Resultats de la cerca

La diagnosi de les alteracions genètiques hereditàries i de les anomalies cromosòmiques té diverses utilitats, ja que tant pot servir per a determinar si una persona pateix una alteració d’aquest tipus, com per a predir les probabilitats que hi ha de transmetre una alteració a la descendència Tot i que hi ha diverses proves diagnostiques que s’empren amb aquesta finalitat, entre els procediments més usuals en l’estudi genètic cal destacar la confecció de l’arbre genealògic, l’estudi cromosòmic i els dermatoglifs Mereix una menció especial el consell genètic

El nadó és un ésser incapaç de valer-se per si mateix, la qual cosa el fa completament dependent dels seus pares o de les persones que en tinguin cura Atendre un nadó no és, però, una tasca difícil ni complicada, ja que es basa fonamentalment en qüestions de simple sentit comú Això no obstant, de vegades s’empren erròniament mètodes transmesos de generació en generació, la utilitat dels quals mai no ha estat demostrada En l’actualitat es disposa dels coneixements suficients per a poder actuar de la manera més adequada en cada situació, fins i tot en aquells actes quotidians, en aparença…

Generalment, els símptomes i els signes són prou clars, i la prova descrita confirma l’embaràs Això no obstant, pot succeir que durant les primeres setmanes aquests siguin poc evidents i que el resultat de la prova no sigui gaire clar En aquests casos, pot ésser útil de realitzar altres proves que en confirmin la diagnosi Per a diagnosticar l’embaràs es pot efectuar una anàlisi de laboratori , que permet de detectar l’HGC produïda per la placenta, d’una manera una mica més precisa que amb el mètode que s’ha descrit anteriorment Abans s’empraven preferentment mètodes biològics , però ara per…

És anomenada queratitis la inflamació de la còrnia, el disc transparent situat al pol anterior del globus ocular Sovint s’associa a la inflamació de la conjun-tiva, una membrana transparent que cobreix el globus ocular al voltant de la còrnia, i aleshores l’afecció és denominada querato-conjuntivitis Les inflamacions del teixit corni poden tenir un origen variat La queratitis pot ésser originada per una infecció, en general propagada des de la conjuntiva Les infeccions poden ésser bacterianes o virals De les degudes a virus, cal destacar la causada pel virus herpes També es pot manifestar a…

Les proves cutànies consisteixen en la inoculació subcutània de diversos tipus d’antígens, amb la finalitat d’observar la reacció cutània local que es produeix al cap de 48 hores o 72 Amb aquest tipus de proves hom intenta de detectar si l’organisme d’una persona ja ha estat prèviament en contacte amb un determinat microorganisme Si l’organisme no ha estat prèviament en contacte amb aquest microorganisme, després de la inoculació de l’antigen corresponent es produeix només una lleu reacció d’envermelliment que no depassa 1 o 2 mm de diàmetre, deguda a la resposta inflama-tòria inespecífica…

Són anomenats infeccions oportunistes els processos infecciosos que es desenvolupen en persones els mecanismes de defensa de les quals, per una raó o altra, no funcionen correctament, és a dir, en persones considerades immunodeprimides Les infeccions oportunistes poden ésser degudes a gèrmens oportunistes, és a dir, microorganismes poc virulents, que en persones amb una immunitat competent no es podrien establir, reproduir-se o disseminar-se o bé per gèrmens virulents que, en persones immunodeprimides, causen malalties infeccioses més greus, llargues, persistents i freqüents del que és…

La immunització passiva consisteix en la inoculació de determinats anticossos —immunoglobulines—, elaborats per animals o éssers humans, que immunitzen o protegeixen l’organisme —durant dues o tres setmanes— de les infeccions causades pels microorganismes contra els quals aquests anticossos actuen La principal diferència entre la immunització activa i la immunització passiva és que la primera constitueix el mètode profilàctic a mitjà i llarg termini, mentre que la immunització passiva només és útil a curt termini, tant com una mesura profilàctica com terapèutica, ja que els…

La mucoviscidosi o malaltia fibroquística del pàncrees  és una malaltia hereditària caracteritzada per un trastorn en la funció de les glàndules exocrines, com el pàncrees, entre les quals hi ha també les glàndules bronquials, que elaboren secrecions massa viscoses i originen trastorns respiratoris dins de l’apartat de les malalties de l'aparell digestiu trobareu un article més desenvolupat sobre la mucoviscidosi Aquesta malaltia és deguda a una alteració genètica que es transmet hereditàriament de manera recessiva, és a dir que només es manifesta en persones que hereten el gen alterat dels…

L’ examen directe consisteix en l’observació de l’agent infecciós o el paràsit de l’home causant de la infecció en la mostra de líquids o secrecions orgàniques extretes del pacient L’examen directe es pot realitzar a ull nu, quan l’agent causal del trastorn és visible per a l’ull humà, com els helmints adults en les matèries fecals o bé amb un microscopi, com s’esdevé pràcticament en tots els altres casos Per a detectar microscòpicament els gèrmens es recull una petita fracció de la mostra i es diposita en la superfície del portaobjectes, de manera que quedi cobert amb una pellícula de…

És anomenada biòpsia l’extracció d’una mostra d’un teixit lesionat que després, al laboratori, es prepara i se secciona en llesques fines que s’observen amb un microscopi La biòpsia constitueix l’única tècnica diagnostica amb la qual es pot confirmar amb precisió la diagnosi de nombrosos trastorns digestius Tanmateix, però, com que per a la realització d’aquest estudi cal lesionar el teixit que es vol analitzar, solament es reserva per a alguns trastorns crònics o greus en què es requereix una diagnosi precisa que no és possible d’obtenir amb d’altres tècniques diagnostiques més senzilles Per…