La laparoscòpia o celioscòpia transparietal és una prova diagnòstica consistent en l’observació de la cavitat abdominal amb un instrument que s’introdueix a través de la paret abdominal, anomenat laparoscopi.
La laparoscòpia és la forma més comuna de realitzar una celioscòpia, que consisteix en l’observació de la cavitat abdominal. Una altra forma de celioscòpia, poc emprada, és la culdoscòpia o celioscòpia transvaginal, que s’efectua introduint l’instrument d’observació a través del fons del sac vaginal posterior.
El laparoscopi és bàsicament un tub llarg i prim proveït d’un sistema òptic i d’un sistema d’il·luminació. Aquest sistema permet d’observar nítidament des de l’extrem exterior del tub les zones enfocades amb l’extrem introduït en la cavitat abdominal. A més, a través del laparoscopi es poden introduir diversos instruments, que permeten d’obtenir mostres de teixit per a examinar-les i amb els quals es poden fins i tot realitzar petites intervencions quirúrgiques.
La laparoscòpia s’efectua habitualment al quiròfan, amb anestèsia general. Abans d’introduir el laparoscopi es provoca artificialment un pneumato-peritoneu, que consisteix en una acumulació de gas en la cavitat abdominal per tal que les estructures abdominals quedin ben separades les unes de les altres. El pneumatoperitoneu es realitza amb una punció en la paret abdominal amb una agulla gruixuda que es connecta a un aparell especial, amb el qual s’introdueix un gas, generalment diòxid de carboni.
Per a introduir el laparoscopi s’efectua una petita incisió al plec que hi ha sota la vora inferior del llombrígol. A través d’aquesta incisió s’introdueix l’instrument, que es va enfocant sobre les diverses zones de la cavitat abdominal.
Amb la laparoscòpia es poden observar els ovaris, les trompes de Fal·lopi i el cos uterí, i també les estructures que els envolten. És emprada sobretot en la diagnosi de les malalties de l’ovari i les trompes, perquè permet d’observar fàcilment els quists d’ovari i els tumors en general. A més, amb la laparoscòpia es poden practicar de forma simple biòpsies d’aquests òrgans. S’utilitza igualment en la diagnosi de l’esterilitat femenina, i per a practicar lligaments de trompes amb objectius anticonceptius.