Resultats de la cerca

El fetge , la víscera més grossa de l’organisme, és un òrgan compacte, que en l’adult pesa aproximadament 1500 g, i que se situa a la part superior i dreta de la cavitat abdominal El fetge és una glàndula annexa del tub digestiu que aboca la secreció que elabora —la bilis— al duodè, a través de les vies biliars Igualment, compleix d’altres funcions essencials com ara depurar la sang de diversos elements potencialment tòxics, o bé sintetitzar, metabolitzar i emmagatzemar diverses substàncies nutritives Al fetge hom pot diferenciar una cara superior ,…

Definició És anomenat tumor maligne de fetge , càncer primitiu de fetge o càncer hepàtic el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules dels teixits d’aquest òrgan que proliferen de manera accelerada i formen una massa tumoral Les cèllules d’aquesta massa tendeixen a infiltrar-se pel teixit sa, i també a introduir-se en la circulació limfàtica o sanguínia per tal d’atènyer d’altres òrgans i reproduir nous tumors secundaris Al fetge també es poden desenvolupar tumors secundaris o metàstasis , procedents de tumors malignes primitius d’altres òrgans, com…

El fetge és una víscera indispensable per a l’organisme, ja que a més d’encarregar-se de l’elaboració i la secreció de la bilis, intervé directament o indirectament en gairebé la totalitat dels processos metabòlics Esquemàticament, les funcions principals que corresponen a aquest òrgan, a part les ja esmentades elaboració i secreció de bilis, inclouen el processament i l’emmagatzemament dels hidrats de carboni, les proteïnes i els lípids absorbits al tub digestiu la metabolització de nombroses hormones la depuració de nombrosos elements que conté la sang, i l’eliminació, a través…

Definició És anomenada tumor benigne de fetge la proliferació d’un grup de cèllules originàries del fetge i de característiques normals que, per raons desconegudes, tendeixen a multiplicar-se acceleradament i originen la formació d’una massa anormal o tumor Els tumors benignes de fetge, quatre vegades més freqüents en les dones que en els homes, l’aparició dels quals, en molt casos, es relaciona amb l’administració prolongada de contraceptius orals, solen evolucionar asimptomàticament durant molts anys o fins i tot al llarg de tota la vida Això no obstant, n’hi ha que es manifesten amb…

És anomenat tumor maligne de fetge, càncer primitiu de fetge o càncer hepàtic el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules d’aquest òrgan, que tendeixen a reproduir-se molt acceleradament i formen una massa cellular capaç d’infiltrar-se pels teixits sans i reproduir-se a distància Al fetge es poden localitzar tumors malignes secundaris de càncers situats en d’altres òrgans com ara el pulmó o la mama De fet, aquests tumors secundaris són vint vegades més freqüents que els tumors primitius del fetge Al nostre medi els tumors malignes de…

És anomenada tumor benigne de fetge la proliferació d’un grup de cèllules d’aquest òrgan que, per les característiques microscòpiques que presenten, són pràcticament normals però que per raons desconegudes tendeixen a reproduir-se acceleradament i originen la formació d’una massa anormal o tumor La majoria dels tumors benignes de fetge són asimptomàtics i es diagnostiquen accidentalment quan per alguna raó hom sollicita una ecografia o un estudi radiològic de l’abdomen De vegades, per a confirmar la diagnosi, es realitza una laparoscòpia, incisió en la paret anterior…

És anomenat hepatomegàlia un signe caracteritzat per un augment de volum del fetge Les causes més freqüents d’hepatomegàlia són hepatitis, cirrosi en les primeres fases de desenvolupament, insuficiència cardíaca dreta, pericarditis constrictiva i tumors del fetge L’hepatomegàlia se sol advertir a través de la palpació de la vora inferior del fetge, que en condicions normals sobrepassa fins a uns 2 cm la darrera costella anterior dreta, mentre que quan es troba engrossit es pot estendre uns quants centímetres més Igualment, en nombrosos casos d’…

La vesícula i les vies biliars constitueixen un conjunt de conductes i òrgans que tenen cura de transportar, emmagatzemar i abocar la bilis elaborada pel fetge a la segona porció del duodè Les vies biliars comprenen una porció intrahepàtica, que se situa per l’interior del fetge, i una porció extrahepàtica, localitzada per fora d’aquest òrgan Les vies biliars intrahepàtiques inclouen els canalicles biliars , els conductes biliars petits i el conducte biliar dret i l’ esquerre , que es projecten fora del fetge a través de Fili hepàtic i constitueixen…

Inicialment, les vitamines s’anomenaren per diverses lletres, en ordre alfabètic, a mesura que s’anaven identificant Actualment aquests noms es mantenen, però amb una mateixa lletra s’anomenen sovint diverses vitamines, en aquest cas s’afegeix un subíndex per tal de diferenciar-les entre elles Segons que sigui el medi en què se solubilitzen, hi ha dos grans tipus de vitamines les hidrosolubles, que es dissolen en medis aquosos, i les liposolubles, que es dissolen en medis grassos Les vitamines hidrosolubles , entre les quals s’inclouen les que pertanyen al complex vitamínic B i la vitamina C…

La cirrosi hepàtica, o simplement cirrosi, constitueix un trastorn greu i irreversible del fetge, caracteritzat per la presència de tres tipus de lesions anatòmiques zones de necrosi o mort d’hepatòcits o cèllules hepàtiques zones de regeneració de teixit hepàtic i zones de fibrosi o formació de teixit cicatricial La cirrosi constitueix el punt final de nombrosos trastorns crònics que afecten el fetge durant alguns anys, de vegades molts, com l’alcoholisme, o l’hepatitis crònica d’origen víric Al nostre medi, l’alcoholisme n’és la causa principal És possible que la cirrosi es mantingui…