Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Perfeccionament del control motor de l’infant
Entre els 12 i els 18 mesos d’edat l’infant perfecciona la capacitat de desplaçament Dins d’aquest període, la majoria dels nens se sostenen sols, sense repenjar-se enlloc, i en concloure’l és habitual que l’infant ja camini Cap als 18 mesos, la majoria de nens ja tenen un bon control dels moviments L’infant ja sol ésser capaç de córrer i d’empènyer objectes, quan va d’un lloc a un altre Fins i tot és possible que sigui capaç de caminar cap enrere De bon començament, és freqüent que caigui sovint, i cal, per tant, prendre les precaucions adequades perquè no es faci mal Tanmateix, no és…
El que cal saber sobre els accidents infantils
Els accidents són actualment la primera causa de mort infantil als països desenvolupats Als Països Catalans moren anualment uns 600 infants per accident Aquests accidents no són una fatalitat del destí, sinó que la majoria podrien ésser evitats, només que s’adoptin certes precaucions* No es pot pretendre que el nen s’allunyi del perill amb ordres autoritàries Amb això només s’aconseguirà que perdi la curiositat natural, o que faci allò que se li ha prohibit, així que pugui Per bé que el nostre habitatge ens sembla un lloc segur, una bona part dels accidents es produeixen precisament a la llar…
Fisiologia i mètode de la lactància materna
L’alletament és un procés fisiològic de l’organisme femení que depèn directament dels estímuls externs que rep la dona Com ja s’ha explicat en detall en aquesta obra, en els capítols dedicats a l’aparell reproductor femení i l’embaràs, a la fi de la gestació les glàndules mamàries ja produeixen una primera secreció, anomenada calostre La succió del mugró per part de l’infant produeix estímuls sensitius que atenyen l’hipotàlem de la dona i desencadenen el reflex de lactació , que estimula la sortida de llet pel mugró i indueix l’activitat secretora de les glàndules mamàries L’hipotàlem, on es…
Principals causes d’accidents infantils
El nen es troba en un procés d’aprenentatge continu, a través del qual va descobrint el món que l’envolta Abans que les hagi experimentades, desconeix per complet el perill que poden significar determinades situacions Si no se’l protegeix en aquest procés d’aprenentatge, pot veure’s abocat a situacions perilloses i sofrir-hi accidents Davant d’una situació de perill, l’infant no sap reaccionar com un adult Encara no té la suficient maduresa física ni psíquica per a poder prendre una decisió ràpida en una situació crítica, ni per a executar-la amb eficàcia Els avenços tecnològics que es…
Diafragma
Definició El diafragma és un dispositiu emprat com a mètode anticonceptiu de barrera que consisteix en un casquet de goma flexible que es colloca al fons de la vagina cobrint totalment l’orifici extern del coll uterí de manera que impedeixi l’accés del semen a l’úter Característiques i utilització Fonamentalment, el diafragma es troba constituït per una làmina impermeable en forma de cúpula elaborada generalment amb cautxú, o de vegades amb algun material plàstic sintètic La vora lliure de la cúpula és reforçada amb un cercle de metall englobat al cautxú, que manté el seu contorn circular Com…
Cura del malalt a la llar
El propi domicili és considerat el lloc més idoni per a una persona malalta, sempre que això no limiti el restabliment de la seva salut En realitat, la majoria de les persones malaltes s’estimen més romandre a casa seva mentre es recuperen, i són relativament pocs els casos en què són necessàries atencions o procediments especials, que només puguin ésser prestats si el malalt està ingressat en un hospital Habitualment, el malalt pot romandre a casa seva, o hi pot tornar un cop la seva malaltia ha estat diagnosticada i se n’ha establert un tractament que no necessiti de mitjans hospitalaris…
Trastorns càrdio-vasculars durant l’embaràs
Patologia humana
El funcionament de l’aparell càrdio-vascular, constituït pel cor i els vasos sanguinis, per l’interior dels quals circula la sang, també es modifica durant l’embaràs Els trastorns d’aquest aparell són deguts fonamentalment a dues causes D’una banda, les hormones secretades durant la gestació provoquen la relaxació dels músculs de les parets dels vasos sanguinis, la qual cosa fa que es dilatin D’altra banda, durant l’embaràs s’incrementa extraordinàriament la circulació sanguínia per l’úter, a causa del mateix creixement de l’òrgan i al desenvolupament de la placenta, on es forma una extensa…
Miopatia distròfica
Patologia humana
Definició Són anomenades miopaties distròfiques un conjunt de malalties hereditàries que es caracteritzen per una alteració de les fibres musculars de diversos músculs que genera pèrdua de força i atròfia o disminució de la grandària dels músculs que en són afectats Aquestes malalties, anomenades també distròfíes muscu lars , se solen presentar en la infància o la joventut, i des que apareixen es van agreujant progressivament fins que causen una pèrdua de força muscular més generalitzada o menys que pot provocar complicacions mortals Causes, tipus i manifestacions Les miopaties distròfiques…
Obstrucció de la via aèria per cos estrany
L’ obstrucció de la via aèria per cos estrany és un trastorn agut que correspon a l’obstrucció parcial o total de la via aèria principal —la via per la qual es comuniquen els pulmons amb l’exterior—, causada per la inhalació accidental d’algun objecte o substància que no pertany a l’organisme, de manera que impedeix que l’aire oxigenat arribi als pulmons adequadament Es tracta d’un dels trastorns aguts que convé diagnosticar amb més rapidesa, ja que es pot solucionar immediatament amb mesures molt senzilles i efectives Si no es resol, però, pot tenir greus conseqüències, ja que és una de les…
Proves diagnòstiques de les malalties de l’orella
Patologia humana
La diagnosi de les malalties òtiques es basa en l’anàlisi dels símptomes que es presenten i l’evolució que segueixen Sovint, però, cal realitzar una sèrie d’exploracions i proves complementàries per tal de confirmar-la, perquè malalties diferents es poden manifestar d’una manera semblant El pavelló auricular i la sortida del conducte auditiu extern són les úniques parts de l’orella visibles sense necessitat de cap instrument, de manera que les malalties d’aquestes zones són diagnosticades normalment sense dificultat amb la inspecció i la pal-pació Tanmateix, però, per a diagnosticar les…