Resultats de la cerca

Són anomenades funcions vitals les activitats orgàniques del tot imprescindibles per al manteniment de la vida Els signes vitals són aquelles característiques de l’activitat orgànica d’una persona que poden ésser observades o percebudes per altres persones, i que indiquen, a grans trets, l’estat de les funcions vitals L’òrgan central del cos, que coordina i controla les funcions de tots els altres, és el cervell Per això, es pot considerar que l’activitat cerebral és la principal funció vital, ja que si el cervell s’inactiva, la resta dels òrgans i sistemes de l’organisme deixa de funcionar…

Per a completar el control mèdic del nadó, abans que no surti del centre sanitari on ha tingut lloc el naixement s’efectua un nou examen mèdic La finalitat és de comprovar si el nen ha evolucionat correctament durant aquells dies, si el pes és l’adequat a les circumstàncies i si els diferents òrgans es van adaptant a la vida independent Se’n fa, per tant, un examen complet, que comprèn el mesurament del pes i la talla, la inspecció general del cos, l’auscultació del cor i els pulmons, la palpació abdominal i l’exploració dels reflexos Abans de deixar la clínica, convé que els pares tinguin…

Al nostre país és una pràctica habitual perforar els lòbuls de les orelles a les nenes acabades de néixer, per tal que s’hi puguin posar arracades Probablement, doncs, les arracades són un dels primers regals que reben les nenes, en néixer Com qualsevol altra manipulació de l’organisme que impliqui penetració de la superfície, la perforació dels lòbuls de les orelles s’ha d’efectuar en unes condicions adequades d’asèpsia, per a evitar que s’hi produeixi una infecció Com sembla obvi, aquest procediment no té cap indicació mèdica, però cal que l’efectuï personal sanitari capacitat Per aquest…

Immediatament després del naixement, s’efectua una primera valoració general de l’estat del nadó, mitjançant la prova d’Apgar, un examen en què s’avalua una sèrie de paràmetres indicatius de l’estat de les funcions vitals, el resultat del qual serveix per a decidir si el nadó requereix, o no, atencions especials Hom aplica al nadó un colliri antibiòtic als ulls per a evitar que pateixi una infecció ocular produïda pels gèrmens que podrien haver-ne contaminat els ulls, en passar pel canal del part, principalment els bacteris causants de la gonocòccia, malaltia de transmissió sexual…

Actualment, els primers dies de vida independent del nounat solen transcórrer al centre sanitari on ha nascut Això facilita el control de l’adaptació del nadó al nou ambient i l’adopció immediata de les mesures més adequades, si sorgeix algun trastorn En els primers dies de vida, el nadó manifesta una sèrie de canvis que els pares no sempre saben interpretar i pot succeir que s’alarmin innecessàriament o, al contrari que passin per alt signes de determinats trastorns que requereixen una atenció especial A la clínica, el nadó és atès per personal especialitzat, que li dedicarà…

Convé portar regularment l’infant al pediatre, perquè li faci els exàmens necessaris per a detectar precoçment qualsevol trastorn que pugui haver-hi, indiqui als pares les cures i aliments que ha de rebre en cada etapa, prescrigui les mesures preventives específiques i resolgui els dubtes que els pares tinguin sobre la salut del nen Els pares han de conservar el carnet de salut que se’ls lliura a la clínica, perquè en aquest document s’hi fan constar les dades sobre l’estat de l’infant en el moment de néixer, les incidències que poden haver-li succeït durant els primers dies de…

Durant els dies d’estança a la clínica, els pares poden aprofitar també per a resoldre tots els dubtes que puguin tenir sobre les atencions que precisarà l’infant Durant aquests dies, el personal sanitari ha tingut cura del nadó, però a partir del moment del retorn al domicili, la responsabilitat recaurà totalment en ells L’actitud dels pares en múltiples aspectes, com ara l’alimentació, la higiene o el tracte afectiu, determinarà fonamentalment que l’infant creixi i es desenvolupi amb normalitat La nova responsabilitat crea en alguns pares una gran ansietat, perquè temen que no…

En molts centres sanitaris se segueix la norma de collocar l’infant sobre el ventre de la mare així que acaba de néixer, per tal que el pas de l’interior de l’úter a l’ambient exterior no sigui massa brusc, ja que d’aquesta manera l’infant pot continuar sentint la calor del cos de la mare i els batecs del seu cor Durant l’estada a la clínica, les estones que el nadó és a l’habitació s’han d’aprofitar principalment per a fer les primeres mamades i establir vincles afectius entre l’infant i la mare, la qual cosa només és possible en un ambient íntim i tranquil Per tant, cal fer…

L’aturada cardíaca constitueix un trastorn agut i sovint mortal que es caracteritza per la interrupció sobtada de les contraccions cardíaques i, per tant, per la interrupció de la circulació sanguínia i de l’aportació d’oxigen als teixits orgànics L’aturada cardíaca se sol presentar a causa d’una manca sobtada d’oxigen en el miocardi El factor causal més freqüent és una malaltia coronària, bé una angina de pit o bé un infart de miocardi Tanmateix, però, hi ha d’altres malalties com insuficiència cardíaca, miocarditis, diverses arrítmies, valvulopaties o d’altres circumstàncies com ara…

En el cas d’esquinçament espontani de la bossa de les aigües és convenient que la dona s’adreci al centre sanitari on ha de parir, per bé que les contraccions encara no siguin gaire freqüents Això és degut al fet que en esquinçar-se la bossa i evacuar-se el líquid amniòtic, el cap del fetus fa pressió directament sobre l’úter, la qual cosa estimula les contraccions i previsiblement accelerarà el part A més, en trencar-se les membranes s’obre una comunicació entre l’interior de l’úter i la vagina per la qual poden accedir microorganismes infecciosos Per aquesta raó, si el part s’endarrereix…