Resultats de la cerca

La coïssor genital és una sensació desagradable en la pell o les mucoses dels genitals externs que indueix a gratar-se aquests òrgans Els mecanismes pels quals es presenta aquesta coïssor són els mateixos que ocasionen la coïssor en general a qualsevol part de l’organisme en aquesta obra, aquests mecanismes es descriuen amb detall en el volum 1, corresponent a les alteracions de la pell, en l’article que tracta dels signes i els símptomes La coïssor genital pot ésser deguda a alteracions que originen una molèstia important a tot el cos, i aleshores l’àrea genital constitueix solament una…

S’anomena gen la unitat funcional dels cromosomes que, específicament, correspon a un segment determinat del ADN amb un objectiu concret En l’actualitat es coneix una bona quantitat de gens, tant pel que fa a la disposició molecular del sector de ADN corresponent a cadascun, com pel que fa a la seva missió fonamental Aquests gens, ja coneguts, formen part dels anomenats gens estructurals , que tenen per objectiu específic codificar la informació necessària per a la síntesi de proteïnes, substàncies que tenen nombroses funcions en l’organisme humà, ja que poden correspondre, per exemple, a…

Es denomina espectre d’acció la gamma d’espècies de microorganismes contra els quals actua un determinat antibiòtic Alguns antibiòtics —la majoria dels que es classifiquen com a bactericides— es consideren de petit espectre , o espectre reduït , perquè actuen específicament contra un nombre relativament limitat d’espècies de microorganismes Al contrari, altres antibiòtics, com en general els bacteriostàtics, es consideren d’ espectre ampli , perquè actuen contra una gran varietat de microorganismes Com que l’acció d’un determinat fàrmac antibiòtic només serà efectiva contra un grup concret de…

L’organisme humà té unes necessitats nutritives pròpies de l’espècie, és a dir, determinats requeriments de nutrients, tant en quantitat com en qualitat, que cal que siguin aportats regularment per tal de garantir el manteniment de les seves funcions Expressat d’una manera més completa, les necessitats nutritives són els requeriments diaris de nutrients energètics, plàstics i reguladors, que l’organisme ha de rebre en l’aportació alimentària per a poder mantenir les seves múltiples funcions vitals En realitat, no es pot determinar quines són les necessitats nutritives de l’ésser humà en…

Els diversos tipus de leucòcits tenen la funció comuna de defensa de l’organisme davant agressions externes com les que representen les infeccions, de manera que formen part del sistema immunitari Cadascun dels diversos tipus presenta una funció particular, però tots collaboren entre si en l’activitat comuna esmentada L’activitat dels glòbuls blancs es duu a terme fonamentalment de dues maneres d’una banda, alguns leucòcits són capaços de destruir directament les substàncies nocives ingerint-les i desintegrant-les amb les substàncies que contenen els grànuls D’altra banda, alguns leucòcits…

El sistema endocrí es compon de diversos òrgans situats en diferents zones del cos que, llevat de les excepcions, no tenen continuïtat o connexió anatòmica directa entre si, per bé que formen, en conjunt, una unitat funcional Tant en la seva situació corporal com en les característiques anatòmiques, cadascun dels òrgans que componen el sistema endocrí presenta determinades particularitats que el diferencien marcadament de la resta Tanmateix, però, tenen algunes similituds especials des del punt de vista histològic, és a dir, pel que fa a la composició dels seus teixits, ja que gairebé tots…

La immunitat adaptativa , adquirida o específica consisteix en un conjunt de mecanismes defensius que es desenvolupen per actuar concretament contra cada un dels agents microbians que, al llarg de la vida, aconsegueixen de superar les primeres barreres protectores, és a dir, les que desenvolupen els mecanismes de la immunitat inespecífica En aquest cas, alguns elements del sistema immunitari reconeixen un determinat agent com a estrany, prenent per base un —o més d’un— element estructural, que generalment es denomina antigen, i activen una sèrie de mecanismes cellulars i humorals per a…

Les alteracions de l’olfacte , és a dir, les alteracions de la capacitat de percebre o interpretar les olors poden representar un símptoma de malaltia de les vies respiratòries superiors, per bé que igualment poden ésser degudes a malalties que afecten específicament les estructures nervioses responsables d’aquest sentit Les malalties respiratòries que poden causar alteracions de l’olfacte són les que afecten la part superior de les fosses nasals, on es localitza la membrana olfactòria Aquesta estructura ocupa una petita zona de la mucosa nasal en què hi ha intercalades nombroses…

Alguns dispositius o productes per a deixar de fumar poden ésser adquirits directament a les farmàcies o a través de diversos sistemes comercials Tanmateix, una persona no experta difícilment pot conèixer la fiabilitat d’aquests productes, i en qualsevol cas no té els coneixements per a utilitzar-los de la manera més adequada per al seu cas particular A més, com hem comentat més amunt, els tractaments antitabac basats en una sola mesura terapèutica mai no poden vèncer tots els mecanismes que vinculen el fumador amb el tabac Per això, si un fumador es considera incapaç d’abandonar el tabac per…

Les diverses reaccions del sistema immunitari es posen en marxa quan una partícula estranya qualsevol —és a dir que no forma part dels elements estructurals propis— accedeix a l’interior de l’organisme Genèricament, les partícules capaces de desencadenar una resposta immunitària reben la denominació d’ antígens Normalment, un antigen és una molècula de natura proteica, amb una estructura tridimensional que és reconeguda específicament per certes cèllules immunitàries, cosa que posa en marxa els mecanismes de la immunitat adaptativa Per exemple, el sistema immunitari no reconeix…