El peu buit és una deformitat força habitual caracteritzada per un augment anormal de l’altura de la volta plantar, és a dir, una exageració de l’arc que ja existeix normalment a la part interna del peu. La deformitat pot tenir orígens diversos: malalties neurològiques com la poliomielitis, alteracions osteoarticulars, o una retracció de la planta del peu deguda a cicatrius causades per cremades o ferides. De vegades es tracta d’una malformació congènita que es presenta ja des del naixement.
El peu buit pot ésser anterior, quan l’avantpeu es troba desviat cap avall i els dits queden fixats en una actitud de flexió, o posterior, quan és el taló la part del peu que es desvia considerablement cap avall.
En la majoria dels casos, la deformació es presenta progressivament i es manifesta cap a dotze anys d’edat. Pot afectar només un peu o bé tots dos. Al començament, crida l’atenció que l’infant gasta més la sabata per la punta que pel taló, i que la deforma pel dors. Igualment, s’observa que, quan l’infant corre, ho fa d’una manera insegura i cau amb facilitat, i que, en caminar, en lloc de recolzar en cada pas primer el taló i després l’avantpeu, ho fa a la inversa. Amb els anys, si el defecte no es corregeix, els ossos en són alterats i el peu queda deformat rígidament.
El símptoma més important de les etapes avançades del peu buit és el dolor. En els casos de peu buit anterior, el dolor es localitza als punts de recolzament de l’avantpeu on, per la pressió, es formen callositats. Quan el peu buit és posterior, el dolor es localitza als punts de recolzament del taló.
La diagnosi del peu buit s’efectua amb l’exploració física, les radiografies, l’estudi de la marxa i de les empremtes plantars.
En els períodes inicials de l’alteració, hi ha diverses mesures terapèutiques que poden arribar a aturar l’evolució del defecte. Així, hi ha tècniques de reeducació de la marxa, o bé plantilles, diversos tipus de fèrules ortopèdiques i unes sabates ajustades a les necessitats de cada cas en concret. Això no obstant, en la majoria dels casos, l’única solució eficaç és una intervenció quirúrgica que corregeixi el defecte.