Definició
El diafragma és un dispositiu emprat com a mètode anticonceptiu de barrera que consisteix en un casquet de goma flexible que es col·loca al fons de la vagina cobrint totalment l’orifici extern del coll uterí de manera que impedeixi l’accés del semen a l’úter.
Característiques i utilització
Fonamentalment, el diafragma es troba constituït per una làmina impermeable en forma de cúpula elaborada generalment amb cautxú, o de vegades amb algun material plàstic sintètic. La vora lliure de la cúpula és reforçada amb un cercle de metall englobat al cautxú, que manté el seu contorn circular.
Com que presenta una forma semirígida, qualsevol diafragma no es pot adaptar a les característiques anatòmiques dels genitals interns de qualsevol dona. Així, es fabriquen diafragmes de diverses grandàries, d’entre 50 i 105 mm de diàmetre. Convé que la selecció del diafragma de grandària adequada sigui efectuada per un metge que, amb un tacte vaginal, determini les dimensions de la vagina i provi diafragmes diversos fins que decideixi quin és el més adequat.
La col·locació del diafragma s’efectua abans del coit, especialment en un lapse no superior a dues hores, ja que si es manté durant més temps pot causar discretes molèsties irritatives. A més, cal tenir en compte que, després que s’ha col·locat, es pot desplaçar si s’efectuen exercicis físics violents o durant la defecació.
En general el diafragma se sol utilitzar amb una crema espermicida que en facilita l’adherència a les parets vaginals i elimina els espermatozoides. L’espermicida s’aplica sobre la cara còncava del diafragma i per a garantir-ne l’eficàcia s’ha de col·locar el diafragma amb la crema uns deu minuts abans del coit.
Per a facilitar-ne la col·locació, la dona es pot situar en les mateixes posicions que se solen recomanar per a introduir els tampons vaginals: ajupida, amb un peu damunt d’una cadira o ajaguda mirant amunt, amb les cames separades. Per a introduir-lo, el diafragma s’agafa amb els dits índex i polze d’una mà, fent pressió sobre les vores de manera que s’ajuntin i adopti una forma de 8. Amb l’altra mà s’obre l’entrada a la vagina i el diafragma s’hi introdueix fins que ateny el fons de la vagina. Amb la palpació amb el dit índex, la dona pot comprovar que la vora posterior hagi ultrapassat el coll de l’úter. A continuació es desplaça la vora anterior fins a col·locar-lo darrere del pubis, de manera que cobreixi totalment el coll de la matriu, com una caputxa. Si el diafragma es col·loca adequadament no ocasiona molèsties a la dona ni la seva parella en nota la presència durant Tacte sexual.
Després de l’ejaculació el diafragma s’ha de deixar posat com a mínim durant unes vuit hores, ja que si es retira abans, els espermatozoides que quedaran a la vagina es podrien desplaçar cap amunt i fecundar un òvul. No s’ha de deixar col·locat més de vint-i-quatre hores seguides perquè s’afavoriria el desenvolupament d’infeccions genitals. Si s’efectua un nou coit mentre es té col·locat, cal afegir una nova dosi d’espermicida.
L’extracció del diafragma es realitza fàcilment estirant la vora anterior amb un dit. Després que s’ha retirat, es renta amb sabó neutre, s’eixuga i es revisa atentament per a comprovar que no s’ha esquinçat. Si es troba en bones condicions es podrà tornar a utilitzar i en aquest cas s’hi posen pólvores de talc perquè es conservi millor, i es guarda.
Hom recomana de canviar el diafragma almenys cada dos anys, encara que aparentment no estigui deteriorat. Al cap d’aquest temps se sol efectuar una nova revisió mèdica per a comprovar que la mesura emprada continua essent l’adequada, ja que les característiques dels genitals interns es poden modificar. En qualsevol cas, és recomanable de tornar a comprovar la mesura si s’esdevé alguna circumstància que podria haver modificat substancialment les dimensions internes de la vagina, com ara un embaràs, un part o un avortament, o bé una pèrdua de pes important.
Avantatges, inconvenients i eficàcia
Un dels principals avantatges del diafragma és que es tracta d’un mètode pràcticament innocu, l’única complicació del qual pot ésser una infecció genital en el cas que es deixi col·locat massa temps. En qualsevol cas, no interfereix el funcionament normal de l’aparell genital de la dona ni de l’home.
El seu ús requereix uns controls mèdics mínims que no han d’ésser gaire freqüents ni són complexos. L’aprenentatge de la tècnica de col·locació no és en general gaire difícil, per bé que algunes dones tenen dificultats a utilitzar-lo correctament.
Un altre avantatge que presenta, a causa del seu efecte de barrera mecànica, és que pot protegir del contagi de malalties infeccioses. Tanmateix, però, en aquest sentit és menys eficaç que el preservatiu i no es recomana per a la prevenció d’unes determinades malalties, com és el cas de la SIDA.
També és un gran avantatge, que comparteix amb els mètodes de barrera en general, el fet que solament s’empra quan s’efectua un acte sexual, sense que calgui cap mesura quan no es mantenen relacions sexuals, de manera que és especialment útil en les relacions sexuals esporàdiques.
Entre els inconvenients cal destacar que la seva col·locació interfereix la relació sexual, però aquest problema es pot solucionar incorporant la col·locació del diafragma al mateix joc sexual.
L’eficàcia d’aquest mètode és en general mitjana, ja que l’índex de fracassos se situa entre el 5 i el 10% si s’utilitza conjuntament amb un espermicida. Els fracassos són deguts generalment a un mal ús del mètode, perquè no s’observen les normes relacionades anteriorment. Si s’utilitza adequadament, els fracassos no passen del 2% anual.