Resultats de la cerca

En concloure el primer any de vida ja s’han establert les bases de gairebé totes les funcions psicomotores Durant els dos anys següents, l’infant anirà perfeccionant les facultats assolides

Fins als 3 anys d’edat, l’infant ha anat adquirint les facultats necessàries per a controlar el propi cos, conèixer l’entorn i comunicar-s’hi A partir d’aquest moment, ja disposa de la capacitat d’integrar-se en el seu propi medi Dels 3 anys endavant, el desenvolupament de l’infant se centrarà en la formació de la pròpia personalitat i el perfeccionament de la sociabilitat

Reben el nom de traumatismes crànio-encefàlics TCE les alteracions de les estructures nervioses encefàliques causades per un impacte sobre el crani o un moviment brusc del cap, que provoquen l’alteració de la consciència i d’altres trastorns nerviosos transitoris o bé definitius Quan una persona experimenta alteracions de la consciència després d’haver patit un traumatisme al cap ha d’adreçar-se de seguida a un hospital, perquè les alteracions poden ésser degudes a una lesió de l’encèfal que cal diagnosticar i tractar precoçment Encara que inicialment no provoqui trastorns, un traumatisme…

Durant els primers 2 anys de vida, l’infant és molt individualista En tot aquest temps, no necessita ampliar els seus contactes més enllà de la família íntima Per a ell, el més important són els seus pares, i a través d’ells coneix el món que l’envolta i aprèn el que necessita per a comunicar-se Als 2 anys no comparteix el joc amb altres nens, tot i que li agrada d’estar-hi, observar-los i ésser observat A partir del tercer any, l’infant ja ha adquirit totes les facultats mínimes per a relacionar-se amb altres persones i treure’n profit És a partir d’aleshores que pot ésser més adequat dur-lo…

Per tal que els elements continguts en la cèllula ou, producte de la unió de l’òvul i l’espermatozoide, arribin a transformar-se en un ésser humà adult, cal un procés lent i molt complex, determinat i influït per múltiples factors En el capítol anterior es descriu el desenvolupament del nou ésser durant l’etapa intrauterina, en què es produeixen fonamentalment els processos de divisió i diferenciació cellular que permeten la formació dels diversos òrgans i sistemes especialitzats Aquesta primera etapa conclou amb el naixement, a partir del qual el nou ésser se separa físicament de la mare,…

L’anomenada degeneració hèpato-lenticular de Wilson és una malaltia hereditària que es caracteritza per una acumulació de coure en diversos òrgans del cos, especialment en el fetge i el cervell L’acumulació de coure en el cervell provoca trastorns del moviment i la postura i una deterioració progressiva de les facultats intellectuals La malaltia és deguda a una alteració genètica que provoca una fallada en la síntesi de ceruloplasmina , una substància que transporta el coure en la sang La manca de ceruloplasmina provoca que el coure es trobi lliure en una quantitat excessiva i s’acumula en…

L’organisme s’adapta al fred ambiental activant mecanismes oposats als que es posen en marxa davant de la calor Els més importants són un increment de la freqüència cardíaca una redistribució del flux sanguini, de manera que s’incrementa el dels òrgans i teixits més interns, particularment els vitals, com el cervell, el fetge o els ronyons, i al mateix temps disminueix el dels teixits més superficials, que perden així menys calor i la producció de contraccions musculars involuntàries que donen lloc a la sensació de tremolor Cal tenir en compte que durant l’exercici físic s’incrementen les…

Definició La corea de Huntington , anomenada també corea crònica progressiva , corea hereditària o corea major , és una malaltia hereditària caracteritzada per l’aparició de moviments coreics i alteracions psíquiques que se solen iniciar en l’edat adulta i empitjoren progressivament fins que arriben a causar demència i complicacions mortals Freqüència i causes La corea de Huntington és una malaltia relativament estranya Afecta aproximadament cinc persones de cada 100000 És deguda a una alteració genètica, localitzada al cromosoma 4, que té un risc de transmissió als fills d’un 50% A causa d’…

Les modificacions que experimenta el sistema nerviós mereixen una consideració especial, ja que poden condicionar en bona mesura la vida de relació de la persona Per començar, atès que les neurones no tenen capacitat per a reproduir-se, la pèrdua progressiva d’aquesta mena de cèllules és irremplacable, amb el consegüent deteriorament global i progressiu del funcionament neurològic En avançar l’edat es poden detectar nombrosos canvis anatomies en el teixit nerviós, tant microscòpics com macroscòpics, i a més es verifiquen canvis funcionals, com ara una disminució en la velocitat de la…

Definició S’anomena reacció de rebuig a l’empelt o a l’òrgan trasplantat la resposta immunitària desenvolupada en l’organisme d’un individu receptor d’un teixit procedent d’un altre individu, que pot destruir el teixit implantat i fer fracassar aquesta pràctica terapèutica Causes El rebuig no és sinó una reacció normal del sistema immunitari de la persona receptora del trasplantament que actua amb els diversos mecanismes de què disposa en reconèixer el teixit estrany procedent del donant Així, doncs, no es tracta d’una eventualitat que s’esdevé esporàdicament davant un trasplantament sinó que…