Resultats de la cerca

Les proves funcionals consisteixen en la determinació de l’activitat d’un òrgan concret, en aquest cas endocrí, després de sotmetre’l a una estimulació o inhibició de divers tipus segons el cas, que, en condicions normals, provoca una resposta concreta Així, es pot determinar si es modifica de manera significativa Hi ha proves funcionals molt diverses, capaces d’avaluar l’activitat de les diferents glàndules endocrines, i que sovint són de màxima utilitat tant per a diagnosticar una determinada alteració com per a determinar-ne l’origen o avaluar-ne les possibilitats…

En els esportistes, a més d’ésser necessari realitzar controls mèdics periòdics de caràcter rutinari, com els recomanats per al comú de la població, es realitzen també altres controls mèdics en què s’investiguen específicament les diferents capacitats físiques que es potencien per a la pràctica de l’esport competitiu Les proves de rendiment , que també s’anomenen proves d’alt rendiment quan són aplicades a esportistes d’elit, formen part de l’entrenament esportiu i s’efectuen habitualment en centres especialitzats en medicina de l’esport, ja que per a llur realització se solen requerir…

Un catèter és un instrument quirúrgic tubular, o una sonda, que s’utilitza per a explorar o desobstruir cavitats o conductes de l’organisme El cateterisme cardíac consisteix en la introducció de catèters especials en les cavitats cardíaques i els grans vasos, amb finalitats diagnostiques o terapèutiques El principal avantatge del cateterisme cardíac és que permet de realitzar diversos estudis funcionals com ara el mesurament de les pressions internes de les cavitats i els grans vasos l’oximetria o el mesurament de les concentracions d’oxigen de la sang continguda en les diferents cavitats i…

En el transcurs de la majoria de les malalties infeccioses se solliciten anàlisis de sang amb l’objectiu d’avaluar algunes alteracions sanguínies més o menys característiques en casos d’infecció Les anàlisis de sang se solen indicar durant les primeres fases de la malaltia per a orientar la diagnosi, i es repeteixen més endavant, durant la convalescència, per tal d’avaluar l’evolució del trastorn La mostra de sang s’obté introduint una xeringa en una vena superficial, generalment de l’avantbraç El volum de sang que s’extreu és variable —depèn del tipus i la quantitat…

Hom sol basar la diagnosi de les malalties del sistema respiratori en l’anàlisi de la simptomatologia que presenta la persona afectada Però, per a establir definitivament la diagnosi, determinar la causa de la malaltia i avaluar les possibilitats terapèutiques, sovint cal efectuar d’altres proves Entre les exploracions i els estudis realitzats més freqüentment destaquen la rinoscòpia, l’endoscòpia naso-sinusal, la rinomanometria, la faringoscòpia, la laringoscòpia, la palpació i la percussió de tòrax, l’auscultació pulmonar, la broncoscòpia i la fibrobroncoscòpia, la radiologia,…

La diagnosi de la diabetis mellitus és relativament simple quan a l’interrogatori es detecta l’existència de les manifestacions típiques de la malaltia i es practiquen les anàlisis de sang que posin de manifest la hiperglucèmia persistent, l’indicador principal de la malaltia De fet, la diagnosi es realitza al cap de poc temps d’iniciada la malaltia gairebé en tots els casos de diabetis de tipus I, ja que l’evolució natural del trastorn comporta complicacions agudes que requereixen un tractament específic per a evitar la mort, però en molts casos de diabetis de tipus II no s’efectua fins a…

Les proporcions corporals del nadó són molt diferents de les d’un nen més gran o d’un adult El cap és relativament gran, i representa la quarta part de la longitud total del seu cos La proporció s’anirà modificant progressivament, a mesura que l’infant creix, fins que el cap faci la vuitena part de l’alçada total de l’adult Igualment que succeeix amb el pes, totes les dimensions del cos del nadó es relacionen amb l’etapa de gestació en què ha nascut Els nens nascuts dintre del terme normal de l’embaràs —entre les 37 i les 42 setmanes de gestació— mesuren, de mitjana, uns 50 cm, des de la…

La flebografia és l’estudi radiogràfic de les venes efectuat amb la injecció prèvia d’una substància radioopaca a la vena que hom vol explorar Després d’haver introduït la substància de contrast en el sistema venós, aquesta és empesa ràpidament pel corrent sanguini Si alhora s’efectuen diverses plaques radiogràfiques, o bé es realitza un estudi radioscòpic monitoritzat en una pantalla, és possible de visualitzar clarament la forma de les venes i la velocitat amb què hi circula la sang De fet, la flebografia constitueix una tècnica molt útil en la diagnosi de processos obstructius com ara…

Per tal d’efectuar la diagnosi de les malalties hematològiques és importantíssim avaluar-ne la simptomatologia i les dades obtingudes en l’examen físic, bé que llur confirmació sol exigir diverses proves Entre els procediments més emprats cal destacar-ne alguns que no solament són indicats en la diagnosi de malalties hematològiques En aquest sentit, tenen un paper principal les anàlisis de sang, que aporten una diversitat d’informacions interessants en l’estudi de diverses afeccions, o que fins i tot els metges solliciten sistemàticament per a l’avaluació inicial de llurs…

Els estudis radiològics , és a dir, les exploracions amb raigs X, són útils per a diagnosticar diverses afeccions endocrines Una de les principals utilitats d’aquest tipus d’estudis és la detecció de tumors en la regió hipotàlamo-hipofisial, capaços de provocar alteracions endocrines molt variades Així, per exemple, hom sol recórrer a les radiografies de crani per tal d’advertir si hi ha modificacions en el contorn de la sella turca, la concavitat de l’os esfenoide a l’interior de la qual hi ha la hipòfisi Per tal de precisar amb exactitud l’existència d’un tumor en aquesta regió també és…