Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
Paràsits de l’home
Patologia humana
Els paràsits de l’home constitueixen un grup heterogeni d’organismes pertanyents al regne animal, caracteritzats perquè en alguna etapa del seu cicle vital, ja sigui temporalment o de manera definitiva, poden establir-se en l’organisme de l’ésser humà —o han de fer-ho necessàriament—, per tal de desenvolupar-se o reproduir-se Per a algunes espècies de paràsits humans, l’home constitueix un hoste obligat , és a dir, un organisme en el qual s’han d’establir necessàriament, si més no en alguna etapa del seu cicle vital, per a poder desenvolupar-se o reproduir-se Per contra, per a d’…
Porta d’entrada de les infeccions
Patologia humana
És anomenat porta d’entrada d’una infecció el teixit o òrgan de l’hoste en què els agents infecciosos s’estableixen inicialment En la majoria dels casos, els gèrmens se situen primerament en la superfície externa o interna de l’organisme, és a dir, la capa de teixit epitelial que cobreix la pell i les mucoses respectivament Així, les portes d’entrada més freqüents són la pell, la cavitat bucofaríngia, la mucosa broncopulmonar, les mucoses digestives, les genitourinàries i la conjuntiva ocular Diàriament nombrosos microorganismes continguts en l’aire, l’aigua o els aliments, entren…
Via de propagació o difusió dels microorganismes
Patologia humana
És anomenat via de propagació o difusió el recorregut que efectuen els microorganismes després de passar la porta d’entrada Les vies de propagació són immensament variables segons la localització de la porta d’entrada de la infecció i el tipus de microorganismes de què es tracta N’hi ha, però, de molt característiques Una de les vies de propagació més importants és la determinada pels conductes i els òrgans a través dels quals els teixits orgànics comuniquen amb l’exterior o amb el tub digestiu Així, per exemple, gèrmens que s’estableixen en la uretra poden avançar per aquest…
Anquilostomiasi o uncinariasi
Patologia humana
L’ anquilostomiasi o uncinariasi és una parasitosi provocada per dues espècies de cucs, Anquilostoma duodenale i Necator americanus , que s’estableixen al budell prim i poden provocar una anèmia de caràcter greu Aquests cucs es classifiquen dins el grup dels nematodes, perquè són allargats, cilíndrics, no segmentats i de sexe diferenciat En la forma adulta, tenen de 5 mm a 18 mm de longitud L’ A duodenale es distribueix per regions subtropicals d’Àfrica, Àsia i Europa meridional El N americanus es troba a les regions tropicals d’Àfrica, Àsia i Amèrica Hom calcula que arreu del…
El que cal saber de la gangrena gasosa
Patologia humana
La gangrena gasosa o mionecrosi infecciosa és un procés infecciós agut i molt greu que es produeix quan diverses espècies de bacteris pertanyents al gènere Clostridium, que habiten en condicions normals a terra, a la pell i a les mucoses digestives, s’estableixen en teixits musculars danyats per traumatismes externs o quirúrgics En els casos de ferides profundes és important de procedir ràpidament a una desinfecció adequada i adreçar-se a un centre hospitalari per tal d’efectuar una reparació quirúrgica dels teixits afectats Així, a més de la gangrena gasosa es pot prevenir el…
Filariosi
Patologia humana
La filariosi és una parasitosi endèmica en zones tropicals i subtropicals provocada per diverses espècies d’helmints, o cucs, que s’estableixen i es reprodueixen als ganglis limfàtics de la pell, mucoses i membranes de l’organisme i que poden originar diversos quadres clínics, segons l’espècie de paràsit responsable Les filàries són uns helmints de color blanc que, en estat adult, tenen entre 2 cm i 30 cm de longitud són classificades com a nematodes perquè són cilíndriques i de sexe diferenciat El contagi es produeix quan les larves ingressen en l’organisme, generalment per la…
L’edat escolar (després dels 6 anys)
Durant l’etapa escolar, l’infant completa el seu desenvolupament físic i psíquic En aquesta edat s’estableixen diferències notables en el grau de desenvolupament, ja que pot variar molt, segons quines siguin les aptituds de cada nen i l’educació que rebi És convenient de respectar les diferències en el ritme de maduració, perquè, si s’intenta forçar-lo, es poden provocar frustracions, tant al nen com a la família L’inici d’aquesta etapa queda assenyalat fonamentalment per l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura Aquestes capacitats obren al nen moltes més possibilitats de…
Compra dels ous
Quan es compren ous és summament important verificar que la closca estigui intacta, ja que si presenta forats o fissures l’aliment podria estar contaminat en aquest cas, s’han de refusar sempre Encara que no és essencial, també és recomanable de refusar els ous que no tinguin la closca neta, especialment si no es pot observar clarament que estigui intacta Si bé els ous s’ofereixen en diverses categories, cal destacar que aquestes s’estableixen d’acord amb la grandària o, millor dit, del pes de cada unitat Quan en els plans d’alimentació es fa referència a la unitat, aquesta s’…
Formació reticular
Fisiologia humana
La formació reticular és una estructura situada longitudinalment al llarg de la part central del tronc encefàlic Es compon d’una gran quantitat de neurones amb axons curts que estableixen nombroses sinapsis tot formant una xarxa Aquesta estructura rep moltes connexions i condiciona el nivell d’activitat general de l’organisme Les neurones de la formació reticular reben connexions de totes les vies sensitives, l’escorça cerebral, el cerebel i els nuclis grisos de la base Aquestes neurones integren tots els impulsos rebuts i envien connexions al tàlem, que enllaça amb l’escorça…
Vascularització i innervació de les fosses nasals i els sins paranasals
Anatomia humana
Les fosses nasals i els sins paranasals reben la irrigació sanguínia a través de diverses ramificacions de les artèries caròtide externa i caròtide interna , entre les quals s’estableixen nombroses connexions El sostre de la fossa nasal i el si frontal són irrigats per les artèries etmoïdals anterior i posterior , branques de l’artèria oftàlmica, alhora ramificació de la caròtide interna La irrigació de la paret lateral i de la part inferior de l’envà nasal prové, sobretot, de l’ artèria esfeno-palatina , branca de l’artèria maxillar interna, procedent de la caròtide externa A la part…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina