Durant els dies d’estança a la clínica, els pares poden aprofitar també per a resoldre tots els dubtes que puguin tenir sobre les atencions que precisarà l’infant. Durant aquests dies, el personal sanitari ha tingut cura del nadó, però a partir del moment del retorn al domicili, la responsabilitat recaurà totalment en ells. L’actitud dels pares en múltiples aspectes, com ara l’alimentació, la higiene o el tracte afectiu, determinarà fonamentalment que l’infant creixi i es desenvolupi amb normalitat.
La nova responsabilitat crea en alguns pares una gran ansietat, perquè temen que no sabran tenir cura adequada del fill. La millor manera de vèncer l’ansietat és disposar d’una bona informació sobre les atencions que l’infant requereix, per tal de poder-hi actuar amb seguretat. En tot cas, convé que els pares no es deixin guiar per idees preconcebudes, sinó que utilitzin el sentit comú i actuïn de manera espontània.
Els nous pares, en especial si ho són per primer cop, sovint pensen que no sabran reconèixer les necessitats de l’infant, perquè no se sap expressar. Tanmateix, tots els pares estableixen ben aviat una comunicació amb els seus fills i aprenen a conèixer-ne aquestes necessitats pels seus moviments, pels sons que emet i pel comportament en general.
Perquè l’infant s’adapti adequadament al seu entorn, cal que la responsabilitat de la seva cura sigui compartida per la mare i el pare. Tot i que el nadó depèn primordialment de la mare, també agraeix i necessita el contacte amb el pare. Ambdós progenitors constitueixen l’ambient immediat del nadó, i la percepció del món que coneix a través d’ells seria parcial si només se n’ocupés la dona.