majoria dels tumors benignes de fetge són asimptomàtics i es diagnostiquen accidentalment quan per alguna raó hom sollicita una ecografia o un estudi radiològic de l’abdomen De vegades, per a confirmar la diagnosi, es realitza una laparoscòpia, incisió en la paret anterior de l’abdomen…

És anomenada abscés hepàtic la formació d’una cavitat anormal plena de pus a l’interior del fetge, que es desenvolupa quan diversos tipus de bacteris, procedents de focus infecciosos més o menys allunyats d’aquest òrgan, s’introdueixen i es reprodueixen a l’interior Davant la presència de manifestacions com ara febre, esgarrifances, sudació profusa, malestar general, acompanyades de dolor a la part superior dreta de l’abdomen, cal adreçar-se al metge de seguida, ja que, si es tractés d’un abscés hepàtic, amb la instauració del tractament adequat es podrien prevenir algunes…