Els paràsits de l’home constitueixen un grup heterogeni d’organismes pertanyents al regne animal, caracteritzats perquè en alguna etapa del seu cicle vital, ja sigui temporalment o de manera definitiva, poden establir-se en l’organisme de l’ésser humà —o han de fer-ho necessàriament—, per tal de desenvolupar-se o reproduir-se.
Per a algunes espècies de paràsits humans, l’home constitueix un hoste obligat, és a dir, un organisme en el qual s’han d’establir necessàriament, si més no en alguna etapa del seu cicle vital, per a poder desenvolupar-se o reproduir-se. Per contra, per a d’altres espècies de paràsits humans, l’home només serveix com a hoste accidental, és a dir que constitueix un organisme en el qual el paràsit es pot desenvolupar i reproduir, si per alguna circumstància s’hi estableix. Normalment, aquests paràsits solen desenvolupar el cicle vital parasitant altres organismes animals que no l’home.
Els paràsits de l’home tenen un cicle vital molt variat. Esquemàticament, aquest cicle comprèn, si més no, dues etapes: una etapa inicial, en què l’organisme és immadur, i una etapa posterior, en què l’organisme és adult i capaç de reproduir-se.
Per a algunes espècies de paràsits humans, l’home constitueix un hoste definitiu, és a dir, que és l’organisme on el paràsit s’estableix de manera definitiva, o bé la localització on com a mínim es pot reproduir. En aquest darrer cas, el paràsit pot madurar lliurement al medi extern, o bé fer-ho a l’interior d’un altre organisme, com per exemple el d’altres animals vertebrats o el d’un insecte, el qual parasita transitòriament.
Per a d’altres espècies de paràsits de l’home, en canvi, l’home només constitueix un hoste transitori, l’organisme del qual els serveix per a desenvolupar-se o madurar, però no per a reproduir-se. En aquests casos, el paràsit de l’home es pot reproduir en el medi extern o en l’interior de l’organisme d’altres animals.
Segons el tipus de teixit on s’estableixen, hom diferencia bàsicament dos grups de paràsits humans: els endoparàsits i els ectoparàsits. Els endoparàsits es caracteritzen perquè s’estableixen als teixits profunds o al tub digestiu de l’organisme humà; corresponen a aquest tipus els protozous i els helmints. Els ectoparàsits es caracteritzen perquè s’estableixen en la superfície cutània i les vellositats de l’home; corresponen a aquest tipus els artròpodes com els polls i les puces. Per convenció es diu que els ectoparàsits —i també els helmints, quan parasiten el tub digestiu—, infesten, en lloc d’infectar. Els ectoparàsits i les infestacions que ocasionen ja han estat tractats, en aquesta obra, en el capítol 1, que correspon a les malalties de la pell.