Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Gammagrafia
Patologia humana
La gammagrafia és una tècnica d’exploració diagnostica que es basa en la utilització de radioisòtops o isòtops radioactius , és a dir, elements que emeten raigs gamma, i que després d’ésser introduïts a l’organisme, en general per via intravenosa, es concentren en uns teixits específics determinats, des dels quals emeten aquestes radiacions durant algun temps Aquestes radiacions, que no lesionen els teixits orgànics, són captades des de l’exterior de l’organisme per un detector especial, i finalment són transformades en imatges que reprodueixen en diverses tonalitats la grandària i la forma…
El jejú-ili
Anatomia humana
El jejú-ili és un òrgan cilíndric que, format per nombroses nanses intestinals, comença a l’angle de Treitz, a continuació del duodè, i desemboca a l’intestí gros El jejú , que comprèn de manera aproximada els tres primers metres del jejú-ili, es concentra especialment a la regió superior i esquerra de la cavitat abdominal L’ili, al qual corresponen els darrers tres o quatre metres del jejú-ili, ho fa bàsicament a la regió inferior i dreta d’aquesta cavitat Les nanses intestinals es poden desplaçar a l’interior de la cavitat abdominal, per bé que només lleugerament, ja que en la…
Regulació de la pressió arterial
Fisiologia humana
Els ronyons intervenen de manera fonamental en la regulació de la tensió arterial, és a dir, en la pressió que efectua la sang sobre les parets dels vasos sanguinis per on circula El manteniment de la pressió dins uns límits precisos és molt important perquè tots els òrgans del cos rebin un flux de sang adequat per al seu funcionament La hipertensió arterial, que és un trastorn caracteritzat per uns nivells habitualment elevats de la pressió arterial, altera les parets dels vasos sanguinis i causa nombroses malalties, algunes de les quals afecten justament el ronyó La principal estructura…
Estructura dels virus
Patologia humana
L’estructura dels virus és senzilla consten d’un nucli o nucli víric, i d’un recobriment o càpsida Els virus més voluminosos o complexos disposen d’un embolcall extern El nucli víric es compon d’una molècula d’àcid nucleic on es troba la dotació genètica del virus, i d’algunes proteïnes, que s’anomenen proteïnes nuclears L’ àcid nucleic constitueix, en totes les cèllules i virus, la substància on s’emmagatzema la informació genètica dels organismes vius, que regeix l’elaboració dels elements que cada cèllula necessita per al seu metabolisme i reproducció El terme àcid nucleic fa referència…
La vesícula i les vies biliars
Anatomia humana
La vesícula i les vies biliars constitueixen un conjunt de conductes i òrgans que tenen cura de transportar, emmagatzemar i abocar la bilis elaborada pel fetge a la segona porció del duodè Les vies biliars comprenen una porció intrahepàtica, que se situa per l’interior del fetge, i una porció extrahepàtica, localitzada per fora d’aquest òrgan Les vies biliars intrahepàtiques inclouen els canalicles biliars , els conductes biliars petits i el conducte biliar dret i l’ esquerre , que es projecten fora del fetge a través de Fili hepàtic i constitueixen posteriorment el conducte hepàtic comú Les…
La carn i els seus derivats
Són anomenades genèricament carn les parts toves i fibroses dels mamífers i de les aus, fonamentalment les que corresponen al teixit muscular La carn és un aliment molt complet, ja que és rica en proteïnes, en lípids, en vitamines i en minerals Tanmateix, el seu contingut d’hidrats de carboni és pràcticament nul La carn crua conté entre un 50 i un 70% del seu pes d’aigua Durant la seva cocció, la major part de l’aigua s’evapora i, per això, la carn cuita és una mica més seca i dura El contingut de proteïnes de la carn oscilla al voltant d’un 20% Tanmateix, hi ha certes diferències en alguns…
Fisiologia de l’aparell visual
Fisiologia humana
La funció més important de l’aparell visual és lade percebre els estímuls lluminosos provinents de l’exterior i convertir-los en imatges conscients Així, disposa d’una sèrie d’estructures la funció de les quals, simplificadament, es pot comparar a lade les que componen una cambra fotogràfica La capa externa de l’ull, en especial l’escleròtica, fa de xassís l’iris és comparable al diafragma, perquè regula l’obertura de…
Fisiologia de l’orella
Fisiologia humana
L’orella té dues funcions diferents actua com a òrgan de l’ oïda , és a dir, de la percepció de sons, i forma part dels òrgans que intervenen en la consecució de l’ equilibri , és a dir, el manteniment d’una postura corporal estable Oïda L’oïda consisteix a percebre les ones sonores que corresponen a sons que es produeixen en l’entorn Les ones sonores són vibracions de les molècules d’aire que s’expandeixen des del punt en què es genera l’energia sonora Les molècules en moviment transmeten la vibració a d’altres molècules, i l’efecte es propaga fins que l’energia sonora s’esgota Les…
Incendi i altres catàstrofes
Les urgències mèdiques es poden produir com a resultat de catàstrofes, és a dir, situacions en què s’altera greument l’entorn físic i com a conseqüència d’això es posa en perill la integritat de les persones que es troben a prop La protecció i l’assistència de la població en aquestes situacions és una responsabilitat de cossos especialitzats, com ara els bombers, les forces de seguretat i els serveis de protecció civil Tanmateix, mentre no rebi l’ajuda d’aquests serveis, qualsevol persona pot emprendre algunes mesures útils per a preservar la pròpia salut i la de les altres persones que…
Osteomielitis
Patologia humana
Definició L’osteomielitis és una infecció de l’os i la medulla òssia En general, els gèrmens responsables de la infecció són bacteris, però de vegades es tracta d’un altre tipus d’agents infecciosos, com és ara virus o fongs Tipus i causes Les osteomielitis es classifiquen segons la via que han seguit els gèrmens per arribar a l’os i infectar-lo Seguint aquest criteri, es considera que hi ha osteomielitis hematògenes, osteomielitis per contigüitat i osteomielitis directes La presentació més habitual és l’ osteomielitis he matògena , és a dir, aquella en què la via d’infecció és la circulació…