La broncoscòpia és un mètode d’examen que consisteix en la visualització de les vies respiratòries inferiors amb un dispositiu que s’introdueix a l’interior, anomenat broncoscopi.
La broncoscòpia es pot efectuar amb un broncoscopi rígid, format per un tub metàl·lic rígid que es connecta a un sistema òptic. Tanmateix, però, aquest dispositiu presenta l’inconvenient que per a introduir-lo en l’organisme la persona que se sotmet a la prova ha d’adoptar posicions incòmodes i que només permet d’observar la tràquea i els grans bronquis.
Actualment s’efectua una fibrobroncoscòpia utilitzant un broncoscopi flexible o fibrobroncoscopi, constituït per un tub flexible format per feixos de fibres de vidre, a través de les quals les ones lluminoses es transmeten encara que l’aparell es doblegui. Aquest tub té un diàmetre d’uns 5 mm, la qual cosa permet que el seu extrem atenyi l’interior dels bronquis de diàmetre més petit. A més, aquest tub consta d’un canal buit per on es poden aspirar les secrecions o bé es poden introduir instruments petits per a obtenir mostres de teixits i estudiar-les. A l’extrem lliure del tub, s’hi adapta un sistema òptic que permet d’ampliar les imatges observades i fins i tot fotografiar-les.
Per a efectuar aquesta prova, habitualment s’introdueix el tub en una fossa nasal, llevat del cas en què ambdues fosses estan obstruïdes per pòlips o d’altres trastorns, i aleshores cal introduir-lo per la boca. En general la prova s’efectua amb un anestèsic tòpic; només en alguns casos, quan cal una exploració molt detallada i la persona examinada no pot suportar un examen prolongat, es requereix anestèsia general.
Aquesta exploració s’utilitza en la diagnosi de diverses malalties, com ara tumors benignes de pulmó, càncer bronco-pulmonar, bronquièctasis o cossos estranys.
En general, la prova no provoca complicacions. En persones sensibles, però, per exemple en asmàtics, pot desencadenar un espasme dels bronquis. En aquests casos se sol administrar preventivament un fàrmac broncodilatador. En les persones que presenten una insuficiència respiratòria cal de vegades administrar oxigen, ja que durant l’exploració es produeix una disminució de la funció respiratòria. D’altra banda, és habitual que després de la fibrobroncoscòpia, si s’han pres mostres de teixit, es produeixin esputs hemàtics; però és més aviat estrany que aquesta prova origini una hemorràgia important.