Un catèter és un instrument quirúrgic tubular, o una sonda, que s’utilitza per a explorar o desobstruir cavitats o conductes de l’organisme. El cateterisme cardíac consisteix en la introducció de catèters especials en les cavitats cardíaques i els grans vasos, amb finalitats diagnostiques o terapèutiques.
El principal avantatge del cateterisme cardíac és que permet de realitzar diversos estudis funcionals com ara el mesurament de les pressions internes de les cavitats i els grans vasos; l’oximetria o el mesurament de les concentracions d’oxigen de la sang continguda en les diferents cavitats i vasos; la determinació de la despesa cardíaca i d’altres volums de flux sanguini; el mesurament de les resistències vasculars dels circuits pulmonar i sistèmic, i l’angiografia o la radiografia contrastada de l’aorta, les artèries pulmonars o les artèries coronàries. Igualment, de vegades es recorre al cateterisme cardíac per realitzar una petita intervenció quirúrgica en les vàlvules o les artèries coronàries, i darrerament, també és emprat per a la correcció d’algunes malformacions congènites, com ara la comunicació interauricular.
La realització d’aquest tipus de procediment requereix una sèrie de mesures d’asèpsia, com la utilització del quiròfan, i d’instrumental i personal especialitzat. A més, la introducció d’un catèter en les cavitats cardíaques pot generar una sèrie de complicacions, de vegades greus, com ara embòlia pulmonar, infart de miocardi o fibril·lació ventricular. Així, el cateterisme cardíac només s’efectua quan altres mètodes diagnòstics més senzills no són eficaços.
Així, s’utilitza per a confirmar l’existència d’una lesió, com ara malaltia coronària o cardiopaties congènites; per a determinar la localització i la gravetat d’una lesió prèviament diagnosticada, com ara en cas de valvulopaties; per a avaluar el resultat d’una intervenció quirúrgica; o directament per a realitzar una intervenció quirúrgica en les vàlvules cardíaques o en les artèries coronàries.
Habitualment, el catèter s’introdueix en les artèries o les venes femorals dels membres inferiors, o les braquials dels membres superiors. S’administra prèviament anestèsia local i tot seguit s’introdueix a l’interior del mateix catèter una guia flexible que permeti desplaçar-lo per l’interior dels vasos sanguinis. Durant aquest procés, el catèter aboca una substància de contrast en la circulació sanguínia. Així, se’n pot controlar l’avançament fins als grans vasos i les cavitats cardíaques a través d’una radioscòpia monitoritzada. És a dir, es pot visualitzar en una pantalla la trajectòria que segueix el catèter, com també l’anatomia dels vasos sanguinis al llarg dels quals es desplaça.
Les pressions als grans vasos i les cavitats cardíaques es poden determinar amb la col·locació d’un transductor especial a l’extrem del catèter, la membrana del qual es deforma per la compressió que hi efectua la sang. Així, com més elevada sigui la pressió en una cavitat més important serà la deformació de la membrana del transductor. Aquesta deformació mecànica és transformada en un senyal elèctric que posteriorment és ampliat i enregistrat. Amb aquesta tècnica és possible de determinar per exemple la pressió de les artèries pulmonars, la pressió de l’aurícula dreta o bé les diferències de pressió que hi ha entre dues cavitats cardíaques. Aquesta darrera dada és especialment útil per a establir el grau d’estretor o estenosi, o d’insuficiència de les vàlvules cardíaques.
D’altra banda, la concentració o saturació d’oxigen de la sang continguda en les diverses cavitats cardíaques, o oximetria, es realitza prenent mostres de la sang de cadascuna d’aquestes cavitats, i analitzant-les immediatament al laboratori. Les dades obtingudes d’aquesta manera són molt importants quan hi ha comunicacions anormals entre els circuits sistèmic i pulmonar, com s’esdevé en diverses cardiopaties congènites. En aquests casos, doncs, una part de la sang més oxigenada de les cavitats esquerres es barreja amb la sang menys oxigenada de les cavitats dretes, o viceversa; l’oximetria permet d’avaluar amb més exactitud el grau de severitat de la lesió. Igualment, en aquests casos és possible d’introduir el catèter a través de les comunicacions anormals i confirmar-ne l’existència.
Les dades obtingudes amb el mesurament de les pressions i l’oximetria, també poden ésser emprades, a través de diverses fórmules, per a determinar la despesa cardíaca, els volums dels fluxos sanguinis pulmonar i sistèmic, i les resistències vasculars sistèmica i pulmonar. Aquests valors, alhora, constitueixen un índex molt important per a avaluar el funcionament de l’aparell càrdio-vascular, i les alteracions es poden correspondre amb trastorns específics com diverses cardiopaties congènites o hipertensió pulmonar.
El cateterisme continuat de monitoratge consisteix en la introducció d’un catèter especial en l’artèria pulmonar durant un lapse variable, durant el qual es poden monitoritzar o controlar diversos aspectes de la funció cardíaca com ara despesa i pressions de les cavitats, o igualment avaluar l’eficàcia de diverses mesures farmacològiques i terapèutiques.
En la realització d’aquesta prova s’empra l’anomenat catèter de Swan i Ganz. Aquest catèter es diferencia dels altres perquè l’extrem destinat a ésser introduït en l’artèria pulmonar disposa d’un globus inflable amb el qual pot quedar relativament fixat. Igualment, en aquest catèter es poden introduir els dispositius necessaris per a efectuar diverses exploracions com ara l’estudi de l’activitat elèctrica, de les pressions o també radiografies contrastades.
En la pràctica, el cateterisme continuat monitoritzat és emprat en casos d’infart agut de miocardi i de postinfart per tal d’obtenir informació sobre la funció ventricular, els canvis dels volums i les pressions fisiològics, establir el pronòstic i avaluar els efectes de les diverses mesures terapèutiques.