Resultats de la cerca

Les anomenades proves funcionals respiratòries són una sèrie de procediments que permeten d’avaluar l’eficàcia de diverses funcions de l’aparell respiratori, com la ventilació pulmonar i l’intercanvi de gasos entre l’aire i la sang Aquestes proves proporcionen una informació important sobre la mena d’afecció de les funcions pulmonars causada per una malaltia determinada i constitueixen un mètode molt útil per a valorar-ne l’evolució Hi ha una gran varietat de proves funcionals respiratòries, però les efectuades regularment són l’espirometria, la determinació de la capacitat de difusió i la…

Mitjançant un examen mèdic pot detectar-se una sèrie de signes útils en la diagnosi de l’embaràs Per poder-hi advertir aquests signes fàcilment, l’examen s’ha de realitzar passades dues setmanes a partir de la data prevista per a la regla, ja que abans de vegades són poc evidents Les primeres manifestacions poden observar-se en l’aspecte de la mucosa que recobreix la vulva, la vagina i el coll uterí Els canvis de la vulva es poden observar directament, però per a examinar la vagina i el coll uterí cal efectuar un examen amb valves o amb un espècul La mucosa s’hi troba més humida del que és…

La laparoscòpia o celioscòpia transparietal és una prova diagnòstica consistent en l’observació de la cavitat abdominal amb un instrument que s’introdueix a través de la paret abdominal, anomenat laparoscopi La laparoscòpia és la forma més comuna de realitzar una celioscòpia , que consisteix en l’observació de la cavitat abdominal Una altra forma de celioscòpia, poc emprada, és la culdoscòpia o celioscòpia transvaginal , que s’efectua introduint l’instrument d’observació a través del fons del sac vaginal posterior El laparoscopi és bàsicament un tub llarg i prim proveït d’un sistema òptic i…

L’anomenada limfografia consisteix en l’estudi radiogràfic dels vasos i els ganglis limf àtics amb la injecció d’una substància de contrast, en aquest cas l’anomenat blau d’Evans , en els petits vasos limfàtics terminals de la superfície cutània de les mans o els peus Per a realitzar-la, cal en primer lloc localitzar un d’aquests vasos limfàtics terminals amb un instrumental adequat, separar-lo dels teixits veïns i introduir-hi una xeringa de diàmetre micromètric A continuació, i durant diverses hores, s’efectua una descàrrega contínua de la substància de contrast, que progressivament va…

Immediatament després del naixement, s’efectua una primera valoració general de l’estat del nadó, mitjançant la prova d’Apgar, un examen en què s’avalua una sèrie de paràmetres indicatius de l’estat de les funcions vitals, el resultat del qual serveix per a decidir si el nadó requereix, o no, atencions especials Hom aplica al nadó un colliri antibiòtic als ulls per a evitar que pateixi una infecció ocular produïda pels gèrmens que podrien haver-ne contaminat els ulls, en passar pel canal del part, principalment els bacteris causants de la gonocòccia, malaltia de transmissió sexual…

En la majoria dels parts que es produeixen per via vaginal se sol practicar una petita intervenció anomenada episiotomia que consisteix en una incisió practicada a la vulva i el perineu, és a dir, en la zona compresa entre la vagina i l’anus, per tal d’ampliar l’obertura per on ha de sortir el fetus L’episiotomia evita que, en el cas que l’orifici de sortida sigui relativament estret, cosa molt freqüent, es produeixi un esquinçament irregular que causi lesions en diverses estructures, com l’anus o la uretra, o que trigui a cicatritzar i prolonguin la recuperació de la mare després del part En…

La biòpsia és una tècnica de diagnosi que consisteix en l’obtenció d’una mostra de teixit per tal d’examinar-la posteriorment al laboratori i observar les alteracions que pugui tenir Les biòpsies es practiquen fonamentalment per determinar si les cèllules d’un teixit malalt presenten alteracions que assenyalin el desenvolupament d’un càncer o d’un altre tipus de tumor Es poden efectuar biòpsies de qualsevol òrgan, però la tècnica amb què s’obté la mostra varia segons la localització que presenta Les biòpsies de les vies urinàries s’efectuen generalment en el curs d’exploracions endoscòpiques…

La rinomanometria o rinorreografia és una prova emprada per a determinar la permeabilitat de les fosses nasals que consisteix en el mesurament del flux i la pressió de l’aire que travessa les fosses nasals Aquesta prova es pot efectuar aplicant dues tècniques diverses La tècnica més utilitzada és la rinomanometria anterior S’efectua collocant als dos vestíbuls nasals uns dispositius que permeten de mesurar el flux i la pressió de l’aire que hi passa Un d’aquests dispositius es manté obert al pas de l’aire En canvi, el collocat a l’altre costat es connecta directament amb un aparell mesurador…

L’ exploració radiològica és un dels mètodes més emprats en la diagnosi de les malalties de l’aparell respiratori Consisteix en la irradiació de la part del cos que es vol examinar amb radiacions Ròntgen o raigs X , alhora que darrere la zona en qüestió es colloca una pellícula fotogràfica o una pantalla d’un material sensible a aquestes radiacions La utilitat d’aquesta tècnica es basa en el fet que els raigs X són absorbits en proporció diversa pels teixits que travessen, segons la densitat Així, per exemple, la pell gairebé no els absorbeix i en canvi l’os ho fa en una proporció important…

És anomenada hèrnia crural la protrusió o la sortida de diversos teixits o segments d’òrgans que pertanyen a la cavitat abdominal des de la seva localització habitual envers el conducte crural, un espai anatòmic petit i allargat que es troba per sota de la pell, a la zona interna de l’arrel dels membres inferiors L’hèrnia crural afecta gairebé sempre un sol membre inferior, que en més de la meitat dels casos és el dret El tractament consisteix en una intervenció quirúrgica, que s’efectua amb una facilitat relativa i aconsegueix resultats excellents