Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Peu buit
Patologia humana
El peu buit és una deformitat força habitual caracteritzada per un augment anormal de l’altura de la volta plantar, és a dir, una exageració de l’arc que ja existeix normalment a la part interna del peu La deformitat pot tenir orígens diversos malalties neurològiques com la poliomielitis, alteracions osteoarticulars, o una retracció de la planta del peu deguda a cicatrius causades per cremades o ferides De vegades es tracta d’una malformació congènita que es presenta ja des del naixement El peu buit pot ésser anterior , quan l’avantpeu es troba desviat cap avall i…
Espoderament i tenesme
Patologia humana
És anomenada espoderament la necessitat imminent d’evacuar per part del ventre, que en general s’acompanya d’una sensació dolorosa en la regió inferior de l’abdomen El tenesme és la sensació de necessitat d’evacuar per part del recte fins i tot quan aquest és buit Tant els espoderaments com el tenesme se solen produir quan el recte es troba parcialment ocupat o comprimit, a causa de l’existència de diversos trastorns o lesions, com ara processos inflamatoris o infecciosos, tumors o hemorroides voluminoses Les persones que pateixen d’espoderaments i tenesme, que habitualment es…
Tècnica d’alimentació amb biberó del nadó
Per a donar el biberó a l’infant convé d’adoptar una posició còmoda, tant per a ell com per a la mare, semblant a la que s’adopta en la lactància natural El reflex de succió es pot provocar igualment en aquest cas tocant la galta del nen amb la tetina L’infant s’ha de mantenir una mica incorporat per a poder empassar bé El biberó s’ha de collocar una mica inclinat cap avall, de manera que la llet cobreixi tota la superfície interior de la tetina i així l’infant no s’empassa aire Si el biberó no és del tipus que tenen un orifici per a l’entrada d’aire cal retirar-lo de tant en tant i posar-lo…
Conducte deferent
Anatomia humana
Els conductes deferents són dues estructures buides, cadascuna de les quals condueix les cèllules i les secrecions formades al testicle, des de l’epidídim fins al conducte ejaculador Cada conducte deferent es troba a continuació de l’epidídim, i segueix un trajecte ascendent Al costat dels vasos sanguinis i els nervis del testicle, constitueix el cordó espermàtic que travessa el conducte inguinal Després que s’introdueix a la cavitat abdominal, descriu un trajecte en forma d’arc al costat de la bufeta urinària, passa per darrere de l’urèter i davalla fins a la pròstata En la seva darrera…
La vesícula i les vies biliars
Anatomia humana
La vesícula i les vies biliars constitueixen un conjunt de conductes i òrgans que tenen cura de transportar, emmagatzemar i abocar la bilis elaborada pel fetge a la segona porció del duodè Les vies biliars comprenen una porció intrahepàtica, que se situa per l’interior del fetge, i una porció extrahepàtica, localitzada per fora d’aquest òrgan Les vies biliars intrahepàtiques inclouen els canalicles biliars , els conductes biliars petits i el conducte biliar dret i l’ esquerre , que es projecten fora del fetge a través de Fili hepàtic i constitueixen posteriorment el conducte hepàtic comú Les…
El que cal saber del part instrumental
El part instrumenta és un procediment mèdic que consisteix en la utilització de dispositius mecànics per a facilitar la sortida del fetus pel canal vaginal El part instrumental s’efectua per a accelerar o facilitar el part quan hi ha alguna dificultat per a la sortida del fetus, si per algun trastorn el període expulsiu es prolonga excessivament o bé si el fetus experimenta una manca d’oxigenació Sovint cal recórrer al part instrumental quan s’ha practicat alguna forma d’anestèsia que pugui reduir l’impuls reflex dels espoderaments espontanis i endarreriria rotació del cap, com de vegades s’…
Mama supernumerària
Patologia humana
Les mames supernumeràries o mames accessòries corresponen a la presència de mames, en general incompletes i en una localització diferent a l’habitual, en una dona que a més té dues mames normals Es tracta d’una anomalia relativament habitual que és deguda a una alteració del desenvolupament embrionari de les mames Es presenta quan, en lloc de desenvolupar-se solament dues de les mamelles que constitueixen les crestes mamàries embrionàries, com s’esdevé habitualment, se’n desenvolupa també alguna més En general, aquestes mamelles que persisteixen anormalment no s’arriben a desenvolupar del tot…
Fase de deslliurament del part: la sortida de la placenta
La darrera fase del part és la de deslliurament , que és com s’anomena el període que inclou des de la sortida del fetus fins que la placenta i les membranes que l’acompanyen són expulsades del tot Durant aquesta fase continuen les contraccions uterines, que solen ésser més intenses que en el període anterior Tanmateix, però, no solen ésser doloroses perquè l’úter ja es troba gairebé buit, i a més la dona se sent molt més relaxada Quan comença aquesta fase, la placenta encara es troba adherida a l’úter, però les successives contraccions en van provocant el despreniment Aquest…
Glàndules sudorípares

Hom diferencia dos tipus de glàndules sudorípares: les ecrines, que evacuen les secrecions directament a l’exterior de la pell, i les apocrines, que ho fan als fol·licles pilosos. Les glàndules sudorípares ecrines es distribueixen gairebé per tota la superfície del cos, en una quantitat variable segons les zones. Les glàndules sudorípares apocrines es localitzen a les aixelles, l’aurèola mamària, l’engonal i els genitals.
Carles Salom
Anatomia humana
Les glàndules sudorípares són uns annexos cutanis especialitzats en la secreció de suor , un líquid clar que es compon d’aigua, sals i diversos elements químics Les glàndules sudorípares es distribueixen per tota la pell i són especialment nombroses als palmells i les plantes dels peus Segons la zona del cos, n’hi poden haver de 120 a 620 per cm2 Hom diferencia dos tipus de glàndules sudorípares les ecrines i les apocrines Les glàndules sudorípares ecrines tenen una part secretòria, on és elaborada la suor, i un conducte que drena les secrecions a l’exterior de la pell La part secretora de la…
Broncoscòpia i fibrobroncoscòpia
Patologia humana
La broncoscòpia és un mètode d’examen que consisteix en la visualització de les vies respiratòries inferiors amb un dispositiu que s’introdueix a l’interior, anomenat broncoscopi La broncoscòpia es pot efectuar amb un broncoscopi rígid , format per un tub metàllic rígid que es connecta a un sistema òptic Tanmateix, però, aquest dispositiu presenta l’inconvenient que per a introduir-lo en l’organisme la persona que se sotmet a la prova ha d’adoptar posicions incòmodes i que només permet d’observar la tràquea i els grans bronquis Actualment s’efectua una fibrobroncoscòpia utilitzant un…